Somriures a la carretera

Aquests dies passats hem pogut veure a la premsa insular alguns escrits (Aurora Herraiz, Beatriz Estopiñan, Alfredo Benosa) que demanen on són les mobilitzacions de la carretera general, ara que s'han aprovat dos nous projectes d'intervenció sobre aquesta via.

Són escrits de gent altament vinculada als equips de govern de l'anterior legislatura, que segueixen donant mostres de no entendre que hi ha una ciutadania que participa de la política des d'una posició d'independència dels partits existents. Ja van demostrar que no ho entenien aquests anys passats i sembla que continuen amb el carro dins la síquia.

Pensen que les opinions contra els projectes de les megarotondes de dos pisos al llarg de la principal carretera de Menorca eren cosa de quatre radicals que es movien per fer oposició al govern anterior. No van saber -o no van voler- veure que hi havia una massa molt important de gent, de diferent ideologia, que protestava contra el projecte.

D'ençà que va canviar el govern insular, han passat algunes coses en relació a la carretera. D'entrada, es van paralitzar les obres que es feien entre Maó i Alaior. Es van aturar perquè, com ja era sabut, les empreses adjudicatàries demanaven un sobrecost important i no se'ls hi va donar. Saber que aquelles obres tan rebutjades s'aturaven, tot i la destrossa que ja s'havia començat, va dibuixar un primer somriure a molta gent.

La campanya de la carretera va tenir èxit perquè no era superficial. Van ser moltes les hores dedicades a analitzar els projectes i a discutir amb públics diversos possibles sortides. Així seguim treballant i per això sabem que refer unes obres públiques començades té una gran complexitat jurídica. Ho hem explicat a diferents comunicats i en xerrades públiques. Per això s'ha licitat per separat l'obra d'entrada d'Alaior.

Es fa una intervenció de doble nivell, encara que més reduïda que la ja iniciada. Al llarg de la campanya ciutadana, sempre es va mantenir, i està escrit, que aquest era l'únic punt on es veia acceptable fer una transformació així, perquè és la connexió amb el tercer nucli de població de l'illa, en zona periurbana i en un lloc on opera l'àrea industrial, amb entrada i sortida de camions.

Poc a veure, per suposat, amb les rotondes de doble nivell projectades a nuclis petits, entrades residuals, o (com el cas de Biniai) enmig del no-res, que són les que van provocar el conflicte.

Un altre gran somriure s'ha dibuixat en moltes cares quan s'ha sabut que la licitació del tram Ferreries-Ciutadella ha esborrat les dues grans intervencions a doble nivell projectades inicialment davant les pedreres i davant la naveta dels Tudons.

No ens hem aturat d'estudiar els projectes, de seguir les tramitacions ni de fer xerrades públiques per a posar el tema a debat. Les carreteres de Menorca són les més segures de Balears, d'acord amb les estadístiques que fa molts anys que s'elaboren. Seguim treballant amb l'alegria de veure que, malgrat les dificultats, aquesta illa està escrivint un nou episodi a favor de la sostenibilitat.