La reflexió energètica

El debat sobre la transició energètica fa un temps que ha començat. Tothom es declara sempre a favor de les renovables, però a l'hora de concretar on i com, solen sorgir discrepàncies.

A Menorca, el GOB fa uns anys que va analitzar les possibles vies per anar canviant de manera significativa l'energia fòssil cap a la renovable i això fonamenta els posicionaments en relació al tema energètic.

Un dels aspectes crucials d'aquesta anàlisi, és la constatació que, només amb plaques solars a les teulades, no es pot fer la transició energètica. Sense haver de deixar d'aprofitar aquests espais (el GOB té dues instal·lacions solars a teulades de Menorca), cal tenir consciència que no és el camí per a canviar de manera apreciable els percentatges.

Recordem que la nostra illa es nodreix ara mateix d'un 99 % d'energia fòssil. Si només ens fixam en l'electricitat, és un 97 %.  Dit d'altra manera, el parc eòlic de Milà (quan funcionen els quatre molins) sumat als parcs solars existents a Son Salomó i Binisafúller, només sumen el 3 % del subministre elèctric. Exceptuant aquesta discreta aportació, a 2017 encara ens abastim de fuel, gasoil i carbó.

Davant aquest panorama i amb el canvi climàtic que ja és aquí (i sembla que tindrà importants conseqüències ambientals i econòmiques), a Menorca només hi ha un projecte significatiu sobre la taula: l'ampliació de Son Salomó. Amb aquesta instal·lació es podria passar del 3 % al 20 % en renovables. No hi ha cap altre projecte en perspectiva que permeti fer canvis visibles en els percentatges. Per això, des del GOB s'ha treballat per mirar si podia ser compatible amb els valors de la zona.

L'actual conjuntura econòmica i legislativa fa que els parcs solars petits no siguin viables. De fet, quasi tots els que es van fer fa uns anys estan arruïnats. De manera que, si volem parcs solars, seran d'una dimensió considerable. Son Salomó és un parc gros, de 104 hectàrees i obliga a analitzar quin impacte pot causar sobre el territori.

Fruit de les negociacions que es van fer a Menorca quan es van les primeres instal·lacions, es va poder aplicar una metodologia ben diferent que la que es sol usar normalment. Aquí, les tanques no es van alterar amb moviments de terres ni anivellaments. Es claven directament unes bigues de ferro al terreny i les plaques es posen de manera que la part alta no arriba als dos metres. Aquest sistema de mantenir el terreny amb les mateixes condicions fa que sigui altament reversible. I en posar les plaques a poca alçada, es pot gestionar l'impacte paisatgístic sense gaire problemes.

A les tanques de Son Salomó no hi ha ecosistemes naturals destacats. Tampoc té gaire interès agrari, perquè la sobrexplotació que va patir al segle XIX va provocar un procés considerable de desertificació. Però precisament aquest ús intensiu va motivar la construcció de moltes barraques i construccions de pedra en sec, així com molts afloraments rocosos del terra, que confereixen un atractiu especial a l'entorn de Punta Nati.

És compatible aquest atractiu paisatgístic amb el parc projectat? Des del GOB creiem que si, i no ens caracteritzam per ser una gent que li importi poc la qüestió paisatgística.

Les plaques es munten a poca alçada, no s'intervé en les tanques de la vora del camí, i l'estudi d'impacte ambiental incorpora un estudi paisatgístic per garantir que la instal·lació no es vegi ni des de la carretera d'accés ni des del Camí de Cavalls.

La delimitació inicial que es va fer de la zona d'interès de Punta Nati per ser declarada Bé d'Interès Cultural agafava unes 2.400 hectàrees. El parc projectat, idò, representa un 4,5 % d'aquesta extensió. Si no es veu, Punta Nati pot seguir essent un paisatge emblemàtic i l'energia renovable de Menorca pot passar del 3 % al 20 %.

Totes les barraques, aljubs, ponts i demés elements etnològics que quedin dins del parc solar, han de ser obligatòriament restaurats sota la direcció d'un arqueòleg. Per tant, és cert que hi hauria 100 hectàrees amb plaques solars però també és cert que es pot treballar -i de fet, així s'ha condicionat el projecte- perquè no afecti el paisatge de Punta Nati.

Tots compartim el desig d'una societat que consumeixi manco i que aprenguem a funcionar de manera més eficient, però mentre això arriba, que no sembla ser aprop, seguim abastint-nos d'una energia molt contaminant.

El projecte previst té una inversió de devers 50 milions d'euros. En l'actualitat, no hi ha cap possibilitat que una despesa així es pugui fer per part de l'administració pública, ni només per inversors locals. I recordem que s'està parlant de poder arribar al 20 % de renovables. O sigui, que encara ens quedarà el 80 % per treballar-ho de la manera més adient possible.

Si no tenim més renovables, el vehicle elèctric no es serveix per contaminar menys (perquè el carregarem amb electricitat fòssil d'una central molt poc eficient). Els parcs eòlics són molt més conflictius que els solars (no es poden dissimular en el paisatge). El gas que es vol portar a les cases és una energia fòssil que no ajuda a disminuir emissions.

La gent que estima Menorca ha d'incorporar també que tenim tota una feina pendent en la transició energètica. Això ens obliga a afrontar un debat que no és fàcil, perquè l'energia renovable requerirà territori. Cal demanar-se quina és l'alternativa que volem i comprovar que pugui ser una realitat i no una quimera. Si no feim això i decidim esperar, el fum seguirà sortint.