La vinjolita o oronella de poble (Delichon urbicum) era un veí freqüent als nostres pobles. Els seus nius de fang aferrats als sortints de les teulades formaven part del paisatge urbà. Avui en dia, com han detectat els recomptes que cada any fa la SOM, estem expulsant aquestes oronelles dels cascs urbans, i les obliguem a instal·lar-se als polígons industrials o a urbanitzacions. Només Ferreries manté un nombre important de nius, amb una tendència també a la baixa.
La vinjolita és una espècie d'oronella petita de color negre-blavós, amb la panxa, la gargamella i el carpó blancs. Aquest contrast, sobretot a l'esquena, entre el blanc i el negre, fan que sigui molt fàcil de diferenciar. La coa és escotada però curta, a diferència de la de la oronella comuna o de camp, que és molt llarga i que a més té tons vermellosos a la cara. El seu vol és molt àgil, el que li permet caçar tot tipus d'insectes a l'aire, a una alçada normalment major que l'oronella comuna.
Les oronelles són migradores. Arriben de l'Àfrica subsahariana per criar a Europa a principis de primavera. A casa nostra crien exclusivament a edificis urbans, normalment en grups. Les parelles són estables, i cada any empren els mateixos nius, que els fan amb bolletes de fang que pasten i ajunten amb la seva saliva. Estan ben adherits als sortints exteriors dels edificis i només deixen un forat molt petit com a entrada a la part superior. L'interior el recobreixen de plomes, pèl i herbes seques. És ben diferent del niu de les oronelles de camp, que tenen forma de copa oberta i tendeixen a criar a l'interior de païsses i edificis semblants.
Les vinjolites solen fer dues postes cada temporada, de 4 o 5 ous. Els pares coven per torns, devers 15 dies. Els pollets romanen al niu prop d'un mes, i després de sortir-ne segueixen amb els pares alguna setmana més. A finals d'estiu és típic veure concentracions de vinjolites posades a línies elèctriques, preparant la tornada cap a l'Àfrica, que es produeix entre setembre i finals d'octubre.
Les vinjolites s'alimenten al vol de mosques, moscards, mosquits, i altres tipus d'insectes. S'ha calculat que una oronella captura uns 55 kg d'insectes a l'any. Són per tant importants com a controladors de plagues. Tenen pocs depredadors, ja que són molt difícils de capturar al vol. Els principals perills que les amenacen són l'agricultura intensiva, que empra molts de pesticides, i la dificultat d’establir colònies de cria. Les noves formes d'edificació utilitzen materials que dificulten situar-hi els nius. També es fa difícil a moltes poblacions trobar zones amb fang d'on treure el material per construir el niu.
Els nius de les vinjolites donen certs problemes a alguns veïnats. Cert és que poden embrutar les façanes, però hi ha maneres d'evitar-ho. Saber conviure amb altres espècies, com ara les oronelles, denota una sensibilitat cultural i ambiental positiva, que diu molt a favor dels pobles que han sabut mantenir colònies importants de nius. Per altra banda els nius de vinjolita estan protegits per la llei i no es poden eliminar ni quan estan desocupats.
Classe: Aus
Ordre: Passeriformes
Família: Hirundínids
Espècie: Delichon urbicum
Noms populars: Vinjolita, oronella de poble, oroneta cuablanca (cat), avión común (esp), house martin (eng), hirondelle de fenêtre (fra), balestruccio (it), Mehlschwalbe (al)
Distribució: Euroasiàtica. Espècie migratòria estival. La població europea hiverna a l'Àfrica subsahariana.
Mides: 13-15 cm de longitud. 26-29 cm d'envergadura. Pes 18 g. Longevitat: 5 anys, amb casos de fins a 14.
Hàbitat: Cria a edificis urbans. Paisatge en mosaic. Necessita espais oberts per a cercar aliment.
Alimentació: Insectívora. Caça insectes al vol.
Reproducció: Ovípara. Normalment dues postes per temporada, de 4-5 ous. uns 15 dies d'incubació. 24-30 dies d'estada dels polls al niu.
Estat de conservació: Catalogada com a espècie de «preocupació menor» per la IUCN, tot i que la població europea està en declivi. La població total de Menorca es manté, però s'ha reduït molt a l'interior de bastants poblacions.
Protecció legal: Protegida a nivell europeu pel Conveni de Berna. A nivell estatal pel RD 139/2011.
(Article publicat per Tòfol Mascaró, biòleg del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 27/03/2019)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 3301 lectures