Els perills que s'entreveuen en el canvi climàtic s'han convertit en un dels motius que impulsa la gent a mobilitzar-se arreu del món. Les evidències cada vegada més paleses de les modificacions en el clima, ajuden a convèncer la societat. El pols entre governs i grans empreses ha marcat tradicionalment qualsevol negociació i l'aparició d'una ciutadania que es fa sentir, podria fer tombar la balança. Però només serà així si s'aconsegueix millorar l'efectivitat real de les accions.
Un conflicte que creix
Les qüestions ambientals van agafant força entre les generacions més joves i entre els adults que entenen que hi ha el risc de llegar un món poc presentable als seus descendents. Fa estona que els límits ambientals es van posant sobre la taula de les discussions del model de desenvolupament de l'espècie humana. Però mai com ara s'havia fet tant evident que els grans gels es fonen, que la temperatura augmenta cada any o que els fenòmens atmosfèrics agressius s'incrementen.
Com s'ha dit altres vegades, no és tant un tema d'intel·ligència com de consciència. La intel·ligència ha permès avanços tècnics i de coneixement molt considerables, que permetrien obtenir un major benestar per a l'espècie humana sense provocar els problemes ambientals que s'estan generant. Però la manca de consciència frena els avanços. Perquè el joc d'interessos econòmics i barreres culturals injecten una inèrcia que atura en gran manera l'evolució que seria desitjable.
La reacció dels joves
L'avantatge de pertànyer a la generació de la Greta Thumberg resideix en que és més fàcil visualitzar en carn pròpia en quin món pot tocar viure si no s'actua de manera decidida amb la qüestió del canvi climàtic. Si no es gestiona correctament aquest perill, els escenaris que dibuixen els científics són esgarrifosos. Una part d'aquesta joventut els ha analitzat, ho ha debatut. I després de veure la poca consistència de les decisions que s'estan prenent a les cimeres mundials, han activat les conegudes protestes dels Fridays for future.
Durant els mesos que aquesta iniciativa d'estudiants es va mantenir activa, es va generar un discurs amb ressò i molts de progenitors es van sentir també interpel·lats. 2019 va ser un any ple d'activitats ciutadanes relacionades amb la problemàtica del clima, on els cartells fets a mà es van fer presents als carrers. Caldrà veure en quin grau la crisi del coronavirus haurà frenat aquesta onada.
La presa de consciència d'aquests joves ha començat a alterar la seva escala de valors. Havent entès que l'era del petroli ha començat el seu declivi i que les renovables no poden substituir totalment la gran taxa de retorn energètic que té el petroli, cal replantejar-se les necessitats reals davant les del consumisme malaltís. Així, agafar avions es considera una irresponsabilitat per la despesa energètica per càpita que impliquen. Una cosa és el preu i l'altre és el cost. I el cost ambiental també es té en compte.
El duel entre empreses i governs
Una bona part dels conflictes ambientals deriven d'això que se'n diuen les externalitats. És a dir, aquells costos -que acostumen a ser ambientals i socials- que no queden reflectits en el preu del mercat perquè, malgrat ser evident que es produeixen, no són assumits per qui els causa.
Imaginem una gran finca de regadiu, que usa molta d'aigua, adobs químics i pesticides per la seva producció. Hi haurà despeses d'electricitat per extreure l'aigua, o factures pels productes químics adquirits. Però no hi figuraran als balanços econòmics de l'empresa ni la minva de volum de l'aqüífer, ni la contaminació per nitrats ni la pèrdua de biodiversitat provocada per aquesta activitat.
Que no es reflecteixin aquests efectes negatius en els indicadors econòmics vol dir que no es paga un preu pel deteriorament, per la pèrdua de capital natural. Els beneficis es privatitzen, mentre que les pèrdues es socialitzen. Tota la societat es veu perjudicada pels efectes negatius citats, però queden difuminats en un interès general que ningú defensa.
Una dinàmica similar passa amb molts dels problemes ambientals. El mercat es mostra eficient en altres aspectes, però no amb aquest. Per abordar-ho es necessària la intervenció dels governs, mitjançant una regulació que limiti els mals als valors comuns i que els gravi amb impostos, als temps que ajudi aquells que actuen bé amb incentius favorables.
A escala mundial, aquesta és la gran lluita que es duu a terme a les reunions, als passadissos, als telèfons o als llocs habituals de trobada entre alts directius i governants. Els interessos de les grans corporacions econòmiques fan un pols amb els governants, que pateixen pel comportament dels seus votants a la pròxima cita electoral.
Votar i fer-se sentir als mercats
Fa molts anys que alguns sociòlegs van pronosticar que els conglomerats econòmics d'àmbit internacional es sabrien organitzar d'una manera més efectiva que els propis governs: pagant campanyes electorals, incorporant persones estratègiques als consells d'administració, incentivant campanyes a la contra i una llarga llista més de vies més o manco presentables.
Al nostre àmbit geogràfic, els governs són un dels actors clau que han de representar els interessos de la comunitat humana que hi viu. Són les principals institucions amb què ens hem dotat per a fer de portaveus principals de la ciutadania. Que ho facin o no és una altra qüestió, però ho han de fer. Potser algunes empreses també prendran nota, si les campanyes poden influir de manera real en el comportament del consum, però no s'ha de perdre de vista que aquestes corporacions responen generalment al requeriment d'uns accionistes escampats per tot el món, que exigeixen uns beneficis creixents d'any en any.
Per aquest motiu, i en aquest debat sobre un canvi climàtic que no entén gaire de fronteres, els moviments ciutadans han de veure com reforçar el paper dels governs a les negociacions internacionals. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Però una de les més efectives és mobilitzar la massa de votants, distribuir informació fidedigna, ajudar a la reflexió social col·lectiva i elevar un missatge clar que exigeixi avanços reals, no declaracions de bones paraules.
En aquest raonament, no sembla una bona estratègia pensar que l'anar a votar és fer el joc al sistema. Quan un govern sap que un col·lectiu no influeix en el vot, passa a tenir-hi un interès molt més secundari. Aquest sembla que sigui un dels problemes que afecta alguns moviments, que identifiquen les eleccions amb el manteniment de l'status quo. Mentrestant, els grans poders econòmics es freguen les mans.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB a Menorca, al suplement educatiu Xoc, dedicat al clima)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 4229 lectures