No fa tants anys, la navegació marítima es basava en els càlculs derivats del sextant. En sorgir els GPS, que s'orienten via satèl·lit, els sistemes manuals van quedar mig abandonats. Però quan falla el senyal provinent de l'espai, els bons capitans saben encara usar fórmules per deduir on se és i cap on se va. A la democràcia també li falla el satèl·lit dels darrers temps i necessita recuperar maneres d'orientar-se.
Aquests dies s'ha publicat un nou treball relatiu a la confiança que les institucions públiques generen entre els ciutadans de les illes Balears. La Fundació Gadeso conclou que els governs reben una puntuació de 2,3 sobre 10. O sigui que la desafecció és realment gran. La majoria de la ciutadania illenca consultada apunta (en un 62 %) que la principal causa d'aquesta separació és la corrupció.
També les enquestes a nivell estatal que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha fet aquest mes d'abril, apunten que la corrupció i el frau es perceben com el segon problema de l'estat, després de l'atur. Tot plegat, sembla que podríem dir que algunes formacions polítiques han tolerat corrupteles per damunt de les seves possibilitats. Perquè ara el descrèdit és enorme.
Això s'està traduint en una dispersió major de l'habitual quan es temptegen les intencions de vot. Podria ser que el bipartidisme que s'ha viscut en els darrers temps doni pas a unes càmeres conformades per un major nombre de formacions polítiques i amb una distribució de representants més repartida.
Tenir dues grans formacions polítiques, permetia esperar governs més fàcils i més estables. Tot més senzill, com navegar amb GPS. Però la successió de legislatures ha anat mostrant també una cara ben poc amable de l'excés de poder i sembla que la senyal del satèl·lit es perd, o al manco presenta greus interferències.
Queda per veure, amb els nombrosos processos judicials que hi ha en marxa, si les corrupcions s'han fet perquè els partits no han sabut identificar les pomes podrides, o si és que han aplicat aquella teoria tan surrealista de pensar que, si es rodegen de pomes bones, les podrides es curaran per simpatia. Podria ser que amb això hagués ajudat el també curiós convenciment de la majoria de governants de pensar que seguiran en el càrrec eternament.
Com sigui, bona part de les perspectives són de majors dificultats per constituir governs monocolors, la qual cosa vindria acompanyada d'un requeriment més gran de la capacitat de diàleg i de pacte d'acords entre els que es designin com a representants. No cal desestimar equips amb major participació de l'espectre polític (o de totes les formacions, que d'experiències n'hi ha), o bé governs en minoria que haurien de pactar uns mínims per trobar viabilitat.
També sembla detectar-se un increment progressiu en la demanda de noves maneres d'incorporació ciutadana en la presa de decisions. La paraula participació i el mot transparència són dues de les expressions més repetides en discursos i programes de cara a les eleccions que s'han de fer d'aquí a pocs dies. Perquè els esmentats paràmetres de descrèdit dels governs democràticament elegits semblen desprendre que la gent no està conforme amb deixar tota la responsabilitat a les seves mans, com ha vingut passat fins ara.
Alguns diran que això pot resultar molt complicat. Però no cal esperar camins de roses amb una percepció dels votants tan marcadament allunyada de la política institucional. La cosa es presenta costa amunt i recuperar la credibilitat requereix temps i constància. I saber fer.
El sextant és un invent pensat per mesurar els angles entre el sol i l'horitzó, de tal forma que es podia deduir la situació en què es trobava el vaixell i quina trajectòria estava fent. Un tant artesanal, és cert, però eficaç per dur la nau a port sense més ajuda que els elements bàsics a l'abast.
La situació actual requereix de gent disposada a moure's sense la comoditat de delegar tota la responsabilitat a un capità que té un GPS. Hi ha temporal, els fars s'han apagat i no arriben senyals fiables de l'espai exterior. No en sortirem amb els mateixos sistemes de navegació que s'han usat a les darreres legislatures.
Com passa a totes les aventures, aquesta és viscuda des de la societat com una mescla d'il·lusió i d'inquietud. De necessitat i de desig. De compromís i de responsabilitat.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de Política Territorial del GOB, en el Diari Menorca de dia 11/05/2015)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 10210 lectures