Els dolors públics

N'hi ha que diuen que quan alguns patiments que eren d'àmbit privat passen repetidament a ser objecte de discussió pública, és senyal que els valors de la societat estan canviant. Fa no tants d'anys, la violència de gènere entre parelles solia ser una qüestió que els vesins procuraven ni veure ni sentir. Avui és motiu de presó preventiva. Efectivament, les coses es poden reorientar de manera ben diferent.

Que li demanin al ric caçador nordamericà que va matar el lleó més gran de Zimbabue. El canvi en l'escala de valors de la societat actual l'obligarà a mudar de residència i segurament de professió, perquè un cúmul de gent el senyala com l'autor d'una acció altament reprovable. Fa unes quantes dècades l'haurien admirat i molts s'haurien volgut fer la foto amb ell. Però no ha sabut llegir l'evolució d'aquesta societat i avui maleeix qualsevol fotografia dels seus nombrosos safaris que circulen per les xarxes socials.

Segurament que es combinen aquí una molt major empatia amb els animals (vegem el què està passant amb els circs o les curses de braus) amb l'anàlisi social dels motius de tal acció. Matar un lleó per plaer, no és avui de rebut.

Un canvi també en positiu s'està veient respecte de la gent que pateix desigualtats per motius espuris. Un dels signes dels darrers anys és la repercussió que s'ha aconseguit donar a la gent que perd la casa. Un fenomen que, fins fa poc, solia quedar com una desgràcia personal i que s'intentava amagar, ara sorgeix a la llum pública com una denúncia en tota regla. També hi ha aquí una major empatia cap una gent que pot quedar endeutada de per vida al temps que perd un dret constitucional (el de tenir un habitatge digne), a la qual cosa s'hi suma la indignació cap uns bancs que sovint han estat rescatats amb diners públics, han imposat clàusules declarades abusives als tribunals i -poca broma- segueixen augmentant els estratosfèrics sous dels seus directius.

Un avançament similar s'està veient en els temes ambientals. Fa uns anys, era freqüent que la gent o els professionals tiressin l'oli canviat dels vehicles a qualsevol terreny o al mateix clavegueram. Avui, els pocs que queden són perseguits i sancionats si els descobreixen. Perquè l'estima cap els valors ambientals ha augmentat i hi ha prou sistemes organitzats per evitar aquests tipus de contaminació.

En temes territorials, com és sabut, la majoria de llocs emblemàtics de Menorca van ser objecte d'un projecte d'urbanització, molts dels quals van poder ser finalment frenats. Avui les fires turístiques mostren amb orgull diferenciador aquests espais en estat natural. Alguns encara -tristament- voldrien tornar a provar-ho, però sembla clar que la majoria de la societat no aposta per aquests camins.

Així arribam també a l'economia, un camp on de cada vegada convencen manco les grans inversions o els projectes faraònics. Dotzenes d'iniciatives fracassades i ruïnoses avalen aquesta percepció. Sigui el Palma Arena o la dessaladora de Ciutadella. El darrer exemple el tenim amb l'aeroport de Ciudad Real, amb una inversió pública inicial de 450 milions d'euros i que s'ha venut finalment a una companyia privada per 10.000 euros. No ens estranyi idò que la societat vagi agafant un concepte diferent de progrés, que combina noves sensibilitats com les que abans s'han citat i que ja no coincideixen amb el negoci que sempre acaben executant les grans constructores.

Generalment, el camí sol partir d'un canvi cultural, sigui per major informació o per experiències remarcables, seguit d'una feina de moviments socials que projecten a la llum pública els temes, i que de vegades, es culminen amb l'entrada de gent nova a les institucions. Aquest acostuma a ser l'itinerari habitual, en el qual l'aparició d'internet i la globalització econòmica han redefinit els escenaris.

A l'empatia cap els animals, el problema dels desnonaments, el conflicte de la preservació territorial o la deriva de l'economia, s'hi ha sumat ara també la crisi de la democràcia. Els infinits casos de corrupció, que mostren una autèntica xarxa organitzada de joc brut i que es sofrien a l'àmbit privat en l'època del caciquisme, són ara un dolor fet públic que genera un crit col·lectiu de resposta. Un autèntic enderrossall en la credibilitat d'algunes parts del sistema.

Passar de la llar privada a la plaça pública és el símptoma d'una necessitat d'analitzar, de madurar i de gestionar problemes que importen. Les societats sempre han evolucionat. La cosa és saber endevinar quins temes i a quin ritme evolucionen.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de Política Territorial del GOB a Menorca, al Diari Menorca de 03/08/2015)