Opció zero

Amb els resultats electorals acabats de sortir del forn, pot venir bé recordar aquella frase que diu que tu pots passar de la política, però la política no passarà de tu. Inhibir-se en segons quins temes, sol significar, malgrat tot, prendre-hi part activa o rebre-ne igualment les conseqüències.

És clar que n'hi ha que mantenen postures discretes per evitar significar-se en res que pugui amenaçar la situació que ostenten. Seria el cas de la famosa frase de “La escopeta nacional” de Berlanga, quan diuen allò de “soy apolítico total, de derechas, como mi padre”.  Són els que estan bé i es troben bé.

Després hi ha els que, essent conscients de la seva situació personal privilegiada però tenint un conflicte ètic intern, el que fan és exigir que sigui la resta de societat que es mostri íntegra i impol·luta. Critiquen especialment aquells que tenen una ideologia pròxima a la seva i hostilitzen qualsevol iniciativa de canvi perquè mai és prou rodona. O sigui que, en realitat, també treballen perquè res canviï.

I no hi falten els que no es manifesten en cap sentit, senzillament perquè han estat educats, en la seva infància i joventut, per no prendre cap decisió. Les decisions les prenen altres. Hi hagut i encara hi ha estructures socials destinades a formar la gent en aquest sentit.

Quan es fan estudis d'impacte ambiental, és obligat incorporar una anàlisi de les alternatives existents, per demostrar que s'esta optant per l'opció més adequada. Una de les possibilitats que s'han de mirar és la de no fer res, anomenada opció zero.

Ara que s'ha obert de nou el debat sobre les energies renovables a Menorca, és interessant veure què representa el no fer res. Qui aposta per no fer un canvi significatiu en la producció d'energia renovable, en realitat està apostant per mantenir un ús quasi total (del 99 % de l'energia final que consumeix Menorca) de combustibles fòssils. És una postura legítima, però no és una opció innòcua.

El canvi climàtic és com la política. Tu pots passar d'ell, però ell no passarà de tu. Enguany es troben moltes tortugues rossegades de rata. Com que no fa prou fred, moltes tortugues no s'han colgat. Estan en un estat que no és ni deixondit ni adormit. Els dies de sol es mouen, però van més lentes que de costum. Les rates aprofiten la situació i ataquen mossegant les part de les potes que no poden amagar dins la closca.

Diuen que els óssos de la península (que la gent gran anomenava, en català, onzos) tampoc s'han adormit del tot aquest hivern. De vegades surten de la cova, i això és molt perillós en plena època de caça, perquè es veu que es fàcil confondre un ós amb un porc senglar. Dels primers n'hi ha molt pocs i els segons són plaga a molts llocs.

Que enguany no faci prou fred no és cap demostració de canvi climàtic, tot i que ho sembla. Per parlar de canvi climàtic caldria agafar sèries de més abast temporal. Però les tortugues i els óssos endormiscats recorden a vegades la gent que frissa d'adquirir el darrer producte anunciat per la televisió o anar a la nova gran superfície acabada d'inaugurar. Ni deixondits ni adormits. En mode consumista.

Hi ha opcions, aparentment de tipus zero, que no són inofensives. Qui acceptava l'esclavitud quan era legal, estava prenent partit molt clarament. Qui es gira cap a l'altra banda en la violència de gènera també. Qui obvia les agressions ambientals ajuda a mantenir-les.

En aquestes eleccions n'hi haurà que han votat i que no han votat. Hi haurà gent contenta amb els resultats i n'hi haurà de decepcionada. La votació és un moment important, però a partir dels  recomptes comença una nova etapa.

Amb nous governants, la resta de ciutadania que no encarna representació legal ha de tornar escollir si es posa en opció zero (ja s'ho faran els nous governants) o si, com en els cas dels estudis d'impacte ambiental, fa l'anàlisi comparada d'alternatives i aposta per activar algunes forces que sumin cap a la democràcia viva i participada.

Tampoc en aquest cas la inhibició és innòcua. La manca de seguiment ciutadà en la vida pública, que s'ha viscut en els darrers trenta anys, és a la base de molts casos de corrupció, de polítiques orientades a afavorir interessos estrictament personals i a la pèrdua de drets que semblaven consolidats.

Mantenir-se endormiscat és una opció personal respectable. Però pot passar que venguin les rates a rossegar-nos les cames.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de dia 21/12/15)