El repte dels residus i l'abocador

Les deficiències detectades a l'abocador de Milà, al cap de pocs mesos d'haver-se fet la nova obra d'ampliació, no s'han resolt encara. L'opció de traslladar els residus a Mallorca perquè siguin incinerats era un dels temors que van sortir als pocs dies i sembla que es va confirmant. El GOB demana una visió estratègica vers els residus.

Una vegada que s'ha pogut consultar l'expedient de l'abocador, es constata el conflicte d'una nova obra pública que, després de varis milions d'euros, no compleix la seva funció. S'han detectat problemes a les dues noves cel·les construïdes (anomenades III i E), així com en la bassa que recull els lixiviats. O sigui, a la major part de la zona nova de Milà.

En principi, els problemes s'han detectat perquè ha funcionat el sistema de vigilància automàtica que s'acciona si hi ha líquid entre les membranes d'impermeabilització. Tot indica que es tracta de líquid provinent del freàtic, que en aquell indret ascendeix ràpidament quan plou, perquè per sota hi ha roca impermeable. La pressió que pot exercir el freàtic és molt gran i això hauria provocat la pèrdua d'estanquitat en pocs mesos.

No està clar encara si aquestes defectes han provocat contaminació. Tot i que en algun punt de la cel·la E l'aigua de l'aqüífer ha travessat totes les membranes, la contaminació es donaria si es produís el procés invers, de dalt a baix, perquè l'aigua estaria impregnada pels lixiviats dels residus. Però la pressió per gravetat és molt menor que la del freàtic i no és probable mentre l'aigua del subsol no baixi.

La possible contaminació s'està investigant per la Fiscalia de Medi Ambient. L'abocador de Milà va provocat importants contaminacions quan es va posar en marxa fa devers 30 anys, a la zona nord, quan els pous d'algunes explotacions agràries properes van quedar inutilitzables. També podria ser que el segon abocador (al sud), ja clausurat, provocàs també lixiviats perquè encara no s'ha cobert de material impermeabilitzant i les pluges hi penetren.

Arrel de les deficiències detectades, ara l'abocador no es pot usar i els residus s'acumulen amb rapidesa. Trobar una sortida d'urgència no sembla fàcil. L'aposta tècnica que el Consorci analitza és impermeabilitzar de nou la cel·la E, en principi destinada a residus especials, però que pràcticament no s'ha usat, i abocar-hi els residus urbans normals. El problema és que  l'obra que es va fer encara està en garantia i, fins que els serveis jurídics del Consell no emetin un veredicte, no es sap a qui s'han de demanar responsabilitats ni, per tant, qui ha de fer la nova obra d'impermeabilització.

Mentrestant, s'està anunciant que es volen començar a dur els residus a incinerar a Mallorca. Aquesta opció deriva d'una altra obra molt discutida, com és la incineradora de Son Reus, que ara no rep prou residus per la dimensió amb què es va dissenyar.

Però més enllà de l'especial conjuntura que ara es pugui tenir amb l'abocador de Menorca, el GOB creu que cal una visió més estratègica respecte dels residus, perquè els seu reaprofitament pot ser un motiu de generació de llocs de feina i de facilitar sistemes de reinserció social.

Aprendre a tancar de cada vegada més el cicle de les matèries usades i evitar la contaminació durant els processos de transformació, és un dels reptes importants de la nostra societat. Aquesta opció, que és en realitat una necessitat, no es resol quan es cremen els residus, perquè s'obté energia però també unes cendres altament tòxiques que ningú sap què fer-ne. La reutilització i el reciclatge són opcions molt més raonables.

Aquests plantejaments s'haurien de tenir molt en compte en un moment com l'actual en què s'està analitzant la nova concessió de la gestió de l'abocador per 25 anys. Els criteris s'han de tenir abans de la concessió, perquè les modificacions posteriors són complexes i sovint cares.

En aquests moments, Menorca té un problema amb la gestió dels residus, perquè qualsevol opció no sembla ràpida. Seria el moment idoni per llançar una campanya ciutadana i demanar a tothom que intenti reduir les seves deixalles, que no vagin a la bossa de fems més residus que els estrictament imprescindibles, que es reutilitzi al màxim tot el què es pugui i que s'usin tots els sistemes que hi ha a l'abast per a reciclar. Al manco, que aquesta crisi de l'abocador serveixi per a millorar la resposta social a la problemàtica de la producció de residus en una illa petita.