Les polítiques actives per a restaurar l’extensíssim patrimoni rural de la Serra de Tramuntana han tengut, des de fa més de tres dècades, una especial rellevància al si del Consell de Mallorca. La iniciativa, als anys 80, de recuperar l’ofici de marger, en vertader perill de desaparició, va suposar un primer pas del que posteriorment havia d’esdevenir una política de desenvolupament local en sentit més ampli.
Les primeres iniciatives vinculades a l’anomenada aleshores “Escola de Margers” suposaren un primer pas en aquest sentit, per bé que amb mitjans escassos. Tot i això, cal reconèixer l’immens valor que tengué aquella primera i discreta iniciativa per a evitar la desaparició d’un ofici tradicional com el de marger, l’aprenentatge del qual s’havia transmès de forma oral de generació en generació. No fou només recuperar un ofici, fou també evitar l’extinció d’un saber clau en la conservació i gestió de tot un paisatge. Poc a poc s’iniciaren també diferents programes de recuperació i restauració de camins i marges, com a elements emblemàtics de l’obra de la pedra en sec a Mallorca. Entre elles, l’emblemàtic camí del Barranc de Biniaraix, la connexió tradicional entre la vall de Sóller i el cor de la Serra, i vertadera obra d’art en pedra en sec.
Aquestes primeres iniciatives, juntament amb la gran aptitud de la Serra per a acollir activitats vinculades amb l’excursionisme, i la progressiva decadència del paisatge agrari tradicional de les finques de muntanya, fou el que féu cristal·litzar, poc a poc, la idea de dissenyar una ruta excursionista que unís tota la serralada, que fés oficial la tradicional “travessa” de la Tramuntana a través de diferents etapes que poguessin acabar en llocs de pernoctació, en refugis, on s’unís la necessitat dels muntanyencs de fer nit amb la recuperació de les finques associades a aquests espais.
Així, a partir d’un primer projecte elaborat el 1999, es va sol·licitar a la Federació de Muntanya estatal, la FEDME, l’homologació d’una ruta com a GR, seguint el model que es desplegà a moltes zones de muntanya d’Europa. El reconeixement s’aconseguí el 2002, de manera que el Consell adquirí també el compromís de mantenir i acabar totes les obres vinculades a aquesta ruta, des d’aleshores el GR-221 o Ruta de la Pedra en Sec. El projecte de ruta inclou actualment un recorregut principal de 172,98 km distribuïts en 8 etapes, i vuit variants –que discorren per rutes alternatives a la principal- que sumen 128,8 km.
Per resoldre la qüestió de l’allotjament el Consell de Mallorca va impulsar la creació de refugis a final d’etapa, aprofitant propietats públiques, com és el cas de la finca de Tossals Verds o de Muleta, al Port de Sóller, o adquirint alguns immobles o propietats, com és el cas dels refugis de Can Boi, Son Amer o el Pont Romà. Molts d’ells restaurats també a través de tallers ocupacionals.
Si hem de valorar la seva trajectòria, podem dir que el projecte ha estat un vertader revitalitzador de la Serra, fins al punt que ha suposat un gran revulsiu per al turisme senderista: a la Serra la temporada alta turística es dóna per Pasqua, i no a l’estiu, si bé amb ordres de magnitud infinitament per davall del turisme tradicional de sol i platja. Tanmateix, la ruta presenta també alguns punts d’ombra remarcables: problemes de pas per litigis amb propietaris; problemes de gestió dels propis refugis o manca de coordinació amb altres agents econòmics (per exemple el sector turístic) o amb el Govern, que suposa algunes incoherències pel que fa a la gestió de l’ús públic de la Serra, per evitar casos de massificació que ja s’estan donant a determinats punts de la ruta.
Val a dir que la ruta ha estat un dels actius posat sobre la taula per validar la candidatura de la Serra a Patrimoni Mundial davant la UNESCO. Però calen més esforços i més implicació per aconseguir mitigar els efectes negatius, i sobretot culminar el projecte amb tots els elements que li manquen perquè pugui esser un vertader eix dinamitzador i recuperador del paisatge de la Serra, a l’hora que es garanteix un ús públic adequat que no superi la capacitat d’acollida del territori.
Aquestes i d'altres qüestions relacionades amb el món rural seran exposades i debatudes al curs “Complements econòmics per a la viabilitat rural. Experiències i oportunitats”, que s'organitza en el marc de la UIMIR i sota la direcció del GOB els pròxims dies 28, 29 i 30 de maig (www.uimir.cime.es). Una bona oportunitat per a descobrir noves idees que ens ajudin a avançar en la desitjada sostenibilitat del nostre territori.
Jaume Mateu, Geògraf ponent del curs.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 4091 lectures