El testimoni dels fangs de la depuradora

La construcció de la nova depuradora de Ferreries, que ha de substituir la de llacunatge que ha funcionat fins ara, ha destapat un problema acumulat durant anys. Els fangs de l'anterior instal·lació estan carregats de metalls pesants i s'han de considerar un residu tòxic i perillós. S'ha arribat aquí per una llarga història de permissivitat.

La depuradora de Ferreries sempre ha abocat al torrent de Trebalúger, que acaba a la platja idíl·lica del mateix nom , que va ser poder ser preservada dels intents d'urbanització gràcies a les mobilitzacions i a la via judicial.

Per aquests motius, el GOB va treballar durant anys intentant frenar la contaminació que s'observava al torrent. En algun cas hi va haver empreses que van acabar davant el jutge perquè el Seprona va documentar algunes de les denúncies fetes per l'associació, però no va acabar en sancions perquè es va al·legar que eren abocaments puntuals i accidentals.

No va ser fins el 2011 que es van poder tenir proves incontestables d'alta contaminació industrial. Un estudi elaborat per la UIB i l'IMEDEA, a partir de cultiu de musclos en els ports de Maó, Ciutadella, Fornells i a la platja de Trebalúger, va donar com a resultat que aquest indret verge oferia resultats molt alts en determinats contaminants.

Trebalúger superava als tres ports en contaminants com l'Arsènic, el Mercuri i el Zinc. I arribava a concentracions també molt altes de Cadmi, Coure i Seleni.

Amb l'estudi a la ma, el GOB va acudir a l'Ajuntament, que era la institució responsable de la depuradora i es van demanar analítiques de la línia de clavegueram que arribava del polígon industrial. Efectivament, es va poder comprovar que el nivell de contaminació de les aigües que s'abocaven a la xarxa era enorme. La depuradora no digereix aquests elements i una gran quantitat passaven al barranc amb l'efluent suposadament depurat.

Això va forçar una reacció municipal advertint les empreses de l'obligació de depurar prèviament les aigües abans d'abocar-les al clavegueram, de forma que les següents analítiques ja apareixien sense contaminació.

Però la tolerància d'aquests descontrol durant tots els anys previs, ens ofereix avui un resultat molt mal de gestionar. Ni els tècnics que suposadament controlaven la depuradora municipal, ni l'Ajuntament que n'era el responsable -i va tenir governs de diferents colors polítics- van voler frenar mai la contaminació industrial que per força havien de conèixer.

Ara, els fangs acumulats a les cubetes de l'anterior depuradora són residus altament tòxics i perillosos. No sabem què n'hem de fer per mantenir-los sota control. O s'hauran d'exportar a algun lloc autoritzat de la península o s'hauran de confinar dins un sarcòfag de ciment. Són 8.700 tones. Costarà un dineral.

Podem imaginar també com deuen estar els fangs acumulats en el torrent del barranc. Si fa uns anys apareixien metalls pesants en l'aigua del mar, els vuit quilòmetres anteriors de torrent deuen tenir una composició similar a la dels fangs de la depuradora. 

És el resultat de voler ignorar els efectes ambientals i de no atrevir-se a demanar als industrials que complissin amb les seves obligacions. L'estalvi econòmic que hagin pogut aconseguir algunes empreses tirant directament la seva contaminació a la xarxa de sanejament, no compensarà mai el mal provocat.