La caverna de la central

Deia Eduard Furró en la presentació del seu llibre Custodiar la Terra, que la humanitat està acabant l'era del foc i està entrant en l'era del sol. Però la transició que caldrà fer s'aventura llarga i poc planera. Estem acomodats a veure el món energètic d'una determinada manera i costa introduir canvis.

Els combustibles fòssils, no són altra cosa que la vida (animals i plantes) que van créixer gràcies a la insolació, després van morir, i que, al llarg de milions d'anys, han tingut una transformació parcial i diferent de la descomposició habitual. Són radiació solar feta matèria.

Els humans moderns ens hem servit d'aquesta matèria feta al llarg de la història del planeta per cremar-la i aconseguir una potència energètica que ha superat qualsevol precedent registrat. Però com tot a un territori finit, de cada vegada n'hi ha menys. Sembla haver-hi un consens molt general, a nivell científic, respecte de l'esgotament de les reserves de petroli, que han estat el sosteniment de la revolució industrial.

Ara hem sabut desenvolupar tecnologies per aprofitar directament l'energia del sol, sense haver de tornar esperar milions d'anys perquè es faci més petroli. A més, l'energia solar es pot captar gairebé a tota la superfície del planeta, de manera senzilla i bastant econòmica. Però per fer-ho caldrà vèncer interessos molt poderosos. I també sacsejar els esquemes habituals que hem après les darreres generacions,

És difícil saber quin dels dos obstacles pot resultar més difícil de superar. El treball dels lobbies petroliers el veiem cada dia dels Pirineus cap avall. També ho podem observar en les decisions ambientals del govern de Trump. Però segurament que això són conseqüències de l'altre obstacle que esmentàvem, el costum de viure amb els combustibles fòssils.

A Menorca tenim una central elèctrica que emet aproximadament el 60 % de les emissions de CO2 que es produeixen a l'illa. Mitjançant un procés molt ineficient, on per cada part d'energia aprofitada n'hem de consumir tres, es crema fuel o gasoil, i feim electricitat a un preu molt més car que si la féssim amb renovables. La despesa menorquina anual en combustibles fòssils supera àmpliament els 200 milions d'euros.

Però ens hi hem acostumat. Com aquells homes de la caverna de Plató, que veien les seves ombres projectades per la foguera que tenien al darrere i estaven convençuts de veure el món real.

I ens trobem en un d'aquells moments on es diu que la part vella no s'acaba de morir ni la part jove acaba de nàixer. Veure la vida dins la caverna pot ser còmode, per habitual, però no és gratuït. Inhibir-se en la transició energètica implica apostar per mantenir sistemes obsolets que malmeten la salut de tothom i l'economia de la majoria.

Com sempre, l'esperança ve de la gent que es deixondeix i que es mobilitza per fer un canvi energètic quan abans millor. Les peticions en aquest sentit d'un nombre creixent de persones són realment espectaculars a nivell mundial, per bé que encara no suficients.

Basti veure que a la darrera cimera sobre el clima de Paris, de fa un any i mig, 195 països van reconèixer la urgència de frenar el canvi climàtic a partir de la transició energètica. Una declaració impensable fa pocs anys i molt condicionada per les múltiples veus que reclamen un canvi.

Pròximament es tornaran a convocar actes sobre aquest tema. Entre el 5 i el 13 de maig, també a Menorca, s'està organitzant una mobilització global per a incentivar a persones, bancs, universitats i d'altres institucions a retirar les seves inversions dels combustibles fòssils. Xerrades, projeccions, excursions i d'altres activitats, han d'ajudar a donar una nova empenta a aquest repte.

Com el de la caverna, el futur dels combustibles fòssils és també cada vegada més un mite, perquè estan accelerant el canvi climàtic, provoquen guerres i són cars. Cal una nova visió, adequada a les necessitats actuals.

Uns tons vermellosos i amables s'estan escampant aquests dies pels camps de l'illa. Els pètals -efímers però esplèndids- de les roselles, es combinen amb les flors més discretes i abundants de l'enclova. L'escàndol dels gladiols esquitxa els ataronjats dels brots tendres de mates i aritges.

Posar en una balança els pros i contres de les renovables i buscar maneres de fer una reconversió significativa i no només testimonial és el repte. Comparar altres sistemes disponibles i veure quin és el camí manco traumàtic és la manera. El semàfor del canvi climàtic també és en vermell. L'era del sol ens espera.

(Article publicar per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de dia 24/04/2017)