Primavera econòmica

Un hivern plujós seguit d'una primavera assolellada, és una de les millors receptes per veure una Menorca preciosa. Quan el sol comença a escalfar tèbiament, s'obre una de les èpoques més adequades  per a sortir a caminar pels paratges illencs. Hi ha poca gent pel camp, la natura s'ha recuperat després de mesos de descans de pressió humana i es poden veure els espais amb tot l'esplendor.

Malgrat que el canvi climàtic amenaça aquesta estació intermèdia, abril s'ha estrenat amb uns dies d'autèntica primavera. Després d'uns mesos generosos en pluja, el lluir del sol fa esclatar les plantes. Per tot arreu creixen les herbes i l'explosió de flors esquitxa de colors l'interior de les tanques i les voreres dels camins.

La vida silvestre es torna fer a notar. Els grans ocells planejadors es fan més presents, marquen el seu territori i exhibeixen els plomatges de noces. Miloques, milans i soters aprofiten els corrents calents que ascendeixen per aguantar-se a l'aire sense gaire esforç, mentre atalaien el camp buscant aliment i energia per a la temporada que s'apropa d'intens aliment dels pollets.

Fa setmanes que les tortugues nascudes la passada tardor mengen amb ànsia. Elles no tenen reserves i la hivernada les ha deixades al límit. Tanta sort que enguany no ha faltat l'aigua, de moment. També fa dies que s'alimenten els mascles adults, que es preparen per fer-se forts en un tros de terreny, d'on prest expulsaran els altres exemplars masculins. Les femelles adultes fan gala de la seva coneguda parsimònia i just es comencen a deixondir.

Enguany els torrents van plens d'aigua a la part final del curs. Deia el poeta que van a morir al mar, però a un lloc com Menorca són zones humides lineals, plenes de vida quan es troben en bones condicions. Les granotes hi canten, els alevins de peixos hi troben recer i les anguiles esperen el pas dels anys per a sortir a mar oberta i fer el seu viatge màgic.

Hi ha qui diu que l'aposta econòmica de Menorca hauria de ser això que ara s'anomena l'economia del coneixement, que es basa en la generació d'instruments d'informació estratègica per a les empreses i els governs, en desenvolupar tecnologies intel·ligents, en innovar en sistemes de producció...

També hi ha veus expertes que apunten el gran potencial que podria tenir l'illa en economies que es moguin al voltant de la salut, la cultura, el medi ambient, l'educació... Aspectes que no estan lligats, al manco directament, amb l'activitat turística, que mouen ingents quantitats de diners i llocs de feina i serveixen per a posar ous a d'altres paners.

Generalment, l'aportació pública per incentivar aquests nous camins econòmics es sol basar en pressupostos destinats a recerca i desenvolupament (amb això tenim molt poc pedigrí i solem anar a la cua d'Europa) o en cedir espais físics, com ara edificis o similars.

Però potser la millor inversió seria ajudar a portar a Menorca, en primavera d'estiu o primavera d'hivern, a gent que estigui lligada o exerceixi lideratge a aquests segments econòmics. Perquè res millor que enamorar qualcú per aconseguir que faci l'aposta de traslladar la seva activitat professional a un determinat territori.

Això dels atractius de les primaveres no és exactament igual que l'atractiu de l'estiu, on impera la platja. Les platges verges de l'illa són una mica com la persona més guapa del grup, que sol tenir un encant que li ve donat per naturalesa. Menorca és guapa a l'estiu i tothom la mira. Potser amb l'apunt que, en aquest cas, la bellesa s'ha conservat perquè s'ha treballat a l'hora d'evitar processos urbanitzadors, com aquell que es cuida fent exercici o menjant productes sans.

Però l'encís de les primaveres és un actiu més cultivat. La primavera és el model territorial de Menorca que ha evitat l'urbanisme dispers al camp. És la gestió agrària que ha sabut preservar el mosaic de conreus i taques de bosc. És el seny ambiental que va acabar amb les fumigacions per totes les voreres. És l'estima a la terra de la col·lectivitat que s'identifica amb el seu territori. Com la persona que no és tan agraciada per genètica, però treballa altres facetes que la fan interessant.

Si aquells i aquelles que poden aportar noves economies, s'enamorassin de la Menorca que ha fet un esforç per ser atractiva, tal vegada podríem iniciar nous camins, que reforcin els ja encomiables intents de gent avantguardista que fa temps que ha fet aquestes reflexions. Per fer de la conservació el motor del nostre desenvolupament.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, en el diari Menorca de 09/04/2018)