L'encaix de les renovables en el territori

Els deures pendents de Menorca amb l'energia renovable

De manera general, tothom està d'acord amb la implantació d'energies renovables, però molta gent discrepa de la manera en què s'han d'establir al territori. Aquests dies s'ha viscut el cas de la denegació d'un projecte de sis aerogeneradors a s'Era Vella, al nord de Ciutadella, que pot il·lustrar bé aquest conflicte i les seves possibles sortides.

És bastant sabut que Menorca només genera un 3 % de la seva energia elèctrica a partir de renovables (bàsicament, els molins de Milà i els parcs fotovoltaics de Son Salomó i Binisafúller). Si ho comptam respecte de tota l'energia (inclòs transport i climatitzacions) és just d'un 1 %. Per tant, tenim quasi tot el camí per recórrer.

També quasi bé tothom (excepte el Ministeri d'Indústria) creu que és una bona idea posar plaques solars als sostres dels edificis, siguin cases, seus institucionals o polígons industrials. L'energia solar dalt teulada o dalt terrat no provoca conflicte territorial, i els frens que s'hi troben tenen més a veure amb els poderosos lobbies energètics, el creixement excessiu de les centrals tèrmiques en anys anteriors i les portes giratòries.

Però les plaques que es poden posar dalt edificis, per bé que sigui una opció interessant per aprofitar espais i descentralitzar la producció, són poc significatives en l'esmentat escenari d'un 97 % depenent de combustibles fòssils. Per equiparar amb terrats les devers 20.000 plaques que hi ha només a Son Salomó, es requereixen molts centenars de terrats, promotors, projectes i tramitacions.

És per això que l'única manera d'avançar de manera apreciable en la producció de les renovables és a partir d'instal·lacions grans en sòl rústic. I això implica tenir en compte que hi haurà normatives de protecció a respectar i un debat social en relació a l'afectació que es pugui produir sobre el paisatge.

Territori, gent i normatives existents

Menorca compta amb bones experiències en els parcs solars existents a Son Salomó i a Binisafúller, on es va treballar molt la reversibilitat de les instal·lacions, la poca alteració del sòl rústic i la mínima afectació paisatgística. Replicar iniciatives similars seria possible si es segueixen respectant alguns criteris. Això també vol dir acceptar que, encara que es tracti d'energies renovables, no s'han de poder fer a qualsevol lloc ni de qualsevol manera, sinó buscant el millor encaix.

Una cosa similar passa amb els parcs eòlics, però aquests accentuen l'efecte paisatgístic, perquè no es poden dissimular com es fa amb els fotovoltaics. Si es posen grans aerogeneradors a Menorca es veuran des de moltes bandes i això, a l'hora de la veritat, pot provocar importants reaccions a la contra. Per tant, hi ha un treball de reflexió social a fer respecte de la incidència paisatgística front a les millores de menor dependència dels combustibles fòssils, el corresponent estalvi econòmic i la reducció d'emissions contaminants que es poden aconseguir.

Al mateix temps, i això ha tingut molt a veure amb el cas de s'Era Vella, no es poden obviar les normatives de protecció ambiental existent. Quan s'analitza el projecte, hi ha algunes coses que sobten. Per exemple, que s'hagi escollit un dels pocs terrenys de Menorca que està precisament qualificat com Àrea d'Interès Paisatgístic des de 2003.

També sorprèn que ningú hagi dit abans als promotors que la zona coincideix amb una àrea d'ús intens de la miloca del milà reial, i que hi ha una Pla de Conservació, aprovat des de 2009, que diu literalment que en aquests indrets no s'autoritzaran instal·lacions de parcs eòlics. Obviant aquestes coses, els promotors inverteixen diners inútilment en projectes que no tenen possibilitat de tirar endavant. Perdem un temps preciós.

Criteris clars per a facilitar noves instal·lacions

Des del GOB es creu que els reptes energètics s'han d'abordar amb certa urgència. Per aquests motius, el passat desembre, es van enviar a institucions i entitats una proposta de Criteris per a Parcs d'Energia en Sòl Rústic, que ofereix un encaix fàcil per a les instal·lacions fotovoltaiques en rústic i un de més reduït (però també possible) per a les eòliques -vegeu arxiu adjunt a la notícia-.

Es tracta de descartar els llocs on, per normatives superiors, evidències ambientals o compatibilitat humana, no serà possible ubicar-ho. I definir -i acordar entre institucions i agents implicats- els criteris territorials, paisatgístics, tècnics i constructius, que caldrà contemplar per dur endavant una gran instal·lació d'energia renovable a Menorca. Això pot disminuir la conflictivitat social de cada projecte i, especialment, evitar tornar a perdre el temps tramitant projectes sense sortida legal.

En opinió del GOB, no fa falta esperar a la revisió del PTI per acordar aquests criteris. El Consell Insular ho pot adoptar per a les declaracions d'interès general i el tema es pot consensuar amb la Direcció General d'Energia del Govern Balear. Les manifestacions de voluntat política d'avançar en les renovables s'han de materialitzar en vies possibles.

En aquesta regulació, resulta també imprescindible derogar la condició imposada en la Norma Territorial Transitòria, vigent des de gener de 2015, que estableix que aquests tipus d'instal·lacions només es poden admetre quan siguin promogudes per administracions públiques. Amb els criteris clars, també han de poder ser d'iniciativa privada.

Qualque dia hi haurà un canvi en el Ministeri d'Indústria i s'acabarà aquesta excepció, inexplicable a nivell europeu, que castiga les renovables a tot l'Estat. Quan això passi, Menorca hauria de tenir els deures fets i haver clarificat i consensuat amb quins criteris es volen grans instal·lacions d'energia renovable al seu territori.