El debat sobre els potencials escenaris d'una societat acostumada a tenir-ho tot i que potser es trobarà amb limitacions derivades del propi planeta, és una qüestió que omple moltes pàgines i hores de tertúlia. Alguns temes poden ser realment complexos, però d'altres serien més senzills.
Vivim en el marc d'un model econòmic que ha de créixer cada any respecte de l'anterior, o entra en crisi. A això hi afegim que una major eficiència no frena el consum. És l'anomenada paradoxa de Jevons, segons la qual si un procés es fa més eficient i dóna productes més econòmics, llavors n'augmenta el consum. Com que fa tants anys que es venen aplicant aquestes regles, hi ha temes que trontollen.
Un dels més coneguts és l'energia, encara que no és l'únic. Resulta transcendent saber que ja fa anys que les inversions privades en la recerca de petroli van a la baixa, perquè no surt a compte extreure un combustible fòssil que requereix tal nivell d'esforç previ (per la profunditat i els llocs on es troben els pous) i de tractament posterior (perquè el petroli líquid i abundant de les pel·lícules ja l'hem cremat), que està deixant de ser un negoci atractiu.
Potser la iniciativa pública anirà suplint aquesta inviabilitat pel negoci privat, però és dubtós que es pugui substituir íntegrament. Amb menys petroli hi ha menys dièsel, que és el flux principal de tota la immensa energia que mou la indústria i el transport. El carbó també ha iniciat el seu declivi i el gas, que és l'energia fòssil que encara és abundant, està sotmesa a conegudes tensions geoestratègiques.
L'urani és una energia residual i a França pateixen els enormes problemes de seguretat que implica cadascuna de les centrals nuclears. Les renovables serveixen per l'electricitat, que representa entre el 20 i el 30 % de l'energia que es sol gastar.
Tothom fia de la tecnologia, de l'hidrogen verd, de la nuclear de fusió i d'altres investigacions. Que no ho tinguem prou desenvolupat a dia d'avui no vol dir que no ho puguem tenir en qualque moment futur. Ja veurem. En aquests moments, molts governants pateixen per la manca real d'alternatives.
Ja s'ha dit que, a nivell global, tenim una mala ferida (creixement constant i paradoxa de l'eficiència), però a nivell de comunitat més petita, qui aprengui a separar el consum necessari i lògic d'aquell que resulta superflu, no patirà en el mateix grau. No ens estem quedant sense petroli, però n'hi ha menys i serà més car.
Una cosa similar ens passa amb l'aigua. Esgotam els aqüífers perquè abusam en l'ús d'aquest líquid essencial i l'empram per coses innecessàries. Per exemple, per regar enormes jardins de gespa verda durant tot l'estiu, quan no cau una gota del cel.
A les urbanitzacions dissenyades amb aquesta modalitat de jardineria, els consums d'aigua és disparen. Passem dels 150-200 litres persona/dia que es registren als nuclis tradicionals, als 1000-1500 litres persona/dia a la costa.
El canvi climàtic provocarà moltes coses que segurament anirem veient. Com una major evaporació dels terrenys, com pluges més intenses, com episodis d'onades de calor que afectaran els cultius i el bestiar que no sigui de varietats i de races més resistents.
Anar preparant la resiliència davant aquestes coses hauria de ser una prioritat. A d'altres bandes, fan petites síquies dissenyades a partir de corbes de nivell, que permeten retenir en gran manera les aigües de pluja. Frenen l'erosió, augmenten la fertilitat de la terra i incrementen la recàrrega dels aqüífers.
El pròxim diumenge, dia 23, hi ha una excursió convocada a la costa de Sant Lluís, per poder entendre el problema descrit de la jardineria Insostenible.
Aquells que proposen com a solució les dessaladores, no incorporen a les seves anàlisis la problemàtica energètica actual i aposten per mantenir els sense sentits (com els grans regadius que reguen a ple sol, com les mànigues sempre obertes per netejar embarcacions, com les pèrdues enormes a les xarxes de distribució...), I també obliden l'increment molt substancial del rebut de l'aigua que implica.
Com abans, qui aprengui a emprar l'aigua de manera racional, en tindrà molt de guanyat en els escenaris que poden arribar.
Participar en iniciatives ciutadanes que analitzen aquestes problemàtiques, que expliquen les dades existents i les potencials solucions, és una de les maneres d'anar canviant el món més proper i fer-lo millor.
Caminar en excursions que mostren i analitzen la insostenibilitat per reorientar-la, és un gran exercici físic, mental i col·lectiu. I a Menorca, ja ens hem posat en marxa.
(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 17/10/22)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 1897 lectures