Els eixos verds

Situar l'ecologisme dins una determinada ideologia política pot ser una realitat conjuntural que freni voluntats o una excusa sibil·lina per inhibir-se de cap compromís. No és així a tots els països.

Encara hi ha molta gent que llegeix les problemàtiques ambientals amb l'eix polític de dreta i esquerra. Efectivament, hi ha coses que coincideixen més amb un espectre polític que d'altres, sobretot quan hi ha temes que s'enquisten i es polaritzen. Quan hi ha un debat que es fa polèmic i dura molt, les formacions polítiques s'acaben decantant cap alguna de les parts i es produeix un cert efecte de politització (en realitat seria més tost de partidització, si és que es pot usar aquest terme).

Així i tot, sempre hi ha un sector de gent que simpatitza per la causa ambiental en qüestió i no respon al clixé de l'espai polític que potser hi està donant suport. N'és un bon exemple el cas de la carretera general de Menorca, que va mobilitzar gent poc habitual en aquests tipus de campanya. Són persones que es posicionen aportant molts matisos i fan que els tradicionals pols oposats agafin un cromatisme més ric.

En qualsevol cas, aquesta dicotomia política no és tan fàcil d'identificar conforme ascendim de latitud. A l'Europa del nord, la qüestió ambiental és molt més transversal. Et trobes gent que hi milita de manera decidida, amb perfils que aquí encara sorprenen.

Usant els imperfectes estereotips, senyors i senyores amb roba d'alta costura encapçalen i fan de portaveu a manifestacions contra els plàstics o contra els pesticides. Empresaris i empresàries d'èxit o famílies benestants fan donatius significatius a organitzacions que lluiten de manera decidida per frenar la pesca abusiva, els abocaments industrials o els fums cancerígens, amb actuacions que per aquí es considerarien molt radicals.

Es sol dir que l'eix nord-sud, en aspectes ambientals, supera l'anàlisi esquerra-dreta. Potser perquè són societats que ens porten 30 anys d'avantatge en el tema i allà el medi ambient es considera una qüestió tant o més horitzontal que els drets humans.

Aquí el retard es fa conèixer, tot i que, com el món mateix, també és un tema que evoluciona. És cert que la identificació amb interessos de partit pot frenar gent que es sumi a determinades causes. No sempre és fàcil deduir si és primer la mobilització ambiental que provoca posicions de les formacions polítiques, o si la mobilització mateixa es fa amb finalitats partidistes. Cadascú tindrà la seva opinió en cada cas.

A ningú li fuig que és fàcil fer el discurs de no oposar-se al qui governa, o només oposar-se segons qui governa. La trajectòria dels anys acaba mostrant la línia mestra que dirigeix una associació. A Menorca l'ecologisme compta amb un suport social ample, al manco amb un compromís alt si es compara el nivell habitual d'associats a d'altres organitzacions existents. Però encara hi ha gent que, tot i sentir inquietud per la qüestió ambiental, no es suma per fer més força.

Això inclou aquells i aquelles que consideren que les actuacions ambientals estan massa identificades amb un espai polític que no coincideix amb el seu personal. També s'hi compten els i les que creuen que les demandes són més tost massa extremistes. Sense deixar de tenir present els que tampoc es mobilitzen perquè troben que les reivindicacionss són massa toves i voldrien veure més contundència. Que de tot hi ha al món.

Ben segur que es poden trobar cassos més o manco fonamentats i justificables. La lluita ambiental sol ser desigual i no és difícil equivocar-se en el missatge o errar l'estratègia. Però també es coneixen prou altres exemples on en realitat s'hi amaga la necessitat de formular-se un argumentari que justifiqui la pròpia inacció.

Amb això poden ajudar algunes opinions a les xarxes socials, que en ocasions fan la mateixa funció que els coneguts"enginyers de bar", que ofereixen veredictes sense haver conegut primer la cosa, emeten afirmacions contundents que no tenen fonament i confonen opinar amb informar.

La problemàtica de la contaminació atmosfèrica i el conseqüent canvi climàtic no reconeix fronteres ni llinatges. L'esgotament dels mars o la presència indigna de plàstics commou per sobre de la marca del rellotge. Els grans reptes ambientals només es podran superar si més gent es suma als que intenten buscar camins per endreçar tals despropòsits.

Amb tot el què hi ha en joc, no és tan important que guanyin els teus com que guanyin els bons.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 20/11/17).