Un exemplar ferit de sibil·lí va ser recollit fa uns dies de les proximitats de Maó. La radiografia mostra diversos perdigons com la causa de les ferides.
Es tracta del segon animal protegit per escopeta en pocs mesos (el novembre es va registrar un falcó). Considerant que la major part d'animals que reben tirs queden al camp o són depredats per altres espècies, aquest segon cas fa témer que la pràctica de disparar a animals protegits pugui ser més habitual del que semblava a Menorca.
El sibil·lí figura al Llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial. Això vol dir que és legalment mereixedora d'una atenció i protecció particular en funció del seu valor científic, ecològic, singularitat, raresa o grau d'amenaça, que ha estat científicament argumentat.
L'aspecte i la manera de volar d'un sibil.lí o d'un falcó, no són fàcils de confondre amb cap de les espècies que es poden caçar. Els caçadors que han disparat sobre aquests animals ho haurien fet idò amb tota la mala intenció.
Una altra qüestió que de vegades s'ha plantejat és que l'actual Ordre de Vedes permet la caça des de mitja hora abans de la sortida del sol fins a mitja hora després de la posta. Permetre l'ús d'armes de foc en aquests condicions de poca visibilitat pot resultar perillós per a les espècies no cinegètiques però també pels humans. En tot cas, un caçador ha de saber que no pot disparar sense tenir la certesa que ho està fent amb seguretat.
El problema de gent que practica la caça però no respecta les espècies protegides es va intentar abordar l'any 1989 amb una llei a nivell estatal que obligava a passar un examen d'aptitud. Però algunes comunitats autònomes ho van recórrer al·legant que es tractava d'una competència autonòmica.
A Balears, la Llei de Caça es va elaborar aquesta passada legislatura, en 2013, en el mandat de Bauzà. I diu que els caçadors que fa més de dos anys que cacen no han de passar cap examen. Només ho han de fer els novells i els que hagin estat sancionats per causes molt greus.
Disparar a un sibil·lí és una infracció tipificada com a greu, que pot ser objecte de sanció d'entre 3.000 i 200.000 euros. Però qui ho hagi fet, tampoc no estaria obligat a passar cap prova d'aptitud.
En tot cas, l'animal que es va recollir estava molt mal ferit i no tenia possibilitats de traslladar-se gaire. Qui li va disparar va estar caçant molt a prop. El GOB ha fet arribar la informació del lloc de recollida a la Guàrdia Civil i als cossos d'Agents de Medi Ambient, perquè s'investigui qui està autoritzat a caçar en aquest indret.
La intervenció dels veterinaris del Centre de Recuperació va certificar la gravetat de les ferides i la impossibilitat de recuperar l'animal, que va ser sacrificat per estalviar-li més patiment.
El problema dels caçadors que en el propi gremi anomenen escopeters (els que surten a disparar a allò que es mogui) sembla clar que persisteix.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 6476 lectures