Els aqüífers de Menorca evolucionen negativament. S’està acabant el temps per donar la volta a aquesta tendència. Tant l’increment de població resident com la massificació turística que es produeix a l’estiu, incideixen sobre les reserves d’aigua de l’illa.
S’ofereixen algunes dades i un vídeo explicatiu, per poder entendre algunes de les propostes que es venen fent des del GOB.
Menorca s’abasteix de l’aigua del subsol, dels aqüífers. Però la constitució geològica fa que bona part de la meitat nord sigui impermeable i que, per tant, no s’hi acumuli aigua sota terra. Quasi tota l’aigua potable que s’usa a l’illa prové del gran aqüífer del sud, la plataforma de marès que guarda, per porositat, el líquid que s’aconsegueix infiltrar quan plou.
Les gràfiques que mostren l’evolució de les reserves subterrànies, evidencien que els clorurs van en augment. Això és degut a que s’està extraient més aigua que la que entra, amb la qual cosa es provoca intrusió marina i salinització dels pous. Els nitrats es mantenen en els límits que marca la normativa sanitària.
Si ens mirem amb detall les concentracions de clorurs, veurem que la zona de Ciutadella es troba molt per sobre dels 250 mgs permesos. La zona de llevant, va fregant o superant, segons els anys, aquest paràmetre. Queda la zona central i l’aqüífer de Subaida, molt més petit i situat al nord.
Ja sabem on condueix aquesta dinàmica, si no es recondueix. Ciutadella ja té una dessaladora, que ha estat anys sense emprar-se perquè el preu de l’aigua és molt més car. A més, la dessalació té un consum energètic enorme i genera problemàtics abocaments de salmorra al mar. No és una opció sostenible, per molt que de vegades no hi hagi altre remei.
Ciutadella hauria d’usar la dessaladora per recuperar activament els aqüífers, a fi que la instal·lació no sigui necessària al cap d’un període d’anys. A la resta de Menorca hi queden també alternatives a la dessalació.
El GOB fa temps que proposa que els ajuntaments reorganitzin les tarifes d’aigua. Això no vol dir pujar el preu de l’aigua, sinó baixar-lo a qui consumeix de manera lògica i incrementar-lo molt significativament a qui abusa del recurs.
Les gràfiques que acompanyen aquesta notícia mostren com el consum d’aigua urbana (la que passa per comptador) per persona és molt diferent segons el municipi. Això és així en gran part degut als xalets de costa amb grans zones de gespa, que es reguen tot l’estiu i que solen mostrar consums 4 o 5 vegades per damunt del necessari per consum humà. També hi ha municipis que encara tenen pèrdues d’aigua importants al seu servei de distribució.
Després hi ha l’aigua extreta que no passa per comptador, que és la que es consumeix al sòl rústic. Aquí destaquen especialment els grans regadius d’estiu, que a més acostumen a regal a ple sol i que tenen consums insostenibles a un lloc amb la nostra climatologia.
Abordar aquests qüestions és una urgència per l’illa. Hi ha propostes sobre la taula que són factibles i que necessiten més suport ciutadà per dur-se a terme. Per una visió més completa, podeu veure el vídeo adjunt.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 5432 lectures