Innovació a 360 graus

Qui els hi havia de dir als enginyers que van eliminar el tramvia urbà en els anys seixanta, que les ciutats europees més avançades el tornarien a posar en marxa dècades després, com a mostra d'innovació en la mobilitat urbana? Amb el temps, canvien els contextos i les perspectives. Innovar no és anar sempre en un sol sentit.

Efectivament, avui veiem campanyes per a demanar als ciutadans que es moguin en bicicleta, i admiram avanços com els de la ciutat de Copenhague, on ja hi ha un 50 % dels desplaçaments urbans que es fan amb aquest vehicle sense motor, amb tot el que això suposa de manco contaminació (un 20 % en només sis anys), d'estalvi de despesa personal i de millora de l'estat de salut de la gent. Tornam a la bicicleta, que era el que la gent tenia abans de disposar de cotxe privat.

Poc es devien pensar aquells antics porters de discoteca, que consideraven l'avarca com un calçat tan excessivament rural que no es deixava entrar la gent que les portava, que aquest tipus de sabata acabaria sent un tret diferencial que permetria, com passa ara, que algunes fàbriques mantinguin la seva activitat de manera competitiva. En 2015 es fa innovació dissenyant avarques.

Davant la greu problemàtica dels aqüífers i l'amenaça imminent del canvi climàtic, que apunta a manco pluges però més fortes, innovar pot ser avui recuperar aljubs i cisternes per a tornar usar les aigües pluvials, i deixar així descansar un poc les reserves subterrànies. A la bellesa etnològica d'un aljub recuperat s'hi pot sumar convertir-los en punts segurs d'abeurada per a la fauna silvestre i com a element estratègic per a poder deixar de nou els ramats en pastura a zones on ja no se'ls portava.

Per fer front a la constant contaminació de les aigües subterrànies degut als nitrats de cases sense clavegueram, apareix com a sistema més factible -per preu, per manteniment i per ocupació d'espai- la depuració per filtre verd, això és, una senzilla instal·lació que usa la força de la gravetat, l'activitat de plantes aquàtiques i de microorganismes, per aconseguir una aigua resultant que eviti els efectes perjudicials actuals. Sense obrir carrers i carreteres, sense muntar grans plantes depuradores, sense olors ni mosquits i amb la possibilitat de reutilitzar l'aigua final per a rec de jardins.

En contraposició a aquells que pensen que la innovació és fer sempre coses noves, altres teories apunten a aprofitar el màxim el coneixement existent, el nou i el tradicional. La innovació no seria així tant un riu que sempre va en una sola direcció, sinó una rosa dels vents amb tots els punts cardinals disponibles.

Un dels problemes principals dels nostres territoris és la fuga de cervells. De gent altament qualificada que ha d'anar a viure a altres llocs més dinàmics. Però la tranquil·litat illenca podria ser un escenari ideal per donar la volta a la truita i convertir aquest petit paradís en un lloc on els emprenedors poden pensar bé les seves estratègies comercials. Alguns ja ho estan impulsant. Menorca com a desacceleradora d'start-ups, com espai on poder trobar la inspiració que cal per entrar en un món altament competitiu.

Avui sabem, després de tants de casos d'obres públiques sense acabar i tanta administració pública endeutada, que no sempre l'obra nova i gran és la millor. Potser es pot innovar de manera més efectiva aprenent a donar altres usos a edificis existents, que sovint es troben abandonats i contaminen estèticament els seus voltants, abans que no buscant solars per alçar-hi noves construccions falsament emblemàtiques.

Entre el segle XIX i XX es va millorar molt la qualitat de vida de molts pobles i ciutats a partir d'instal·lar fonts públiques d'aigua potable a carrers i places, on la gent podia anar a buscar aigua de confiança. Actualment, molta gent la va a comprar a garrafes al supermercat, perquè els nitrats que abans citàvem no aconsellen beure sempre aigua d'aixeta. Potser seria una innovació interessant dotar alguna font pública d'una petita planta depuradora, perquè la gent tingués opció d'anar a buscar aigua potable gratuïta?

Menorca podria innovar en carreteres si aprofitàs la rescissió del tram Maó-Alaior per a redefinir el traçat a partir d'una feina d'excel·lència paisatgística, que significàs un exemple per a la resta de territoris propers i un atractiu afegit cara a l'activitat turística diferenciada.

Ja estem a l'era de les xarxes intel·ligents. Ara seria bo dotar-nos d'una xarxa d'intel·ligències que sumin idees i les posin en pràctica.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de dia 23/11/2015)