Créixer engreixant

Els avanços en la neurociència mostren que hi ha un bon percentatge de l'activitat del cervell que és inconscient. S'ha vist que el cap governa una part del cos, però que hi ha moltes parts del cos (que no controlam de manera voluntària) que governen el cervell. Com de costum, les coses són bastant més complexes del que imaginam.

Que el cos humà pren decisions sense missatges conscients previs, és evident. Tothom ha viscut reaccions internes (positives i negatives) que surten de diferent òrgans i que no són ordenades de manera cognitiva. El costat corporal reacciona més ràpid a la por, a l'atracció o al relaxament que no la banda mental.

De fet, no hi manquen teories que diuen que si somrius et trobes millor, sense que sigui requisit previ trobar-se bé per somriure. Tothom sap que sortir a caminar un dia de sol hivernal millora l'estat d'ànim. De vegades es va del cos al cap.

Som el què menjam, diuen les campanyes que promocionen una dieta sana. No van desencaminades si tenim en compte les esmentades directrius que s'originen als òrgans ingovernats. Que el ventrell faci bona feina, que el fetge no pateixi, que els budells puguin captar substàncies favorables, pot resultar decisiu en el nostre estat d'ànim. Per això cal saber d'on provenen els aliments i, especialment, com s'han elaborat.

I es poden trobar similituds a nivell de societat. En un moment on s'ha fomentat tant el culte a l'individualisme en singular, resulta que participar en accions col·lectives no resta a la personalitat individual. És ben al revés, prendre part de voluntariats, d'accions de suport social, de restauració ambiental o de la modalitat que sigui, reforça la sensació de benestar de cada persona en particular.

Continuant en aquest fil de pensament, segurament no és equivocat pensar en les relacions entre la població illenca i la seva illa, com si es tractés d'un organisme, a semblança a la teoria Gaia que presenta el planeta com un ésser amb entitat pròpia. I analitzar quines interaccions hi ha en els dos sentits, de dalt a baix i de baix a dalt.

Veure l'illa polida, amb la verdor d'aquests moments, els torrents que corren i moltes zones humides plenes de vida, ens provoca una sensació de satisfacció. En canvi, comprovar la infinita quantitat de plàstics a la vorera de la mar, observar el fum de la central tèrmica o la destrossa de zones naturals per ampliar urbanitzacions, ens sol fer caure l'ànima als peus.

En les dues darreres temporades turístiques, també hi hagut gent que s'ha angoixat en veure la massificació de diferents tipologies que s'ha donat a Menorca. L'acumulació de persones, vehicles o vaixells, està superant clarament les expectatives de bona part de la població resident, fins i tot d'aquella que no era habitualment sensible a aquestes qüestions.

Els experts solen dir que als humans ens provoquen angúnia les expectatives incertes. Perquè aquesta capacitat que tenim de prospectar el futur pot generar patiment anticipat. Certament, les perspectives de la temporada pròxima no són gaire reconfortants en aquest sentit, tot i que l'esdevenir no està mai escrit. Podria ser que l'estat de l'illa ens torni a fer mal.

I és que ens trobam en una situació d'excés de demanda. Alguns diuen que encara estem en la fase de rebot de la pandèmia (recordem que el 2020 no hi va haver temporada i que el 2021 només va venir el turisme nacional). D'altres diuen que Menorca està tant de moda que patirem els efectes d'un èxit que atropella. Com sigui, sembla clar que s'estan sobrepassant diferents límits i que no ens hauríem de seguir enlluernant amb indicadors que no sempre informen d'allò que pensam.

Que el volum econòmic que s'estigui manejant sigui més gran, que s'hagi batut el rècord de turistes, cotxes i embarcacions, són paràmetres celebrats per alguns i que no poques vegades es projecten als titulars com a positius. No ho són tant per aquells que miren les conseqüències posteriors.

Recuperant la qüestió alimentària, menjar molt i augmentar quilos pot anar bé a una persona que estava desnodrida o per un infant en edat de créixer. Però si l'augment de quilos correspon a una acumulació de greix, els efectes no seran satisfactoris.

És qüestió d'afinar els criteris, d'aprendre a seleccionar i de buscar maneres de reduir la inflor no desitjada. Es pot fer una llista de coses. Recordem que hi ha molts itineraris bidireccionals. L'illa ens curarà si la sabem curar.

(Escrit publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 06/03/2023)

Vegeu aquí el vídeo commemoratiu dels 45 anys del GOB a Menorca