El cas de les piscines il·legals de l'agroturisme de Torre Vella segueix generant polèmica i titulars. Ho fa perquè és un expedient que s'està deixant enquistar sense prendre resolucions. Quan es coneix la cronologia del cas, les coses s'entenen molt millor.
El 17 d'octubre de 2019, el GOB va comunicar al Consorci de Disciplina Urbanística unes presumptes irregularitats en les obres duites a l'agroturisme. El març de 2021 el Consorci comunicava l'obertura d'expedient sancionador per actuacions no incloses en la llicència, com ara la construcció de set piscines, plataformes, casetes, pèrgoles o paviments de formigó a camins i terrasses.
Arrel de conèixer el tema, la Comissió de Medi Ambient, que havia aprovat l'autorització ambiental a l'agroturisme amb una sèrie de condicions, va ordenar també una inspecció als Agents de Medi Ambient. A més de les coses detectades pels inspectors del Consorci, hi van trobar dos abocadors de materials de més de 2.000 m2, l'obertura de camins expressament denegats i la pavimentació d'altres.
El cas, idò, té dos tipus d'incompliments. Uns d'urbanístics i uns altres ambientals.
La proposta de sanció del Consorci (per la part urbanística) és de 486.844 euros per a cadascun dels tres principals responsables, o sigui, el promotor, el constructor i l'arquitecte director de l'obra.
Qualsevol expedient així, té la possibilitat de demanar a l'ajuntament corresponent si les obres no emparades en llicència es poden legalitzar. Si és així, la sanció es redueix en devers un 90 %.
Pel que fa als incompliments de l'autorització ambiental, no es poden legalitzar. S'han de revertir i adaptar-se a les condicions posades per la Comissió. L'organisme responsable de tramitar l'expedient sancionador és el Consell Insular.
Aquí sorgeix un dels principals problemes del cas, perquè els promotors no volen revertir les piscines il·legals en dipòsits d'aigua pluvial i residual, com havien de ser originàriament per estalviar aigua de pou, sinó que pretenen legalitzar-ho com a noves piscines. Legalitzar una vulneració ambiental, no sembla possible.
Quan es coneix aquesta intenció, el GOB es dirigeix a l'Ajuntament d'Alaior per a poder veure l'expedient i entendre quina lògica es vol usar per legalitzar unes piscines que gastaran aigua en tost d'estalviar-ne. La resposta de l'Ajuntament va denegar l'accés al·legant que "estava en tràmit".
Per combatre la perillosa dinàmica de deixar en la foscor casos d'infraccions urbanístiques, el GOB va cercant maneres d'aconseguir transparència. Buscant una via més ràpida que la del contenciós administratiu, es va acudir a la via penal, en entendre que no deixar accés a informació ambiental ni a qui ha generat l'obertura de l'expedient podria ser considerat prevaricació.
La resposta de la Sala és que entenia que es tractava d'una controvèrsia jurídica que no els corresponia resoldre a ells. També deia que no s'evidenciava una actuació "groseramente contraria a derecho". Apuntava, per tant, a que s'usàs la via del contenciós administratiu.
Es va decidir llavors esperar uns mesos per si l'expedient de legalització avançava i es va tornar demanar la consulta a l'Ajuntament. La resposta va tornar a ser de denegació, novament al·legant que només hi havia la documentació presentada pels promotors i uns informes d'altres administracions.
Abans d'obrir la via (cara i lenta) del contenciós judicial, es va decidir provar si el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (un òrgan administratiu, no judicial) volia intercedir en el tema. Però tampoc aquesta via ha funcionat. El Consejo diu que l'Ajuntament d'Alaior li ha comunicat que, dins l'expedient en qüestió, només hi figura "la simple solicitud del interesado dirigida a la obtención de las correspondientes licencias". Costa d'entendre que els promotors no hagin incorporat raonaments tècnics ni jurídics a la seva petició de legalització, però això és el què s'afirma.
També diu que l'Ajuntament assegura que hi ha dos documents nous, elaborats per òrgans no municipals (del Consorci i del Consell), i que ha remès la petició de consulta del GOB a aquests dos organismes perquè sigui ells qui mostrin, en tot cas, els informes que han emès. Amb aquesta resposta, el Consejo ho dóna per bo.
El GOB ha dirigit diversos escrits al Consell Insular per poder veure com evoluciona l'expedient sancionador derivat dels incompliments ambientals, sense que hi hagi hagut encara cap resposta.
No s'abandonarà aquesta batalla per la transparència i un equip jurídic està analitzant el cas per decidir quines passes convé dur a terme davant cada institució implicada.
Tot això, sense desviar el focus de la part important, que és que fa dos anys i mig que es va obrir un expedient sancionador, que l'Ajuntament no ha decidit si es poden o no legalitzar les piscines, però que, mentrestant, les piscines il·legals segueixen formant part de l'activitat habitual de l'agroturisme així com de la seva propaganda.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 1879 lectures