L'energia i l'aigua als nous edificis

Aquests dies hem vist una certa polèmica als mitjans de comunicació menorquins en relació als requisits en matèria d'eficiència energètica i de consum d'aigua als nous edificis. El tema es va iniciar amb una nota del Col·legi d'Arquitectes i va continuar a una reunió d'Alcaldes amb el Consell Insular, però la informació que ha transcendit per la premsa sembla més orientada a la queixa que a les propostes de solució.

L'energia i l'aigua ja tenen una importància molt gran a la societat actual i molt més que en tindran en el futur immediat. Són qüestions que necessiten abordar-se sense més dilació. També hi ha normatives indiscutibles que no es poden obviar per més que impliquin haver de fer les coses de manera diferent a com es venien fent.

Un requisit d'obligat compliment europeu

Fa onze anys que es va aprovar la Directiva 2010/31/UE relativa a l'eficiència energètica dels edificis. En aquest text d'obligat compliment ja s'informa que el 40 % del consum total d'energia de la Unió Europea correspon als edificis.

La Directiva va ser transposada a la legislació espanyola mitjançant el Reial Decret 235/2013. Estableix que els edificis nous, a partir del 31/12/2020 seran edificis de consum d'energia quasi nul (els de titularitat pública a partir de la mateixa data de 2018).
També diu la legislació estatal vigent que la quantitat quasi nul·la o molt baixa d'energia requerida haurà de ser coberta en molt ampla mesura per energia procedent de fonts renovables produïda in situ o a l'entorn.

Per tant, l'exigència d'uns edificis nous de molt alta eficiència energètica no és un caprici del Pla Territorial Insular, com alguns estan fent veure, sinó que es deriva de legislacions de compliment obligat, que estaven anunciades fa molts anys.

Cal recordar que les energies renovables podran substituir una part de la potència energètica del petroli, però no la seva totalitat. No tenen tant de retorn energètic com el petroli, que cada vegada és més escàs i serà més car. Obligatòriament hem d'estalviar consums que hem tingut fins ara, i ja s'ha vist que els edificis representen un percentatge molt gran.

Es necessiten adaptacions, no dilacions

Argumentar que hi ha pocs edificis que compleixin el requisit de màxima eficiència, quan fa només quatre mesos que hi ha l'obligació en ferm, no sembla massa argument. Tampoc ho és que el planejaments municipals no ho contemplin, perquè és absolutament normal que les normatives superiors vagin evolucionant i que els plantejaments s'hi hagin d'adaptar.

No sembla raonable així mateix que hi hagi normatives municipals que impedeixen posar plaques solars a les teulades de llocs on no es vegin i que en canvi hi pugui haver antenes de televisió, aparells d'aire condicionat o fumerals de tot estil. El motiu és tan senzill com que quan es van redactar aquestes normes encara no eren habituals els captadors fotovoltaics (i si en canvi els altres aparells citats).

Eliminar el requisit de certificació energètica i substituir-lo per un acreditació de construcció sostenible, com també s'ha dit aquests dies, ja es veu que significaria un incompliment d'una obligació que no depèn del PTI. Sembla més lògic plantejar el debat per veure com es pot complir la normativa europea i estatal buscant que afecti menys als costos i al temps de tramitació que no demanar que Menorca obviï la vigència dels textos legals.

L'aigua, una garantia bàsica en perill

La història dels darrers 40 anys a Menorca ens ha mostrat com hem fet baixar espectacularment les reserves d'aigua dels aqüífers o com hem hagut de construir una dessaladora a Ciutadella que ha costat un munt de milions de diners públics i que serà font de conflictes tant per l'elevat consum energètic que implica com pels abocaments constants de salmorra a la costa.

Molt recentment, ja s'han vist casos on es tramita una autorització per creixements turístics importants amb planejaments aprovats i on les empreses subministradores d'aigua han hagut d'advertir que no es podrien servir els consums prevists. Aquesta és la realitat a Menorca. Hi ha municipis on, en els anys pre-Covid, tenien els pous públics bombejant 24 hores i no donaven abast.

La solució a aquestes coses no és fer més pous (que xuclen del mateix aqüífer) ni posar més dessaladores (que tradueixen els beneficis privats en costos ambientals i per l'erari públic). La solució és garantir que els nous creixements tindran un consum d'aigua quasi nul, a partir d'aprofitar les aigües pluvials, les aigües grises i les residuals depurades. La solució és assegurar que, abans d'autoritzar nous creixements, tenim garanties que van més enllà de mecanismes que s'han demostrat fallits repetidament.

Les institucions públiques han d'aportat solucions, no defugir dels debats incòmodes ni esperar que el problema se'l trobin els que vindran després. El problema de l'aigua a l'illa no es pot seguir postergant. Si els informes oficials són lents, el que toca és agilitzar-los, no pretendre suprimir-los.