El ressò del greix antic

Les reverberacions de les coses passades de vegades enterboleixen el present. Com aquells concerts en poliesportius no pensats per acollir música, on el retorn que rebota per tots costats fa quasi impossible saber quina és la sintonia que volen transmetre els qui actuen. A Menorca hi ha ressons que distorsionen, o ho pretenen, els relats actuals.

Tothom desitja que un infant s’alimenti bé, que pugui tenir una nutrició equilibrada i que vagi creixent amb bona salut. El metabolisme de l’espècie farà que músculs i ossos es desenvolupin amb rapidesa fins més o manco l’adolescència. Però si amb trenta anys continua creixent al mateix ritme, llavors estarem davant una patologia. El model econòmic de les societats modernes és bastant comparable.

En realitat, el que qualsevol persona desitja dels seus infants propers és que, a part de menjar bé, adquireixin també tot un ventall d’habilitats cognitives i relacionals, que els permetin gaudir de la cultura, de l’entorn, de la societat on viuen o hagin de viure. Aquesta ve a ser la diferència substancial entre créixer i desenvolupar-se.

Volem que el nostre infant sigui una persona culta, atenta, integrada, respectada, estimada, humil, íntegra... L’objectiu no és en absolut que acabi pesant 250 quilos. Anhelam que desplegui les seves habilitats, no que cresqui de manera malaltissa.

Paral·lelismes similars són aplicables a la comunitat on vivim. Menorca, per la seva essència d’illa, constitueix un territori delimitat i alberga molta gent que treballa per un model de desenvolupament racional. És cert que hi ha ressons que provenen d’anys passats i que mantenen la seva ona sonora que demanava creixement sense límits, però les noves veus ho van tapant.

Perquè resulta evident que les expressions que aposten per escriure el futur d’una altra manera es troben -ara si- en creixement. Potser la llarga trajectòria d’activitat cultural que ha caracteritzat l’illa, amb un teixit associatiu molt ric, hi ajuda. O tal vegada les traves comparatives amb d’altres territoris per poder desenvolupar-hi activitats especulatives actuen de sedàs.

O potser és la suma de coincidències en el temps i l’espai, però el cas és que ja comencen a ser significatives les iniciatives d’importants inversions en l’agricultura ecològica i en recuperació de patrimoni etnològic i paisatgístic. O la posada en marxa d’activitats turístiques que res tenen a veure amb els grans complexes hotelers de fa uns anys.

Ningú aposta ja per les granges intensives de llet ni per regadius irresponsables. Ningú aposta ja per nous establiments amb milers de turistes. Les noves veus parlen cada vegada més amb el llenguatge de la sostenibilitat. I amb aquest panorama, els ressons que venen d’antany cada vegada semblen més estantissos.

Com la instal·lació de gas canalitzat, una obra faraònica que es pretén executar en 2018 per implantar una energia fòssil, i que devem a l’estratègica decisió presa pel Govern Balear en març de 2015, només dos mesos abans de les eleccions.

O com alguns representants turístics que consideren que posar un servei de bus per descongestionar una platja protegida és una prohibició a la llibertat. O com els que defensen que la circulació que es registra a la cruïlla de Rafal Rubí o a la de l’Argentina necessita una intervenció equivalent a la que s’ha fet a l’entrada d’Alaior.

Estem sotmesos a una incessant pressió informativa, que està orientada a fer veure que, si l’economia no creix sempre seguit i a bon ritme (com a mínim al ritme dels vesins més ràpids), vol dir que no anem bé. O sigui, que hem d’anar engreixant al llarg de tota la vida perquè el pes i el volum ocupin la gran buidor que implica no desenvolupar-se qualitativament.

Hem de comprendre que, si optam per una dieta equilibrada i dedicam els nostres recursos a cultivar altres àrees que no siguin las d’omplir la panxa amb matèries processades i insubstancials, n’hi ha que perdin part del negoci. Per això protesten.

Però així és el transcurs de l’evolució. També les pioneres fàbriques de tèxtil de cala Figuera de mitjans del XIX van tancar i no érem biosfèrics. Sempre toca afrontar els reptes amb esquemes actualitzats.

La població ha de decidir si vol apostar pels que venen greix o si preferim els que cultiven cos i ànima de manera equilibrada. De les dues maneres es pot dinamitzar l’economia, però els resultats són ben diferents.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 13/08/2018).