Generació assenyalada

Cada moment de la història té les seves característiques. Alguns van viure l'imperi romà, d'altres el domini àrab, uns l'època colonial, o les revolucions democràtiques. Cadascú és fill del seu temps i de l'espai on ha nascut. Els humans que vivim ara també estem marcats per un repte clau. No en podrem defugir més. Som la generació assenyalada.

Sempre es diu que cada època convé jutjar-la tenint en compte el seu context. Els menorquins que van patir greus recessions (les mancabades) van haver d'emigrar, amb tot el que això condiciona una vida. Uns quants, no van tornar i uns altres tornaren canviats. Van haver d'afrontar els reptes que tenien al davant.

La gent que es va criar amb la guerra civil, va fer llargues hores de la seva infància als soterranis, als túnels excavats sota els carrers, per evitar els fatals efectes dels bombardejos. Experiències sovint rodejades de por, pobresa i malalties. No és fàcil després alçar un país sota una dictadura on la meitat de la població odia o tem l'altra meitat. Però molts ho van fer.

El món occidental va viure dues guerres mundials consecutives i els líders posteriors van haver de reaccionar per buscar maneres de resoldre els conflictes sense passar per la matança periòdica de milions de persones. Fa set dècades que ho aconsegueixen.

Efectivament, és recomanable saber situar-se en el moment històric en que succeeixen les coses. El nostre moment, ara, a la segona dècada del segle XXI, està marcat per les conseqüències de l'evolució exponencial que hem tingut els humans d'ençà l'esclat industrial, que ha generat un problema ambiental d'àmbit planetari.

Recordem que fa només 15 anys, es construïen moltes més cases de les necessàries i fèiem aeroports sense cap garantia d'ús. I autopistes i grans centrals elèctriques desproporcionades. Això succeïa a un país desenvolupat, amb escoles, amb universitats. Però no ho podem continuar fent. Ara ja no, perquè la urgència ambiental és clamorosa i hem d'agafar un rumb diferent.

No són vàlides les veus escèptiques. També havia de ser impossible deixar de fumar dins els locals. Les nostres àvies gairebé no podien sortir de casa i ara moltes dones presideixen institucions. Urbanitzar les platges era una aposta econòmica i ara les no urbanitzades són les joies de la corona. Sabem fer canvis importants. I ha arribat l'hora de tenir en compte de manera primordial els efectes ambientals de la nostra activitat professional, personal i col·lectiva.

El context global actual ens mostra tant la greu problemàtica com l'enorme dificultat d'abordar-la des de dalt. Portem un munt de cimeres mundials per intentar canviar el model de desenvolupament, però no ho aconseguim o ho feim molt lentament. La darrera aposta són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aprovats i promoguts per l'Organització de Nacions Unides, no per organitzacions ecologistes.

Són 17 objectius que tenen la conservació del Planeta al centre de la iniciativa. El creixement econòmic no ens serveix com a societat si es fa a costa de continuar degradant el medi ambient, que és allò que permet la vida, també la humana. Els ODS seran factibles si també es treballen des de baix. En el nostre cas, des de l'àmbit local i insular.

A Menorca ja hi ha moltes coses iniciades, però requereixen de més força, de més gent que s'hi sumi. Es tracta de construir un mena d'acord musical, amb notes amb personalitat pròpia però que sonin de manera harmònica. A aquesta illa tenim prou traça per cantar tots junts.

Hi ha gent que entona contra el plàstic, d'altres a favor del clima, n'hi ha que volen menjars sans. També n'hi ha que promouen energies renovables, que fan inversions en explotacions agràries, o que volen construir amb criteris de sostenibilitat. D'altres generen indústries amb materials biodegradables o impulsen economies sense consum material.

Ho podem fer per la memòria dels avis i besavis que van emigrar, pels avis i pares que van superar la nafra de les guerres. Ho podem fer pel deure cap els fills, néts i d'altres generacions més joves. O ho podem fer per a nosaltres mateixos, per l'autoreconeixement o l'autorealització que A. Maslow diu que necessitam els humans quan tenim les necessitats bàsiques cobertes.

Podem buscar la teoria que millor encaixi. Però els estudis científics fa estona que diuen que hem de fer virar el món i que no hi ha més temps a perdre. Menorca hi té una compromís important. I ho hem de fer els que ara estem vius. Ens ha tocat.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 29/07/2019).