Els illencs tenim una certa fama de caràcter tancat. Una impressió discutible en una terra que ha vist passar diversitat de rostres i que, de grat o per força, s'ha anat mesclant i, a la llarga, enriquint en genètica i cultura. Amb tot, la convivència desconeguda requereix sovint d'un temps per decidir quines portes s'obren i quines es tanquen.
La realitat mostra que els criteris homogenis pesen poc i que els matisos són els ressorts que acaben movent la roda. Hi ha graus a aplicar des del primer moment, encara que parlem de reaccions gairebé espontànies. Sense rascar gaire, allò de "no en volem cap que no sigui d'aquí" no es sol aplicar si la persona externa té aspecte de butxaca plena o és de físic portentós.
Si del què es tracta és de comportaments ja una mica més meditats, els camins d'accés de les persones nouvingudes augmenten. Així s'escriuen els episodis d'amor, d'amistat, d'admiració, d'intercanvi cultural... o de negocis conjunts.
Quan s'entra en aquest darrer camp de les finances, és lògic que no tengui la mateixa valoració qui hi participa directament que qui només rep les conseqüències de la nova activitat. Posem per cas, qui fa un lloguer turístic rep un ingrés que el satisfà, però si els vesins han de tenir cada vespre un sarau vora casa seva, hi ha un conflicte d'interessos evident.
La inversió a l'illa en els darrers temps per part de gent acabada de venir es va començar a traduir en projectes significatius cap el 2013 i han anat en augment. Compres d'explotacions agràries, iniciatives d'agroturisme, adquisicions de cases als pobles, impuls de nous xalets i d'altres canalitzacions econòmiques.
L'onada és significativa i hi ha el risc de pensar que tota l'aigua de l'ona és uniforme. Per afinar la millor reacció, no queda altra que mirar de destriar les característiques de les diferents iniciatives. O sigui, disseccionar les amenaces de les oportunitats.
En el món de les organitzacions, es solen analitzar les probabilitats i els impactes dels dos conceptes esmentats. Com de probables són les amenaces i les oportunitats que s'entreveuen? Quina significació poden tenir els impactes positius i negatius que s'albiren? Fer aquest exercici és necessari per acabar decidint quina part pesarà més.
Tampoc és el mateix, si mantenim el símil de les organitzacions, que es tracti d'una estructura acabada de crear o que es compti amb una trajectòria llarga. En el segon cas, convé tenir present la cultura que s'ha anat incorporant al llarg dels anys, perquè les experiències viscudes han ensenyat lliçons que poden resultar desconegudes per qui s'ho mira des de fora.
En el cas que ens ocupa, Menorca és com una organització de trajectòria llarga. La història de l'illa no comença quan els nous inversors apliquen els seus fons, sinó que és ben al revés. Aquests inversors han acabat venint aquí -tenint la capacitat d'anar a moltes altres bandes- perquè a Menorca s'ha treballat molt per tenir un territori digne. I pel camí s'han après moltes coses.
Ara hi ha més iniciatives de producció agrària que poden ajudar a diversificar una oferta d'aliments sans i de proximitat, molt útils per als temps que vénen, mentre regeneren valors que el model de les darreres dècades ha erosionat. Només cal vigilar que no siguin únicament aliments amb preus elitistes, sinó també per a una població àmplia.
Hi ha obertures favorables de turisme al camp o a la ciutat que aporten visitants motivats en la cultura i la sostenibilitat ambiental. La nova oferta podria ajudar a baixar la pressió d'estiu i distribuir l'activitat econòmica a d'altres mesos. Però per aconseguir tal cosa és necessari reformular també el tot inclòs i el sol i platja massiu.
Això no s'està fent. De moment, és una organització sense ànim de lucre qui està treballant per rebaixar l'impacte dels enormes hotels de Son Bou. Sense oblidar que hi ha expedients disciplinaris a agroturismes selectes perquè han enganyat amb el projecte.
El món necessita amb urgència altres maneres de fer les coses, no només el business as usual. Convé no oblidar que hi ha territoris propers que també tenen inversió estrangera i agroturismes, i un conflicte ambiental i social que no atura de créixer.
Amb l'interès actiu de la societat i de les institucions, es pot tamisar l'onada, rebaixar la probabilitat de les amenaces, aconseguir que els impactes positius es puguin consolidar i que els negatius no es facin irreversibles. Ho hem sabut fer altres vegades.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 09/08/2021 a la secció Època de muda)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 3690 lectures