Densitats venerables

Les plagues es combaten creant vida, no eliminant-la. Així ho explicava un pagès andalús que fa poc ha estat a Menorca per a presentar unes caixes de biodiversitat que ha inventat ell mateix, després d’entendre que amb els plaguicides només hi guanyen les companyies que venen el producte. A major densitat de vida, manco plagues. La densitat és un paràmetre relatiu que serveix per a valorar altres temàtiques.

Diversos estudis avalats per organismes científics adverteixen que molts dels productes alimentaris que consumim estan baixant de manera significativa la seva aportació nutricional. Les taronges han perdut vitamines, les cebes han perdut antioxidants, els melons han perdut el gust...

Podríem dir que menjant igual que abans, ens alimentam menys. És cert que hi ha aliments que mantenen la contribució nutritiva, però només ho aconsegueixen aquells que estan produïts en condicions adequades, on la qualitat no es basa només en l’aspecte extern.

Diuen que moltes explotacions agràries tenen el sòl fèrtil descompensat. A la terra li passa una cosa similar a la que patim els humans quan no tenim en equilibri la flora bacteriana del nostre aparell digestiu. Les dècades d’agricultura més intensiva, sense rotació de cultius i usant adobs químics, s’han traduït en una pèrdua d’activitat de la vida bàsica que permet la fertilitat. I això es coneix en els resultats.

Un percentatge considerable dels productes habituals són de creixement ràpid perquè tenen una abundant incorporació d’aigua. A més, molts es cullen encara verds, per a conservar-los en càmeres frigorífiques. Com aquell que a cada bugada perdia un llençol, a cada escaló de producció perdem un nutrient.

Per tant, és qüestió de densitats. O ens preocupam de saber la manera en què s’han fet els productes que compram, per tenir un bon aport de nutrients, o n’haurem de comprar més. No és difícil imaginar quina és l’aposta de la gran indústria i de la propaganda d’ofertes de preu que ens sol arribar. Aquesta reflexió serveix també per a valorar aquells productes de major qualitat que de vegades costen una mica més. No només eviten el tòxics i cuiden el medi, també alimenten molt millor.

Parlant de densitats, a l’illa veïna de Mallorca saben bé què és la massificació turística. És com el mes d’agost de Menorca però multiplicat per unes quantes vegades. Allà també tenen clar que criticar la massificació turística té el perill de rebre la catalogació de turismefòbia, quan en realitat preocupar-se per evitar l'excessiva densitat, és mirar per al turisme. A partir de certa massificació, el mateix producte turístic es ressent i perd qualitat.

És un debat que es reprodueix en molts dels aspectes relacionats amb el turisme. Com que la quantitat enlluerna més que la qualitat, hi ha pressions que mai s’acaben. Com els intents que ara s’estan fent perquè al port de Maó puguin atracar (i si pot ser entrar) creuers cada vegada més grans.

Comptant el nombre de turistes (la densitat), i no el seu rendiment, es confon l’activitat turística econòmica amb la veneració turística, que no és exactament el mateix. Perquè econòmicament, els creuers més interessants són els petits i mitjans, no els gegantins.

És sabut que la major part de plaguicides no aconsegueixen tenir un impacte selectiu només sobre la planta, l’insecte o el fong que causa problemes. Ben al revés, solen afectar també els enemics naturals de la plaga que volem combatre, amb la qual cosa estem en realitat afavorint a la llarga aquells organismes amb major capacitat d’adaptació i reproducció, o sigui, les pròpies plagues.

Davant aquesta aposta per baixar la densitat de vida diversa (de biodiversitat) el mètode de les caixes del pagès andalús es basa en augmentar-la. Dissenyades per albergar diferents tipus d’animals controladors d’excessos, les caixes de biodiversitat acullen en un mateix element però en espais separats, ocells insectívors, colònies de ratapinyades i diferents tipus de vespes i similars. Allà on els hostes s’instal·len, les plagues ho tenen costa amunt.

Ens esperen unes setmanes trepidants de campanyes electorals encadenades, amb la previsió de soflames i exageracions. Al mateix temps, el camp ja dóna senyals de la meravella de la primavera. Una estació densa en vida, que cal aprofitar.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 25/02/2019)