El Decret del passat mes de febrer sobre mesures urgents per la sostenibilitat i la circularitat del turisme a les Illes Balears ha incorporat noves regulacions que mereixen ser analitzades.
Cal tenir en compte que la fórmula ara usada de Decret Llei serveix perquè el Govern pugui aplicar d'immediat algunes disposicions, però que a continuació serà tramitada com a Llei al Parlament Balear, amb la qual cosa s'obre una possibilitat de millora.
Des del GOB aportam ara dues valoracions. Una primera, que constitueix la nota que avui es publica, dedicada a analitzar l'oportunitat de la moratòria turística, i una segona, d'aquí uns dies, que mirarà les mancances o les pèrdues d'oportunitat que caldria corregir en termes ambientals.
La suspensió de noves places turístiques no té les mateixes característiques a totes les illes. Pel que fa a Menorca, se suspèn l'inici de noves activitats turístiques així com també l'ampliació de les places dels establiments que estan actualment en funcionament. No incideix aquesta aturada en els establiments que es trobin en tramitació avançada i, molt important, tampoc afecta a les activitats turístiques que es desenvolupin a les àrees de reconversió territorial en zones turístiques delimitades pel Pla Territorial Insular.
A la pràctica, això vol dir que no queden aturades les nombroses parcel·les que es troben sense edificar dins de les urbanitzacions existents a l'illa, que sumen unes 11.000 places i que impliquen un creixement urbanístic previst des de 2003, però desconegut per a molta gent que pensa que les urbanitzacions ja estan acabades.
Amb tot, la moratòria és especialment benvinguda per frenar el gran creixement turístic que ha experimentat l'illa en base al lloguer turístic, és a dir, de cases residencials ja construïdes que passen a ser allotjaments turístics.
Menorca té actualment unes 81.000 places turístiques declarades, de les quals 28.000 (més d'una tercera part) corresponen a la modalitat de llogar cases a turistes, una fórmula que ha crescut especialment els darrers anys.
A aquestes xifres, cal afegir un altre important volum de gent que no se sap on dorm a la punta de temporada. Recordem que a l'hivern hi ha a Menorca unes 80.000 persones, de les 93.400 que estan empadronades. Comptant que totes les censades tenguin casa, i sumant-hi les 81.000 places turístiques declarades, encara n'hi queden unes 30.000 per arribar a la punta d'agost.
Per tant, malgrat que dins d'aquests 30.000 hi pugui haver persones no empadronades però amb residència, sembla clar que n'hi ha molts milers més que dormen a llits turístics no declarats.
Aquest gran creixement turístic, encara que en moltes ocasions no hagi anat acompanyat de creixement urbanístic, es troba a la base de la massificació que s'està patint els darrers anys. Una dinàmica que no interessa mantenir, ni per la qualitat de vida dels residents, ni per la conservació de l'illa, ni pel nivell de la pròpia experiència turística.
En aquest sentit, també és benvinguda la notícia del reforç en la inspecció per controlar les activitats il·legals, tota vegada que també hi pot haver una part significativa de la trepidant inversió residencial actual que en realitat apunti també al mercat turístic sense declarar-ho.
La moratòria que ara s'ha aplicat estarà vigent fins que el Consell Insular, a través del Pla d'intervenció a l'àmbit turístic o el PTI, avaluï la capacitat de càrrega de l'illa, a partir de la qual es determinarà el nombre total de places turístiques que es poden comercialitzar.
El Decret, però, presenta importants mancances tant en la reconversió de l'antiga oferta de sol i platja com en els compromisos reals per reduir la petjada ecològica de les activitats turístiques. Uns temes que s'abordaran en una propera nota.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 2212 lectures