La peça que falta

Vivim en una societat on, cada vegada més, els debats socials es fonamenten en projectar informacions que posin l'accent en unes coses i no en les altres. La veritat i la informació rigorosa importen poc quan es poden condicionar comportaments o es pot incidir en resultats electorals a base de titulars desorientats, tertúlies esbiaixades i notícies falses que corren per les xarxes.

A Nord-amèrica en saben molt d'això. I les pràctiques s'han escampat arreu i han arribat a les nostres terres. Per això, de vegades va bé pensar més enllà del primer impacte, per veure si falten coses importants, com quan a una màquina li manca una peça estratègica pel seu funcionament.

Per exemple, resulta xocant que s'hagin celebrat a l'illa jornades dedicades a analitzar la problemàtica de l'habitatge i que cap ponent parli del problema derivat dels milers de cases que es destinen al lloguer turístic. Sense tenir en compte aquesta dada decisiva, el debat sovint es deriva cap a la necessitat de construir més, que és un mantra que retorna periòdicament.

Hi hagut prou moments a la història que demostren que el preu de l'habitatge no té res a veure amb l'oferta que hi hagi, sinó amb la retenció de moltes propietats en poques mans o amb la pràctica de comprar i vendre a curt termini per guanyar doblers ràpids. Per tant, la inspecció turística efectiva i una fiscalitat que gravi seriosament la venda a menys de 10 anys, podrien fer retornar els escenaris a situacions més properes als drets constitucionals.

Igualment, continuar promocionant l'illa sense voler veure la ruïna que pot significar augmentar la massificació de l'estiu, és deixar-se endur per l'onada mediàtica de la recuperació econòmica. Sota de l'ona no hi ha terra ferma i les ones van i vénen. Menorca està entrant en dinàmiques que poden ser irreversibles i s'acabarà generant una reacció social que no hauria de caldre. La sensibilitat sobre aquest tema està molt estesa sobre un ample espectre polític.

L'illa necessita urgentment reconduir les milionàries partides públiques en promoció per evitar que el juliol i l'agost s'incrementi la pressió humana. Recordem que en 2022 hem tingut 38 dies amb més de 200.000 persones sobre el territori. Això no hi ha recurs que ho aguanti. I no es soluciona dient que som sostenibles, sinó reorientant actuacions innecessàries, apostant per un control decidit dels vehicles i controlant molt bé les places turístiques legals i il·legals.

Amb la problemàtica dels residus passen coses similars. Mentre aquí discutim si els residus orgànics es cremen o s'enterren, els inorgànics, que són els preocupants i els que donaran problemes a les generacions actuals i futures, segueixen augmentant de manera descontrolada. Al mateix temps que la gent resident a l'hivern procura retirar residus que envileixen la vorera de la mar quan torna de passejar el cap de setmana, la indústria del plàstic fa gala d'una insensibilitat malaltissa i demana més temps per poder-se adaptar als requeriments legals.

Els residus orgànics representen gairebé la meitat dels volums que van a l'abocador. Si es recullen de manera separada, es poden processar com a compost net i tornar-se a utilitzar. Aquest és el tractament intel·ligent, que ja es practica a moltes bandes properes. La gent que ja comença a protestar pel sistema porta a porta que s'ha d'implantar a Menorca, hauria d'anar primer a visitar Milà -un espai que transporta a les escenes apocalíptiques de la ciència ficció- i pensar en els seus néts.

A la carretera general, el pont de Rafal Rubí segueix en peu incomplint el compromís que es va agafar de la seva demolició. Els que ara pretenen usar arguments de seguretat per mantenir-lo obliden que existeix l'estadística, que és la que demostra a quines carreteres hi ha accidents repetits i a quines no. Menorca fa anys que té les carreteres més segures de Balears, sense punts negres. I això és un orgull i no un demèrit.

Analitzar sense contemplar totes les peces condueix a conclusions parcials, sinó falses. És un motiu d'esperança constatar que, malgrat els constants atacs que es pateixen en determinats àmbits, l'associacionisme ambiental a Menorca no fa més que augmentar el seu suport social. Senyal que no tothom es deixa endur per les informacions superficials i que creix de cada dia la convicció que els problemes ambientals són una prioritat en alça.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 23/01/2023)