Entendre el miceli

Durant temps, els rotlos de bolets que sortien al camp eren atribuïts a causes sobrenaturals. Apareixien d'un dia per l'altre i amb formes misterioses. Que si bruixes, que si estels, que si calàpets... fins que algú ho va investigar amb detall i va descobrir el miceli. Buscar les realitats amagades és una manera d'intentar entendre millor el món.

Els bons cercadors d'esclatassangs, saben que no s'ha de remenar la terra quan es va al bosc. Per transmissió familiar o d'amistat, es coneixen llocs on cada any, des de fa generacions, es poden collir aquests apreciats productes de les zones forestals.

El bolet és el sistema de distribució d'espores que usen alguns fongs per escampar-se arreu. I aquests fongs estan formats per un sort de teranyina subterrània, que s'anomena miceli. Per això, si no s'altera el substrat on surten els bolets, el fong que hi viu amagat a sota, segurament tornarà a fer bolets l'any vinent.

Com passa amb tantes coses, el més important per als esclatassangs és la part que no es veu. Sense entendre el miceli, les respostes habituals, per més que poc racionals, s'anaven perpetuant. Qui va descobrir la veritat, ho va fer empès pels dubtes que tenia sobre la veracitat o la consistència de tals explicacions. Deia Borges que el dubte és un dels noms de la intel·ligència.

Quan una societat avançada com la nostra pateix problemes com els actuals, on hi ha màquines que han multiplicat per molt la productivitat que qualsevol persona tenia fa pocs anys, però en canvi no estan servint per viure millor i més tranquils, sinó que s'escampa la manca de recursos econòmics i augmenta l'estrès, alguna cosa s'està fent malament. Potser convé deixar de mirar els bolets i començar a pensar en el miceli.

A mesura que avancen les investigacions, s'està descobrint que els fongs no són només importants pels bolets que ens ofereixen, o per la seva fantàstica capacitat de degradar la matèria. També sembla que són una part clau per a la comunicació entre els arbres.
Resulta que la teranyina subterrània dels micelis col·labora a que molts arbres es passin nutrients uns als altres. Un fet que s'ha vist bé a les deveses, on els arbres estan separats. Segons conten els estudiosos, una alzina que té la sort d'haver arrelat a una zona més humida, envia aigua als arbres veïns. I quan un arbre rep l'atac de qualque plaga, al cap de pocs dies els altres arbres comencen a generar defenses encara que no hi hagi arribat el problema. Els fongs del subsol fan de missatgers.

És un altre exemple de la cooperació entre organismes, una fórmula de supervivència que està posant cada vegada més en entredit la teoria de la competència que impera des de Darwin. Potser no és cert que competir sigui l'ordre natural. De fet, els insectes socials han sobreviscut a grans criatures que s'han extingit. I l'espècie humana ha aconseguit, gràcies a la cooperació, fer-se la dominant al món.

Però quan es coopera molt, la gent es troba bé i té manco necessitats. I això no és bo per al model del consum sense límits. Es consumeix molt més quan s'està aïllat i insatisfet. I per aconseguir-ho es posa en marxa la teranyina de la por, el miceli subterrani que no es veu però que individualitza la gent i l'aïlla. Els telediaris carregats de notícies dolentes inoculen una sensació d'inseguretat a cada casa.

També el descrèdit constant de l'estament públic té els seus efectes. La institució pública representa allò que treballa per a la col·lectivitat, i el seu buit de legitimitat és ocupat per altres realitats més privades. Com en els llibres d'auto-ajuda, on les solucions són sempre individuals i, si fracasses, és perquè no competeixes prou bé.

Totes les guerres es fan sota el discurs de buscar el benestar dels dominats (esgrimint ara la llibertat, ara la fe veritable). Hi ha qui clama per una carretera més gran en nom de la seguretat, quan les estadístiques demostren que és més segura la de Menorca que les desdoblades d'Eivissa o de Mallorca. Els bolets i els micelis van de la mà, però tenen aspectes ben diferents.

Ara no és temps de bolets, sinó de flors. L'illa està preciosa i també ho estan les voreres de les carreteres, ornades de molts colors diferents. Una època d'explosió de vida que convida a l'optimisme i a la regeneració. Tanmateix, com ja va dir qualcú, l'optimisme no es basa en la raó. Depèn de la voluntat.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menora de 10/04/2017)