L'aigua per la finestra

És fàcil que una botella d'aigua de 50 cl ens costi 0,5 euros. O sigui, 50 cèntims a canvi de mig litre. És un preu raonable, perquè a segons quins llocs te cobren directament un euro. Val la pena retenir aquestes dades, perquè quan es demana que s'instaurin tarifes de consum d'aigua que desincentivin el mal ús, sempre hi ha veus que consideren intolerable pujar el rebut de l'aigua. Comparar preus pot ser un bon exercici.

Qualcú ha pagat mai, a les nostres terres, un diner per un poal ple d'aigua en el segle XXI? Els poals d'aigua s'usen per a fregar la casa, per a regar les plantes. O per a refrescar-se en algun acte festiu que substitueix la manca de pluja per un ruixat intermitent i més concentrat.

Però ens costarà molt aconseguir vendre l'aigua que duim dins un poal. No en tenim costum. Actualment, l'aigua és com la llet, que a granel no val res. L'has d'envasar i etiquetar-la amb un cert disseny perquè agafi preu. Llavors passa de recurs a producte.

Es veu que, en la nostra psicologia de consumidors, les coses han de tenir aparença perquè tinguem disposició de pagar. Un poal d'aigua -bona- té més líquid útil que un bòtil, però no té aspecte de producte. Fa mal vendre.

Potser per això, per aquesta distorsió de la publicitat i el màrqueting, costa tant aconseguir canviar les tarifes d'aigua per orientar-les a un millor ús d'un recurs que a Menorca s'ha esquilmat en gran manera a les darreres dècades. Les responsabilitats no es reparteixen de manera horitzontal. Hi ha consums normals, consums excessius i consums escandalosos. La prioritat l'hauríem de posar en els darrers.

Quines tarifes tenim actualment? La majoria d'ajuntaments tenen el primer tram que no arriba a 50 cèntims la tona d'aigua. Perquè ens entenguem, el bòtil d'aigua que ens ha semblat barat quan l'hem pagat a 50 cèntims per mig litre, és aproximadament 2.000 vegades més car que el m3 (una tona, 1000 litres) que ens servei el municipi. O dit al revés, l'aigua municipal és 2.000 vegades més barata que a la botiga.

Hi ha qui diu que aquest preu tan irrisori ajuda molt a que hi hagi gent que en faci un mal ús. Els coneguts regadius a ple sol són figues d'un altre paner, perquè no paguen factura d'aigua, la tenen gratis total a canvi de treure-la del pou. Però entre els que si passen per comptador, els grans consums -els escandalosos- es localitzen als jardins extensos que requereixen molt de rec. Són la gran creu per als pous de subministrament municipal.

Però quan es parla de revisar les tarifes per mirar d'incentivar un millor ús d'un recurs cada vegada més escàs, hi ha resistències i pors. Resistències de qui fa negoci a partir de la facturació, i tem que la idea d'aconseguir un estalvi de consum pugui tenir èxit i li baixi els ingressos. I pors polítiques perquè com hem dit, l'aigua a granel sembla que no hagi de tenir preu significatiu i qui faci la primera passa pot tenir crítiques.

Els preus de l'aigua pública es posen per ordenança municipal, i el deure de gestionar millor aquest element és inqüestionat cada vegada que s'analitza el problema. Per tant, s'han de buscar maneres que siguin justes per a tothom i acceptables per a la immensa majoria. Per exemple, es poden mantenir els preus del primer tram i incrementar de manera molt significativa (realment significativa, apropant-ho al preu de mercat) els següents trams. D'aquesta manera, pagaran bastant més els grans consumidors i no ho farà la gent que usa l'aigua de manera raonable.

A la vegada, seria molt més just establir el preu en base al nombre de persones que habiten les cases (creuant el rebut amb el padró d'habitants, com ja s'ha fet en altres ajuntaments). Les cases que mostrin un consum lògic en funció de la gent que hi viu, seguirien pagant un preu molt baix, però els que s'excedeixin, tindrien un incentiu econòmic per a canviar les seves rutines (recuperar la cisterna, canviar el disseny del jardí, reparar les fuites domèstiques...).

La Directora de Salut i Medi Ambient de la OMS explicava en una visita a Menorca, que la sostenibilitat ambiental aconseguirà avanços significatius el dia que les dones associïn els reptes ambientals amb la salut dels seus fills i néts. De moment, estem subvencionant els abusos sobre l'aigua, a costa de prendre-la a aquestes generacions futures.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de dia 01/08/2016)