Mercat lliure, més o menys...

Quin ha de ser el paper de l'estament públic en la gestió quotidiana? Els més partidaris del liberalisme econòmic demanen un rol molt discret a la part pública. Són dels favorables a tenir, per exemple, una ordenació territorial i urbanística mínima, a fi de no frenar -diuen- la iniciativa privada. Però algunes de les empreses que semblen simpatitzar amb aquestes tesis, són en realitat les més vinculades al poder públic.

Quan es sent el discurs dels habituals portaveus del gran empresariat o de la banca no hi queden gaire dubtes que la seva posició procliu a una intervenció pública minvada. En principi, sembla que, en nom de la viabilitat econòmica, cal apostar per reduir les institucions que són de tots.

Aquesta ha estat la dinàmica dels temps moderns, on s'han anat privatitzant alguns sectors molt estratègics, com l'energia o el transport aeri. Sempre amb l'argument d'alleugerir la feixuga màquina institucional i augmentar les possibilitats de competència i, per tant, de millors preus per als consumidors.

Però amb la perspectiva d'uns anys, cal demanar-se si és cert que el preu de l'energia ha baixat, malgrat haver-se privatitzat tot o si, a la fi, s'han pogut abaratir les ofertes de transport aeri.

En realitat, alguns dels plantejaments teòrics del liberalisme econòmic poden tenir o no oportunitat de fortuna a escala planetària però són francament difícils que es compleixin al nostre entorn proper per dos motius. Un té a veure amb l'enquistament d'aquestes entramats econòmics en el poder polític. L'altre està relacionat amb les nostres característiques específiques.

Començant pel segon cas, és bastant evident que Menorca és un mercat captiu de les empreses de transport aeri. Els mercats petits no atrauen prou companyies com per beneficiar-se de l'efecte de la competència en preus, sinó més tost el contrari. Així mateix, és mal de fer trobar competència en el preu de l'energia quan les línies elèctriques són totes de la mateixa companyia privada. En aquestes casos, resulta complicat que les privatitzacions acabin beneficiant els consumidors.

Ampliant a l'escala estatal, més incongruent resulta sentir proclames a favor d'eliminar funcionaris o privatitzar hospitals per part  d'unes elits que, en realitat, tenen una relació tan estreta amb el poder públic. Perquè es repeteixen els casos d'iniciatives amb beneficis privats i socialització de pèrdues, com les autopistes de peatge amb pocs cotxes, les centrals tèrmiques sense prou demanda energètica o el dipòsit subterrani Castor que ha fet tremolar literalment els vesins (i que s'ha tancat amb una indemnització de 1.350 milions cobrats als 35 dies d'aprovar-se). Liberalisme només en una direcció.

Un paral·lelisme similar el podem trobar també en el cas de l'ordenació territorial i urbanística. Alguns enyoren el dret nord-americà per defensar la facilitat amb que allà es pot fer una casa només amb el títol de propietat de la terra. També hi ha nivells, però en qualsevol cas, Amèrica és un territori immens mentre que a una illa com aquesta el territori és un dels béns més preuats.

Com passa en els casos de les privatitzacions fetes sense cura, també amb la desregulació i la dispersió de l'ordenació territorial (just el què s'ha fet a Balears aquests quatre darrers anys) els que sempre hi perden són els que no tenen el poder d'impulsar els seus interessos. Dit d'una altra manera, només beneficien als que precisament es saben situar prou propers als despatxos institucionals com per aconseguir resolucions que esglaien els ulls de la gent del carrer.

No cal un poder públic a l'estil soviètic (tanmateix no tenia tampoc massa sensibilitat ambiental) però sí que calen unes regles que s'apliquin en règim d'igualtat i que estiguin consensuades amb una mínima solidesa. La conjuntures especials poden aconseguir connivències especials, però sense un debat obert no hi ha coneixement ni es pot parlar de consens.

El resultat -vegi's el cas del parc aquàtic de Sant Lluís- es pot catalogar de qualsevol cosa menys de seguretat jurídica. Amb independència d'altres aspectes, requerir tres informes per aprovar-se (els dos primers no eren favorables) i tres informes per eludir els recursos presentats (els dos primers apostaven per frenar l'obra), ni sembla un escenari diàfan ni ofereix molta confiança en el futur immediat.

Reduir la intervenció de l'estament públic pot estar justificat en casos on el balanç de l'eficiència entre els costos i els beneficis és clamorosament baix. Però convé tenir seny quan es vol aplicar a llocs on el mercat no hi trobarà interès o en temes on els intangibles comuns poden quedar a mercè de decisions poc reglades.

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 02/03/15)