El corall protegit i el port de Maó

Menorca ha tingut sempre la virtut de tenir un gran port natural. Devers sis quilòmetres d'endinsada, fruit de la falla geològica entre el nord i el sud de l'illa. Un indret amb molta història i, també, amb funcions i valors naturals importants. Entre d'ells, algunes espècies protegides.

És evident que hi ha persones que no tenen sensibilitat cap els temes ambientals, però això avui en dia no depèn només de la voluntat, sinó que existeix una ampla normativa internacional que vetla per frenar la pèrdua de les espècies més amenaçades. La Llei obliga a la seva conservació i en sanciona les agressions gratuïtes.

Aquest és el cas de la madrèpora mediterrània, un corall endèmic del nostre mar, que es troba sota la protecció del Conveni Internacional de Protecció del Mediterrani. És una espècie inclosa a la Llista Vermella de la UICN, classificada com espècie en perill i que també té protecció a nivell estatal pel Llistat d'Especies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

Aquest tresor natural que tenim la sort de tenir al port de Maó, ha viscut aquests dies una certa projecció pública perquè es volen fer dues obres a zones on hi ha colònies de corall. Ho expliquem breument.

La passarel·la de Cala Corb

Un dels punts és a Cala Corb, una obra demanada per l'Ajuntament des Castell per connectar el passeig de vianants que comença a Calesfonts. El projecte d'obra es va exposar, informar i licitar contemplant una passarel·la volada de llenya a la zona de Cala Corb.

Per sorpresa de tothom, una vegada adjudicades i iniciades les obres, es va canviar sobre la marxa la definició de la part de cala Corb, a partir d'abocar grans quantitats de materials. El mateix dia que el GOB va demanar poder consultar l'expedient de licitació, les obres van quedar aturades.

Ningú havia autoritzat aquest canvi. Com a conseqüència dels abocaments, una colònia del corall protegit va resultar greument afectada. Des de llavors, s'espera l'opinió al respecte de l'autoritat ambiental del Govern Central.

L'argumentació que es va donar per part dels tècnics implicats és que la roca no mostrava prou duresa com per aguantar la passarel·la prevista inicialment. Però això es contradiu frontalment amb el projecte de l'obra, que incloïa un estudi geològic incorporat com Annex I i que constata la duresa de la roca a partir de diferents peritatges duits a terme sobre el terreny per on havia de discorre la plataforma volada.

Uns estudis signats per tècnics habilitats, que no ha estat contradits per cap document escrit per part d'Autoritat Portuària, sinó només de paraula.

Per tant, el cas de cala Corb inclou modificació substancial no autoritzada d'obra licitada, falta d'estudi previ d'impacte ambiental, afectació greu a espècie protegida i versió contradictòria respecte de la documentació operant a l'expedient.

La fixació de la passarel·la prevista és una qüestió tècnica fàcil de resoldre perquè hi ha prou metodologies al mercat per fer-ho amb garanties. Màxim quan existeix un estudi tècnic que detalla la solidesa de cada part del penyal que ha de servir de suport.

En opinió del GOB, seria prudent la recuperació del projecte original, la retirada dels materials abocats i que es tramiti una restitució ambiental de la zona afectada. Aquest sembla el camí més clar per poder acabar el projecte i respondre a la petició municipal inicial de connectar un passeig de vianants per la vorera.

El moll de l'illa del Rei

Pocs mesos després del cas de cala Corb, es va conèixer l'interès per licitar l'ampliació del moll sud de l'Illa del Rei, també amb sistema de gravetat de manera que poc més que es duplicaria la dimensió actual.

Per evitar noves afectacions irreversibles, des del GOB es va demanar a Autoritat Portuària que es fes una prospecció de valors ambientals abans de dur a terme l'obra, tot recordant que tot el perímetre exterior de l'illa del Rei és ANEI d'Alt Nivell de Protecció.

Així es va fer i es va constatar que a la zona també hi ha presència de la mateixa espècie de corall que a cala Corb, per la qual l'obra queda returada pendent de saber si l'autoritat ambiental del Ministeri autoritza traslladar la colònia a un altre indret.

El projecte que va sortir a exposició pública no justificava la necessitat d'aquesta nova ampliació. Val a recordar que aquest moll ja es va ampliar un 30 % en 2008 i es va dotar d'un pantalà auxiliar d'obra en 2010.

Si es demostra que l'actuació està fonamentada en l'interès públic, llavors cal tenir present que hi poden haver altres sistemes, usats en altres ports de Menorca, que han servit per dotar-se de pantalans sense usar el sistema de moll de gravetat, que transforma inevitablement tot el fons del mar.

Cal tenir present que l'illa del Rei es troba devers tres quilòmetres endins de la bocana del port. A més, l'ampliació del moll es vol fer cap a ponent, és a dir, cap a la part interior del port, a recer del ja existent moll de gravetat. Per aquests motius, entenem que apostar per una infraestructura manco impactant també podria servir per desbloquejar la iniciativa.

Però si es vol insistir en fer el moll d'obra, llavors caldrà esperar, com ja s'està fent fa dos anys, que hi hagi una autorització expressa del Ministeri.

Els ports són zones que conviuen estretament amb la pressió pròpia de les ciutats. El port de Maó ha vist perdre molta làmina d'aigua i transformar les seves voreres, especialment en els darrers 50 anys. Aprendre a usar-lo sense malmetre definitivament els seus valors naturals és un deute moral i una obligació legal.