Els anuncis de modificacions territorials a Menorca han encès algunes alarmes i molta gent s'està mostrant preocupada pels efectes irreversibles que determinades decisions podrien implicar. Com sol passar en aquesta època tan superficial que ens ha tocat viure, n'hi ha que ja intenten reduir el debat a si s'ha de modificar o no el PTI de Menorca, en tost de centrar-lo en analitzar quines coses cal canviar i per què.
Ara que més que mai caldria sumar esforços, ara que més que mai necessitam consensuar un model que il·lusioni la gent, en un moment de desconfiança històrica dels ciutadans cap a les pròpies administracions públiques, el primer que sorprèn és la manera en què es pretén fer la modificació d'un instrument com el Pla Territorial, que té tantes implicacions econòmiques, ambientals i socials.
Perquè, a Menorca, si alguna cosa cohesiona, és el territori ben delimitat que tenim. Per això és una llàstima que, lluny d'aprofitar la modificació del Pla Territorial per generar debat i madurar postures, es facin esforços per amagar els canvis a la ciutadania.
Efectivament, primer es va intentar evitar qualsevol discussió a partir d'incloure les modificacions en un Decret Llei, de manera que no hi hauria hagut cap moment perquè els ciutadans poguessin saber-ne els continguts ni participar-hi tal i com preveuen les lleis. I després del vet dels serveis jurídics del Parlament a aquest primer intent, ara es promou una nova via exprés, anomenada Norma Territorial Transitòria, que sortirà a exposició pública només durant 20 dies (en ple mes d'agost?) i que permetrà (atenció) “legitimar l'execució d'actuacions de transformació urbanística”.
O sigui, que mentre es fa la revisió oficial del PTI, hi haurà en vigor una norma transitòria (que s'anomena “transitòria” però que no té límit de vigència) que podrà anar consolidant noves urbanitzacions. I així, de què servirà discutir la revisió del PTI?
A part de no trobar-li el sentit econòmic a la promoció de noves urbanitzacions (ja no recordam que l'excessiva dependència de la construcció ens ha portat a la crisi actual) aquesta Norma Territorial Transitòria, des del punt de vista jurídic, és el món al revés. Perquè habitualment, el què es fa (per sentit comú) és suspendre cautelarment l'execució de planejament, mentre es discuteix quina ordenació es vol fer. Però si mentre es discuteix, es van atorgant desenvolupaments urbanístics, la discussió final queda hipotecada.
Ja es sol dir que de premisses falses, no surten conclusions vertaderes. Així, a l'exposició de motius de l'acord del Ple del Consell Insular que anuncia la modificació del PTI, s'argumenta que s'han de fer alguns canvis perquè durant aquests anys han sortit noves normatives superiors que cal incorporar, o per eliminar activitat administrativa innecessària. I una revisió (del PTI i d'altres normes) orientada a simplificar tràmits que es demostrin innecessaris, a agilitzar burocràcies de vegades males de comprendre, o a eliminar duplicitats, podria generar molt de consens.
Però a l'hora de les propostes més concretes hi veim coses com possibilitar l'ampliació de les urbanitzacions de costa, eliminar les figures de protecció creades pel PTI (per zones com Macarella, Algendar i tants altres), o deixar sense regulació les carreteres o els camps de golf. I és clar, això són figues d'un altre paner.
Per tant, no es discuteix aquí si el PTI s'ha de revisar o no. Aquest seria el debat que alguns voldrien plantejar perquè ningú es fixi en els continguts. Aquí del que es tracta és d'evitar que Menorca pateixi noves destrosses territorials que res tenen a veure amb la dinamització de l'economia de la societat menorquina.
Ho anuncia amb encert el manifest que va publicar el recent creat Cercle d'Economia de Menorca. A l'informe titulat “Menorca en la cruïlla” (recomanable i accessible per internet), es pot llegir textualment: “Davant la intensitat de la crisi i la desmoralització que actualment impera, podem caure en la temptació d'optar per polítiques a curt termini que fins i tot poden ser contraproduents (...). El parany més perillós consistiria en destruir patrimoni natural per tal de generar ingressos i crear llocs de treball de manera ràpida però que, a la llarga, serien insostenibles.”
Ja es veu que ho diuen ben clar els que reflexionen en termes d'estratègia econòmica. Per aquests motius, més de 4000 persones en poques setmanes, han demanat al President del Consell que les modificacions territorials no impliquin noves destrosses territorials.
I també per aquests motius, els dos primers caps de setmana de juliol, un munt de gent farà donar la volta a Menorca, pel Camí de Cavalls, a un manifest que s'entregarà al Consell Insular demanant transparència, participació ciutadana i respecte cap el territori.
(Article elaborat per Miquel Camps, publicat al Diari Menorca de dia 28/06/12)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 17768 lectures