Si volem que les fonts que s'han eixugat a Menorca tornin a rajar qualque dia, és necessari passar de la teoria a la pràctica. En el Dia Mundial de l'Aigua, el GOB proposa un llistat de mesures concretes que podrien ser aplicades en aquesta legislatura.
Les enormes fugues dels sistemes públics de distribució i els recs de blat d'indi a ple sol, representen la major quantitat d'aigua que es perd a Menorca, és a dir, que es podria estalviar. I la creació d'un Consorci Insular de l'Aigua apareix com una necessitat per cohesionar les polítiques hídriques de Menorca.
Hem d'aprendre a relacionar-nos amb l'aigua d'una manera més respectuosa. El GOB enviarà aquests dies a les autoritats menorquines el document que acompanya aquesta notícia i que proposa mesures a 6 mesos, a 1 any i mig i a 3 anys. És a dir, una llarga llista d'idees per aplicar al llarg del present mandat electoral.
En les darreres dècades, Menorca ha gastat molta més aigua que la que ha entrat per infiltració de les pluges. Hem anat fent a partir d'extreure aigua emmagatzemada als aqüífers al llarg de la història. O sigui, que ens estem menjant els estalvis i les conseqüències ja són evidents.
La pròpia desaparició de moltes de les fonts que es coneixien a l'illa no és més que l'evidència que el nivell dels aqüífers ha baixat. També ho és la salinització de molts de pous o la necessitat de fer les captacions a major profunditat. Cal tenir present que portam uns quants anys de pluviositat superior a la mitjana i això no ha fet que els aqüífers es recuperin. Els anys de més sequera també arribaran, si no han començat a arribar ja, i ens haurien de trobar amb alguns deures fets.
La recuperació d'aprofitaments d'una part de les aigües pluvials, que s'havia fet de manera generalitzada a totes les cases i finques agràries de Menorca fins als anys setanta, s'ha de tornar implantar amb una visió modernitzada als nous edificis, les rehabilitacions integrals i les obres públiques.
La problemàtica de la contaminació per nitrats no es solucionarà si els responsables públics segueixen apostant per poder donar llicències de noves construccions a zones que no tenen clavegueram (ja anam per la tercera moratòria encadenada en aquest sentit). Com a mínim, s'ha d'exigir que cada casa situada a les afores del poble es doti de sistemes descentralitzats de depuració. Tampoc es solucionarà si les grans granges de bestiar segueixen declarant terres que en realitat no usen com a pastura per fer baixar en teoria la càrrega ramadera. O si les fosses sèptiques que s'han construït després es buiden als torrents.
És urgent abordar els punts de fugues més importants dels sistemes públics de distribució de l'aigua, que de vegades són enormes. Segons les dades del Pla Hidrològic, amb les pèrdues que la xarxa de Ciutadella té al cap d'un any, es podria abastir tot el poble de Sant Lluís durant 17 mesos. Actualment es disposa de sistemes de detecció de fugues que permeten afinar molt on cal fer les intervencions.
L'Assemblea de Nacions Unides va designar el 22 de març com a Dia Mundial de l'Aigua, amb l'objectiu de cridar l'atenció sobre la necessitat d'una major consciència col·lectiva en vers aquest element. Tothom té una co-responsabilitat en fer una bona gestió de l'aigua. Les nostres administracions públiques tindran també ara un llistat concret d'idees. Només caldrà afegir-hi voluntat.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 6410 lectures