El GOB creu que l’aposta d’instal·lar gas canalitzat a cada carrer dels pobles de l’illa és un error estratègic. Implica fer una obra enorme (més de 500 Kms de síquies) per una oferta que no té gairebé demanda.
Per aquests motius, es considera que seria millor facilitar el servei a les indústries i establiments que, pel seu consum elevat d’altres combustibles, puguin tenir interès en fer el canvi a gas. Però per fer això no cal construir tota la xarxa de canalitzacions previstes.
Per tal d’evitar centenars de quilòmetres que afectarien la convivència, l’operativitat i la qualitat de l’illa, i per tal d’evitar també les previsibles pressions futures per impedir el desenvolupament de renovables sota l’argument (usat aquests anys passats en altres situacions similars) d’amortitzar les inversions fetes, consideram que s’està davant un projecte que no reuneix les condicions d’interès per la col·lectivitat.
Aquests dies passats ha estat a exposició pública la instal·lació de la xarxa de gas canalitzat al llevant de l’illa, que alberga Maó, Sant Lluís, Es Castell i Alaior, incloses bona part de les urbanitzacions de costa.
Revisant l’expedient, s’ha constatat que la Resolució que va concedir a Gas Natural aquesta obra, donava un màxim de tres mesos per a presentar la documentació. La mateixa Resolució (de març de 2015, només dos mesos abans de les eleccions) preveia que la demora en els terminis d’execució, ha de comportar l’obertura d’un expedient de revocació de l’autorització administrativa. El GOB creu que és una oportunitat per a reconduir el projecte amb uns paràmetres més adequats al temps que vivim, on ningú fa grans obres per implantar energies fòssils que no aportin efectes significatius.
Recordem que l’estalvi màxim previst per aquesta obra, suposant que es faci a tota Menorca, i sense comptar la despesa energètica d’alçar tots els carrers i carreteres, seria de l’1’6 %. Un percentatge així es pot aconseguir amb un modest parc fotovoltaic de poques hectàrees.
A les al·legacions presentades, el GOB discuteix que aquest projecte es pugui acollir als beneficis de ser declarat d’interès autonòmic. Cal recordar que aquesta facultat es va obrir en plena recessió econòmica, per a facilitar qualsevol inversió pública o privada. Però els paràmetres econòmics actuals han millorat substancialment i també s’ha celebrat la Conferència de París, on l’aposta per les renovables va augmentar considerablement.
S’ha al·legat així mateix contra la declaració d’utilitat pública, que permetria ocupar els espais que cal expropiar per fer les obres. En opinió del GOB, la utilitat pública prevista a la legislació balear per instal·lacions energètiques és per les energies renovables i no seria aplicable a aquest cas.
La resolució final de l’expedient correspon a la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern Balear.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 13120 lectures