Els problemes de l'esgotament dels aqüífers i de la contaminació per nitrats tenen solució, perquè les causes estan prou identificades. El GOB recorda el document presentat en 2007 on ja es proposaven una llista d'actuacions, que ara convé recuperar en vista de la nova legislatura que ha de començar després de les eleccions locals i autonòmiques del pròxim 24 de maig.
En el tema dels nitrats, s'haurien d'estructurar línies per a impulsar la depuració d'aigües de manera individual (mitjançant filtres verds) a les urbanitzacions que no tenen clavegueram. És un sistema eficaç i molt més econòmic que la construcció de claveguerams centralitzats (impliquen un estalvi de devers el 80 o 90 % en el pressupost). Requereix la implicació dels ajuntaments per impulsar-ho.
Desconnectar els pluvials que ara desborden les fosses sèptiques agràries quan plou, seria una altra cosa per frenar contaminacions indesitjades. Una línia així es podria incloure en el Contracte Agrari de Reserva de Biosfera i, amb molt pocs diners, potser s'aconseguiria una millora substancial. Seria feina del departament d'Agricultura del Consell Insular.
Per últim, ha de millorar molt la transparència i l'accés a la informació dels controls que es fan en els efluents que algunes depuradores aboquen a barrancs i torrents. Cal recordar que tot el sud de Menorca és permeable i que les aigües que s'aboquen als torrents es van filtrant a l'aqüífer conforme avancen cap a la costa. És una responsabilitat del Govern Balear.
En l'aspecte de la quantitat d'aigua, és urgent racionalitzar els regadius de farratges, que cada any reguen tot l'estiu amb aspersors i a ple sol. Els regadius per fer menjar per bestiar usen gairebé tanta d'aigua com tota la que consumeix la població resident i els turistes de tot l'any. Per això, cal ajudar a una reconversió progressiva del sector del camp i instal·lar comptadors de control en les extraccions.
A les zones urbanes, es podria estalviar molta d'aigua si s'apliquessin tarifes de dos mòduls, de manera que no es comptin per cada habitatge sinó en funció dels habitants de cada casa. Aquest sistema permet oferir aigua molt barata en la proporció que és lògic per a cada habitant, però encarir la resta per incentivar-ne un bon ús. Si puja el preu de l'aigua que no és imprescindible, s'està animant també a la recuperació de cisternes o a canvis en la jardineria.
Després de grans baixades en la dècada dels noranta, el nivell mitjà dels aqüífers sembla que s'ha estabilitzat, però si ho comparem amb les pluges registrades (vegeu imatge adjunta) podem comprovar que ens trobem en un cicle amb majors precipitacions de les habituals. De manera que cal canviar costums, perquè en qualsevol moment pot començar un període de sequera, tan habituals a la Mediterrània.
L'aigua és un element molt barat, però només quan en tenim. La dessaladora de Ciutadella, que no ha arribat a funcionar mai, es va adjudicar per 42 milions d'euros. I si es contessin els costos d'haver de comprar aigua de garrafa en els municipis que tenen els nitrats per sobre del límit, també ens adonaríem que surten infinitament més cares les solucions posteriors que les mesures preventives.
Menorca necessita fomentar una cultura de major responsabilitat amb l'aigua, perquè si no es corregeixen algunes dinàmiques, podem deixar les generacions futures sense aqüífer utilitzable. Les labors d'educació ambiental i de conscienciació ciutadana, les línies d'incentiu, les normatives i la difusió de bones pràctiques, són necessàries per un canvi social en aquest aspecte.
L'aqüífer subterrani està en gran manera connectat, i les fronteres municipals són acords polítics que no responen a la realitat física. Les extraccions que es fan a un punt de l'interior, poden facilitar la salinització d'altres punts més propers a la costa. També els nitrats que s'aboquen a un determinat lloc, poden desplaçar-se per afectar altres municipis. Per això, el GOB ve reclamant una política d'aigua amb visió d'illa, a partir de la creació d'un Consorci Insular de l'Aigua, o instrument similar, que permeti pactar estratègies de recuperació.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 4392 lectures