La normativa del nou PTI va incorporar a darrera hora algunes modificacions que van generar inquietud entre les persones que treballen sobre el tema. Entre d'altres, cridava especial atenció un article que permetria posar en sòl rústic, equipaments i infraestructures per a fer més atractives les urbanitzacions. No han passat ni dues setmanes i ja es mostren els efectes. Són molt preocupants.
A principi d'any s'ha sabut que el Consell demana 1,6 milions d'euros als fons europeus de reactivació econòmica, per fer aparcaments a les urbanitzacions. Alguns es plantegen en sòl rústic i n'hi ha que es projecten sobre terreny d'especial protecció. És el primer efecte de l'article sospitós.
La cosa xoca per dues bandes. Per una part, es constata que els fons europeus, que havien de servir per avançar en sostenibilitat i diversificació de l'economia, s'estan demanant per continuar amb aquella vella idea de progrés lligada a ciment i asfalt.
De l'altre costat, apostar per fer créixer coses pròpies de les urbanitzacions a costa del sol rústic, és un canvi de filosofia important respecte del Pla Territorial Insular de 2003. El sol rústic ve definit com els terrenys sostrets del desenvolupament urbà. S'ha de justificar molt bé la imperiosa necessitat de transformar-lo.
Però la cosa agafa un destacat color de mal averany quan es plantegen fer aparcaments damunt ANEI, un conflicte ambiental i jurídic com veurem.
La figura de les Àrees Naturals d'Especial Interès va sorgir a Balears els anys vuitanta, amb l'objectiu de preservar de la urbanització salvatge que pretenia consumir pràcticament tota la costa illenca. A Menorca, va servir per salvar Atalis, Turqueta, Son Saura, Algendar i d'altres, sempre després de fortes campanyes i polèmiques.
Després d'un degotís de casos concrets, es va acordar elaborar dos inventaris de valors naturals de les quatre illes i protegir tots els espais importants d'una tacada. Va ser l'anomenada Llei d'Espais Naturals, la primera ordenació significativa amb visió d'illa i no de municipi. Una fita històrica que va canviar moltes coses a Menorca.
Aquests dos treballs, un a càrrec d'un institut estatal i l'altre d'un organisme balear, van cartografiar totes les zones amb patrimoni natural destacat. L'existència d'aquests estudis van permetre basar les proteccions sobre fets objectius. Les ANEI es van crear amb una Llei i són un sòl rústic d'especial protecció degut als seus valors naturals científicament constatats. El PTI no té rang legal per a canviar una llei. La tramitació administrativa dels aparcaments pot ser més farragosa que de costum.
Fixem-nos que s'estan plantejant quatre aparcaments en rústic i només fa 15 dies que el nou PTI (aprovat inicialment) està en vigència. Què podrà passar durant 15 o 20 anys de vigència d'un articulat incorporat a darrera hora amb tot l'aspecte d'ordenació a la carta?
Més enllà, hi ha altres efectes que tindran conseqüències ràpides en la depreciació urbanística. El més normal, és que les parcel·les i allotjaments de les urbanitzacions que miren cap el rústic del voltant estiguin més valorades que les que miren al pati del vesí. Idò bé. A partir d'ara, tots aquests terrenys podran canviar la seva fesomia. On ara es veu bosc o tanques agràries, demà (potser d'aquí a 15 dies més?) t'hi podran posar un centre comercial, un parc aquàtic, un aparcament o una discoteca. Tan ambigu és el redactat.
Veient els projectes presentats, sembla que hagin quedat a l'oblit totes les declaracions que apostaven per impulsar el transport públic i les noves formes de mobilitat. A algunes urbanitzacions, una gran part de les places de vehicles són ocupades a primera hora per part dels treballadors. No es podrien usar els fons europeus per encoratjar les empreses a abordar sistemes de transport organitzat, i que les places existents quedin a disposició dels clients?
Venen temps d'interessar-se en conèixer els avanços, els retrocessos i les propostes de millora que caldrà reivindicar en relació a un instrument tan estratègic com és el Pla Territorial Insular. S'apropen jornades d'estudiar a fons els potencials efectes d'aquests nous articulats de darrera hora.
Temps també per analitzar les intervencions projectades, per organitzar actes informatius i per difondre els sistemes de participació ciutadana, a fi que la gent tengui possibilitats d'informacions fidedignes. No hi faltaran oportunitats.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca d'11/01/21)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 18031 lectures