Gas a Menorca. Sense tracte de favor

La instal·lació del gas a Menorca s'hauria de tramitar, en tot cas, sense tracte de favor i posant els magatzems en zona industrial. El GOB ha presentat al·legacions als tres projectes que han sortit a exposició pública, anomenades fases de Ciutadella, Maó i Es Mercadal.

Els projectes per instaurar el gas a l'illa, en el supòsit que aconseguissin l'òptim de clients que s'ha plantejat la companyia que ho impulsa, es traduirien només en un estalvi d'emissions de CO2 de l'1,6 %. A canvi, les obres s'haurien de declarar d'interès autonòmic, d'utilitat pública, i representarien haver d'obrir un total de 578,8 Kms de síquies per carrers i carreteres.

El GOB discrepa que aquesta sigui una aposta estratègica per a Menorca. Cal tenir en consideració que, una vegada feta una obra d'aquest estil, s'estructuraran pressions per a frenar l'entrada d'altres fonts que poden ser més netes, perquè es farà necessari executar-ne l'amortització corresponent. Així ha passat tradicionalment. I el gas no és una font neta ni renovable que justifiqui que la societat hagi d'apostar-hi per un munt d'anys, en un context on les renovables reals estan avançant molt ràpidament.

En les al·legacions presentades, es recorda que el propi Tribunal Constitucional va dictaminar que els anomenats “conceptes jurídics indeterminats” -com la declaració d'interès autonòmic o d'utilitat pública-  han de ser objecte de contingut concret en cada cas, mitjançant l'aplicació a les seves circumstàncies específiques dels factors objectius i subjectius que siguin congruents amb el seu enunciat genèric.

A la documentació exposada, no s'ha trobat argumentació sobre la base real, en termes de benefici per a la societat menorquina, sobre la qual se sustenta aquesta petició de declaracions d'interès autonòmic i utilitat pública.

Per al GOB, l'única aposta lògica per a fer entrar el gas a gran escala i amb vaixell a Menorca, seria amb la destinació d'aplicar-lo a la central tèrmica de Maó. Aquesta instal·lació ha anat incorporant (en els anys 1993, 1999, 2005, 2008 i 2009) cinc turbines que poden anar amb gas. Aquestes cinc dotacions sumen una capacitat de 225 Mw, del total de 271,5 que disposa la central. O sigui, que un 82,8 % de la central tèrmica de Menorca podria funcionar amb gas.

Això es traduiria en un estalvi potencial d'emissions de CO2 del 27,7 %, molt superior com es veu  al que es proposen en el projecte de gasificació que ha sortit a exposició pública. Lògicament, el percentatge real depèn de la capacitat d'abastiment via vaixell que es pogués abordar, però en qualsevol cas, l'estalvi també es veuria altra vegada incrementat perquè la central es troba al port de Maó i en conseqüència no caldria abordar unes obres de canalització com les descrites de 578 km de síquies.

Tant els combustibles com els gasos, són productes que s'importen d'altres llocs i que es tradueixen en una factura econòmica anual important, que alguns autors situen en uns 220 milions d'euros anuals per a l'illa de Menorca.

Així les coses, en la línia de buscar efectes beneficiosos per a la societat, que puguin justificar una declaració d'interès autonòmic o d'utilitat pública, seria també molt més eficient, des del punt de vista d'impacte econòmic per a la societat menorquina, destinar l'esforç de la gasificació, per exemple, a la promoció de l'energia solar tèrmica -per a disminuir combustibles usats en l'escalfament d'aigua- al consum intern de biomassa o a la producció de kw amb energies renovables.

Les al·legacions del GOB també posen sobre la taula que els tres magatzems es volen ubicar en sòl rústic, propers als pobles, quan ho podrien fer a sòl industrial. La documentació exposada no justifica els motius d'apostar per sòl rústic -que normalment són motius econòmics-. També aquí cal recordar que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que adverteix que en el sòl rústic només cal posar-hi aquelles instal·lacions que no tenguin cabuda en altre tipus de sòl, i que sempre se n'ha de fer una interpretació restrictiva.

Les al·legacions s'han presentat davant la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears.