Tant s'ha insistit en els debats superficials que ja ens passa com a alguns peixos d'aquari, que se'ls emmalalteix la bufeta natatòria i, encara que vulguin, no es poden tornar a submergir. Semblam condemnats a relacionar-nos a cop de declaració sonada o d'escàndol mediàtic.
Hem passat molts anys de desinterès per la cosa pública, per la política. Molt de temps on, prendre part en les decisions que ens afecten a tots, es considerava molt poc recomanable o, com a mínim, avorrit. D'aquella pols vénen aquests fangs.
Perquè ara que han arribat vents nous i es percep un repunt en l'interès de la societat per als debats importants, patim la manca de costum de les anàlisis atentes, patim la moda de la discussió epidèrmica, que sovint acaba sent vàcua quan no directament frívola.
I és que, a base de no aprofundir en els temes, hem acabat usant només colors plans. O ben groc o ben blau. O ben blanc o ben negre. Sense matisos. Una pàtina uniforme que no admet ombres, gradacions ni textures. Pintura d'un únic pot, amb prou suc com per deixar-la ben llisa. Potser brillant, però anodina, insubstancial.
Surt un Decret Llei que retoca parcialment i temporalment alguns regulacions (per exemple, cinc articles i cinc disposicions de la Llei de Turisme, que té 115 articles i 25 disposicions), i les reaccions són de color pla. Això és el fre a l'economia. És la inseguretat jurídica. És el no a tot.
De vegades és mal de fer saber quins són els objectius reals d'aquest nivell de debat que tan poc aporta a les millores que necessitam. Hi ha qui diu que es tracta d'un mètode per intentar que la gent es torni a desenganar de la política. I certament fan falta ganes per posar-se a discutir si el menorquí és un dialecte del català o si cal fer un referèndum per a decidir on posarem el pròxim betlem de la ciutat.
Tant com l'aigua que aquest hivern estiuenc ens està negant, necessitam poder fer debats amb vàries sessions, on es pugui crear una mínima atmosfera de confiança entre els agents participants, amb dades que permetin analitzar les coses amb certa profunditat. Fa molt que això no es fa per aquesta part occidental d'Europa, i també fa massa que no ho feim a Menorca.
Si podem calmar la dèria dels titulars incendiaris, potser podrem reflexionar sobre temes importants, com l'esmentada regulació territorial. Si deixam de banda els colors plans i apostam per gammes una mica més subtils, potser hi ha possibilitats d'apropar postures.
Pot resultar oportú dissenyar una actuació raonable d'aprofitament de l'antiga bateria de Llucalari, que és ara un lloc edificat però saquejat, de tal manera que es pugui buscar una viabilitat econòmica sense afectar els espais de més interès (que n'hi ha) d'aquell entorn. Sembla lògic cercar alguna intervenció per a reconduir l'actual situació.
Però això no és comparable amb altres projectes dibuixats a zones d'alt valor natural, ni a la idea de pretendre usar els nous hotels que fins ara permetien les lleis de l'època Bauzà, per a disseminar un munt de noves construccions al·legant que serien les habitacions de l'hotel, tot i que amb format de casa unifamiliar aïllada. En una gradació de colors, segurament que hi aplicaríem tonalitats ben diferents. El primer cas seria una reconversió, mentre que el segon presenta tot l'aspecte d'urbanització de nova planta en rústic.
Igual passa amb els agroturismes. Potser seria lògic que aquella gent que vol llogar poques habitacions en uns casats rurals que ja disposen de l'espai construït, no sigui tractada de la mateixa manera que els que volen apostar per a construir nous volums per a destinar-los a allotjament.
Els primers, de petita dimensió, tenen moltes possibilitats de complir amb la idea del turisme com a activitat complementària de la gestió agrària -que és qui en realitat ens manté el paisatge-, mentre que els segons segurament acabaran actuant com un hotel amb un ramat de bens i quatre ramells.
En aquest context, sembla una gran notícia que l'Institut Menorquí d'Estudis s'impliqui activament en la discussió d'un Pla estratègic de Menorca. Potser així podrem passar del partidisme a la política en majúscules. Al debat amb substància. A la recerca de punts de trobada.
Els peixos de l'aquari no es poden submergir perquè els afecta viure en un entorn artificial. A la natura es mal de fer veure colors plans. Tant de bo que tinguem un hivern de matisos. I que plogui, per favor.
(article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de dia 01/02/2016)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 9694 lectures