La pauta de la improvisació territorial

Quan un músic es posa a improvisar notes ràpides a l'instrument corresponent, sembla que els seus dits es moguin amb total llibertat. Però en realitat, la interpretació musical sona molt bé perquè els sons escollits estan encabits en el marc d'unes escales prèviament definides, que fan que el so resultant ens resulti harmoniós. Harmonia que també s'ha de desitjar quan es planifica el futur del territori.

Menorca està actualment revisant el seu Pla Territorial, un dels instruments més estratègics per a decidir el model d'illa que volem. És un tràmit que arriba amb molt de retard, perquè tocava fer-se en 2013, això és, deu anys després del Pla de 2003. Però les conjuntures polítiques marquen la seva agenda i ara s'està a les portes d'una nova redacció.

Alguns dels reptes de 2020 són diferents dels de principis de segle. En aquests moments, per exemple, hi ha molt d'interès en adquirir finques rústiques i rehabilitar el patrimoni arquitectònic que la manca de reconversió agrària ha duit a l'abandonament. Bona part d'aquests edificis, d'origen agrari, es volen destinar a d'altres usos turístics o residencials. I aquí s'ha de saber trobar la mesura per no distorsionar la musicalitat del camp menorquí.

Un camp que és exemple per a molts altres indrets, gràcies a haver sabut aplicar una saviesa històrica que combina de manera intel·ligent els camps conreats amb els petits boscos de vegetació silvestre i una immensa trama de paret seca. És el mosaic virtuós, que acull de forma molt compatible la producció agrària i la biodiversitat silvestre, en un enteniment que permet moltes espècies i evita plagues.

Un paisatge amb una suma d'aspectes positius (també en la vessant estètica) però que depèn, en la seva major part, de mantenir una gestió agrària que no sigui intensiva en pesticides, fertilitzants químics, regadius o d'eliminació de parets ni altres elements del mosaic. Un maneig agrari que, per a poder-se sostenir, ha de ser indiscutiblement viable. La sortida, sortosament experimentada ja a certes finques, passa per generar productes amb valor afegit, que es puguin diferenciar en un mercat que ja és mundial i on no es pot competir per preu.

En aquest marc, una certa activitat turística, que es mogui dins les escales harmòniques lògiques, pot servir per a tornar activar econòmicament algunes explotacions que s'havien abandonat, o per revifar necessitats d'inversió per a una reconversió cap a productes diferenciats. Sense perdre mai de vista que un mercat immobiliari sense brides podria -estimulat per un retorn econòmic més ràpid- eliminar fàcilment els pagesos de l'entorn rural.

En conseqüència, cal modular distàncies, condicions dels edificis, percentatges, places i també garanties d'activitat agrària real, per aconseguir un resultat que soni bé als esforços que l'illa està fent per a trobar un model de desenvolupament més assenyat i perdurable en els anys. Si es fa amb criteris clars i diàfans, els tràmits podran ser molt més curts que quan les coses són amplament interpretables. Així mateix, les decisions seran més fàcils per a qui hagi d'invertir.

Igualment caldria fer una feina important en la planificació del litoral, on es van fer grans cadufades urbanístiques en els setanta i vuitanta. A més de controlar i reconvertir volums excessius, s'hauria de condicionar qualsevol nou creixement a uns estàndards ambientals exigents. S'ha de recordar que s'està planificant per als pròxims 10 anys, segurament que bastants més a la pràctica. Per tant, els escenaris de canvi climàtic i les declaracions institucionals d'urgència climàtica s'haurien de veure reflectits.

Pel camí sorgiran coses que poden distorsionar seriosament les melodies. Arreu del món hi ha fons d'inversió que cerquen beneficis ràpids sense cap vinculació emocional amb els territoris on treballen i no seria la primera vegada que aterrin per aquests entorns. També hi haurà els efectes de les polítiques dissenyades des d'altres àmbits però que poden afectar-nos de ple.

Que a Mallorca hi hagi una resposta social contra els megacreuers i que la decisió sigui enviar-los cap a les altres illes, són notes que el músic està generant completament fora de les escales. I cal ser extremadament destre i coneixedor de totes les possibilitats a l'abast com perquè el resultat final no sigui dissonant o directament groller.

Quan s'està a punt de tancar un instrument territorial, sorgeixen totes les pressions. Economia i conservació s'han d'entendre sense estridències. La bona cadència s'ha de moure sense allunyar-se excessivament de les pautes que permeten albirar un bon maridatge.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 24/02/2020)