La polèmica per les deficiències observades en la recent ampliació de l'abocador de Milà, així com la propera adjudicació de la seva gestió per un període de 25 anys, obliguen a algunes reflexions, tant pel que fa a les obres executades com pel que fa al tractament dels residus a Menorca.
En relació a les obres, hi ha dos temes que preocupen especialment al GOB. Per una banda, les informacions que apunten a possibles filtracions de lixiviats al medi natural, així com al mal funcionament de la depuradora química de l'abocador (que ha d'assegurar una correcta separació de materials contaminants abans d'enviar l'efluent posterior a la depuradora convencional de Maó a Es Castell, que després aboca al mar).
Les notícies que han anat sorgint per la premsa sovint són contradictòries entre sí, i per aquest motiu s'ha decidit poder veure de primera mà la documentació i posteriorment fer-ne una valoració pròpia i en públic. El GOB té demanat poder consultar tot l'expedient relatiu al projecte d'ampliació de l'abocador i s'està a l'espera de rebre cita per part del Consorci de Residus. Aquest tema s'ha d'abordar en el curt termini.
Però hi ha un altre aspecte sobre la taula, que no hauria de quedar eclipsat per la primera polèmica. I és que estem a punt d'adjudicar la gestió de Milà per 25 anys més i no s'està parlant de quina gestió es vol fer dels residus.
L'aposta que Menorca va fer fa devers 30 anys va ser muntar una planta de compostatge. Amb l'objectiu de poder convertir en un recurs útil la matèria orgànica, que acostuma a representar al manco el 50 % dels residus urbans. Però aquest objectiu ha fracassat en gran manera i això ha succeït per manca de gestió activa.
La idea de convertir els residus en recursos és la que defensa el GOB. A la natura, els cicles de la matèria es recirculen, però les societats humanes solem crear circuits oberts, que acaben en residus i contaminació. Aquest plantejament s'ha de treballar i cal parlar-ho abans que s'adjudiqui la gestió de l'abocador per 25 anys més, perquè després els canvis són molt complicats de dur a terme.
El GOB s'ha pronunciat vàries vegades a favor d'implantar la recollida separada de matèria orgànica en origen, perquè és l'única via de poder fer un compost de prou qualitat com perquè sigui usat per usos agrícoles. Si mesclam tots els residus, els compactam amb camions i després feim la separació a Milà, el compost resultant és de molt mala qualitat i a la llarga no troba sortida. O sigui, feim compost però acaba també omplint l'abocador.
Igual passava fa uns anys amb la runa d'obra, que en algun moment arribava a representar el 80 % del volum que entrava a Milà. Les plantes de triatge permeten reciclar gran part d'aquest material, de forma que es pot tornar a usar i evitam colmatar innecessàriament l'abocador. O programes com el de Mestral permeten tornar a usar mobles, electrodomèstics i tot tipus de recursos, amb el valor afegit de servir per fer reinserció social.
Arreu del món hi ha prou experiències de reutilització de residus. Fins i tot amb iniciatives que, usant noves tecnologies, extreuen i reaprofiten materials dels abocadors antics. Aquestes polítiques s'han de plantejar en el Consorci de Residus i incorporar-se a les condicions de la nova concessió. Perquè si seguim així, d'aquí a 25 anys haurem hagut de tornar ampliar l'abocador, o fer-ne un de nou. I resulta infinitament més car fer obres d'aquestes característiques que fer campanyes de conscienciació o implantar sistemes de recollida més intel·ligents.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 9503 lectures