La botzina impacient

No cal mirar el calendari per saber que ha arribat la temporada turística. Ens ho recorden els clàxons que es senten ara pel carrer, just que qualque vehicle es retura per algun motiu. Aquells que estan de vacances, que venen a desconnectar del seu ritme metropolità, ens recriminen que aquí tinguem un altre pols vital.

I és que, clarament, practicam cultures viàries molt diferents. Aquí acceptem amb naturalitat que un vehicle aturi enmig del carrer per descarregar un paquet, per deixar la compra al portal, per acomodar -a ritme lògicament de geriàtric- l'àvia que tornen a casa, de vegades per entregar l'olla de brou que s'ha fet per assegurar que els fills mengin qualque panxó de qualitat. Qui provoca la retenció, acostuma a agrair amb un gest de mà la parsimònia dels altres conductors que han esperat educadament.

Però la cadència de qui conviu a una gran ciutat és una altra. Allà no et pots despistar un segon quan el semàfor s'ha posat en verd, et crucifiquen amb protestes sonores si pretens canviar de carril perquè no has anticipat amb prou antelació quin desviament et convenia agafar. A la gran ciutat, quan la gent s'ha d'aturar per un altre, es dispara una erupció interna d'irritabilitat que es comunica amb vehemència.

I amb el soroll de les botzines han arribat els vehicles que les porten incorporades. Enguany, les companyies de lloguer han anunciat que incrementen encara més les seves flotes. I dels ferris carregats de turistes que anirem veient cada vegada amb més freqüència, sortiran, com d'un engendrament mecànic, com d'una fornada industrial, com d'un part obsessiu, més i més cotxes que es disseminaran per l'illa.

Amb ells vindrà la inflació a les carreteres, la insuficiència als aparcaments de platges i la gran dificultat per als residents de poder trobar un lloc on deixar el vehicle propi. Menorca està de moda i tenim una evident massificació de trànsit rodat.

És aquesta una de les qüestions que s'haurà de veure com volen abordar els nous governants. Caldrà saber si es vol aprofitar l'eina que brinda la Llei de Reserva de Biosfera, i que atorga al Consell Insular la potestat de definir un nombre màxim de vehicles (dels que es poden posar en lloguer o poden venir en vaixell), o si es renuncia a aquesta opció.

En realitat, es tractarà de comprovar si tal possibilitat es vol presentar com una mesura que provenia de l'altra bàndol polític i que, en base a la peculiar manera de procedir dels temps actuals, cal enterrar, o bé si, pel contrari, es fa memòria que la pròpia illa d'Eivissa, ja governada de fa uns anys per la ideologia conservadora, també demanava el gener d'aquest 2023 una Llei per poder limitar els vehicles de lloguer turístic.

I és que per poder aplicar aquest tipus de control, cal efectivament que el Parlament Balear autoritzi, mitjançant una Llei, al Consell Insular corresponent per tal de decidir cada any el nombre de vehicles que es vol autoritzar sobre la seva illa.

Aquest és just el cas que s'ha experimentat d'ençà que es va aprovar la Llei 7/2019 per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l'illa de Formentera. L'eina ha permès gestionar la saturació que patien, tant per un excés de vehicles de lloguer com pels grans vaixells que arribaven plens de cotxes a la petita illa que tenim més al sud.

Idò si a Formentera la prova està anant bé, si Eivissa també ho demana, i resulta que Menorca ja té una Llei que atorga aquesta possibilitat, s'haurà de veure en poques setmanes, què decideix el nou govern insular menorquí.

Un representant hoteler declarava recentment que cal combatre la "turismofòbia" que s'està instal·lant a la nostra illa i que era bastant desconeguda fins fa poc. Aquest viratge de molts menorquins que recelen de les inconveniències del turisme no cau del cel ni és fruit de cap campanya maquiavèl·lica. És el resultat de no voler controlar els excessos.

Ja hi una massa significativa que s'identifica amb els indígenes que queden arraconats durant la temporada. Que no poden anar a moltes platges perquè estan atapeïdes. Que no poden trobar un pis de lloguer perquè tot es lloga de manera descontrolada als turistes.

Quan la massificació impedeix el gaudi dels residents, quan els resta drets i serveis, comença a quedar seriosament en entredit això de o turisme o res. Hi ha altres camins, hi ha eines i hi ha propostes. Veurem si també hi ha voluntat.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 24/06/2023)