La suma que compta

Sabem si el nou dia és més calent o més fred que el d'ahir. Si el temps es mostra més plujós o més sec, si més ventós o calmat. Constatem fàcilment els tombs del clima diari, però una qüestió diferent és prendre consciència del canvi climàtic, perquè això requereix tenir present una llarga sèrie, que sumi molts de dies. Coses similars es solen veure tan en l'economia com en l'ordenació del territori.

Alguns dels principis econòmics que s'acostumen a explicar diuen que els individus raonam en termes marginals i que responem als incentius.

Que te cobrin cinc cèntims per una bossa de plàstic, de segur que a més d'un o d'una no li fa ni fred ni calor. Però com que el que compta és la decisió de tota la població que passa pel supermercat, caldrà veure si hi ha o no molta gent que -a la fi- porta de casa una bossa reutilitzable o un carret de compra.

De manera similar, segurament que poques persones signarien a nivell individual per tenir un fill a canvi d'una desgravació fiscal. Però la realitat és que un anunci així pot fer que, molta gent que dubtava, acabi apostant per tenir descendència. Altra vegada, allò que importa és el resultat de la suma de totes les decisions.

N'hi ha que coneixen un antic bouer abandonat i voldrien poder convertir-lo en un habitatge. Generalment la normativa no ho permet, perquè el sòl rústic no està pensat per a acollir els usos residencials, segons ha apuntat moltes vegades la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Amb les excepcions que es puguin considerar oportunes (edificis situats a la perifèria dels nuclis tradicionals, construccions situades a l'entorn immediat dels casats principals o d'altres casuístiques previstes pel planejament vigent) la generalització de l'ús residencial al camp no està en línia amb la normativa bàsica perquè per això existeix el sòl urbanitzable.

I és que aquí també entrarien tot d'una en joc els incentius, però no per als que compressin sinó per als que podrien vendre. A la passada legislatura, van bastar unes declaracions del corresponent Conseller de Territori menorquí, perquè a les poques setmanes hi hagués anuncis de bouers que s'oferien com a futurs habitatges, a preus exorbitants.

En l'ordenació territorial no hi juga només el marge comercial habitual, sinó que hi té molt de pes l'economia especulativa, que permet guanyar diners ràpidament quan el mateix immoble que valia 5 passa a valer 20, tan sols per una decisió institucional. No ens ha d'estranyar gens la campanya de certs sectors contra el PTI, perquè és la mare dels ous en aquest sentit.

Més enllà d'haver tingut un hivern molt sec o un any altament càlid, la sèrie històrica mostra com el canvi climàtic és una realitat directament relacionada amb la revolució industrial. I de moment es van complint els escenaris que semblaven més exagerats. Un motor contaminant (sigui per transportar coses o per generar calor o electricitat) es pot absorbir pel planeta, però la humanitat motoritzada i contaminant, ja no. Això també hauria de ser incentiu suficient per anar cap a processos més nets.

Les ments lúcides, com la de Ramon Folch, recomanen en el canvi climàtic la combinació de tres estratègies. L'estalvi (per exemple, apagar el llum de l'habitació on no hi ha ningú), l'eficiència (aconseguir la mateixa claror amb una bombeta de menor consum) i la suficiència (eliminar una bombeta de cada tres perquè tanmateix no ens dóna més prestació). Els resultats arriben a ser espectaculars.

La regulació dels usos dels terrenys no es pot basar en favors personals (l'anomenat urbanisme a la carta) sinó que s'han de tenir avaluats i ben presents els efectes de conjunt. Els qui hi tenen l'interès concret hi troben arguments suficients, però al final la població en el seu conjunt ha castigat aquesta opció.

Si els centenars d'edificis agraris existents a Menorca es poguessin convertir tots en habitatges, molts pagesos no propietaris es farien fora de les explotacions, i després caldria obrir multitud de nous camins i quilòmetres de noves esteses elèctriques per fer-ho habitable. S'urbanitzaria el camp.

En la catalogació d'espècies, com ara la humana, no resulta definitiu que un exemplar concret tengui els ulls blaus, els cabells llisos o les celles gruixudes, l'espècie es defineix per la mitjana de característiques comunes. El que compta és la suma final. Com en el canvi climàtic, gran part de l'economia o l'ordenació territorial.

Bona entrada de primavera.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de dia 28/03/2016)