Els dubtes amb els fangs de Ferreries

Els fangs altament contaminats per metalls pesants que s'han identificat a l'antiga depuradora municipal de Ferreries, s'han convertit en un problema ambiental que cal gestionar.

8.700 tones de fangs no són fàcils de resoldre. Si a això s'hi afegeix la lluita política i l'efecte nimby (not in my back yard), encara és més complex. Des del GOB creim que s'han de comunicar bé les informacions i no deixar-se endur per manipulacions interessades.

Des de que es va detectar aquesta realitat, s'estan sospesant diferents opcions. Confinar els fangs dins un sarcòfag de ciment, o traslladar-los a fora de l'illa han estat les opcions que ha plantejat el Govern Balear (que és l'administració competent en la gestió de residus tòxics). El cost corresponent evoluciona dels 1,2 milions als 2,2 milions d'euros.

Per la seva part, l'Ajuntament de Ferreries (responsable de la depuradora que ha creat el problema i municipi que ara es troba afectat), ha proposat estudiar la depuració amb plantes o amb bacteris.

Totes les opcions tenen aspectes positius i negatius. Posar els fangs dins un sarcòfag és l'opció més econòmica, però significa convertir els fangs en un residu definitiu i deixar-los a Ferreries. Això no agrada als que voldrien que el material es pogués reciclar ni als que voldrien que sortís de Menorca.

Per contra, traslladar el material fora de l'illa surt bastant més car, però sempre tindrà més aplaudiments de la gent que veu que ens llevam el mort de damunt (això és l'efecte nimby). Podria tenir sentit si fos per reciclar i reaprofitar els components contaminants.

L'opció de l'Ajuntament (descontaminar amb plantes o bacteris) era una via intermèdia. El municipi assumia la seva part de responsabilitat en la generació del problema i apostava per un procés de descontaminació usant vies naturals. Sembla que hi ha exemples a partir de plantes (fitoremediació), però el Govern al·lega que es tracta d'un procés molt llarg, sotmès a perills de descontrol.

Mentre s'avaluen els pros i contres de cada proposta, no ajuda que alguns mitjans de comunicació diguin que el que es vol fer és “enterrar” els fangs, o que directament afirmin que es volen abocar els fangs al torrent de Trebalúger. Una mica més de rigor a l'hora d'informar s'agrairia.

També es troba a faltar una mínima honestedat i coherència als qui ara critiquen que el GOB no protesti amb la intensitat que ho va fer amb el dragatge del port de Maó. Cal recordar que en aquella polèmica, l'aposta inicial era abocar els fangs contaminats portuaris a mar obert. Aquí en tot moment es parla de tenir-los controlats. El debat és si els descontaminem o els confinem, i si ho feim a Menorca o a fora. No és certa la teoria d'abocar-los al medi o enterrar-los.

Parlem de manca d'honestedat i coherència perquè el GOB va denunciar molts anys i en solitari, els abocaments incontrolats que es feien al torrent de Trebalúger. Alguns empresaris van haver de declarar davant els jutjats per aquests fets. I els que ara demanen que ens manifestem, llavors en acusaven de frenar l'economia.

Els empresaris que no depuraven prèviament les seves aigües residuals, els tècnics que miraven a l'altra banda, i els polítics que consentien que les aigües arribessin a la depuradora incomplint les ordenances de clavegueram, són la suma que han provocat els actuals fangs contaminats. També els que abans maniobraven perquè no s'exigís cap responsabilitat a les empreses i ara s'han tornat suposats ecologistes.

Aquells anys de descontrol ambiental no només han duit fangs contaminats a l'antiga depuradora. També han traslladat molta contaminació al barranc i potser a la platja (el 2009, les analítiques mostraven molts metalls pesants en suspensió).

Centrem-nos idò ara en els fangs de l'antiga depuradora, que és on podem actuar de manera responsable. El problema s'ha generat aquí i aquí és on l'hem d'abordar. La primera opció hauria de ser la de reciclar els contaminants, aquí o a fora. Però si s'han de dur a fora per posar-los en un sarcòfag de formigó o similar, i ens ha de sortir més car, ja els podem confinar aquí.

Mentre ho decidim, hem d'aprendre a posar en entredit les publicacions i els titulars incendiaris.