“Si no podem fer el desdoblament, al manco hem de fer alguna cosa que aparenti”. Aquesta sembla ser la consigna que s'ha donat per fer els projectes d'intervenció a la carretera general. D'altra manera, no s'entén la inclusió en els projectes d'unes macrorotondes amb ponts inclosos, que no responen a cap necessitat objectiva de seguretat.
Plantejar en aquests moments obres com les que s'estàn proposant en els trams de Maó-Alaior o Ferreries-Ciutadella, i pretendre gastar-se més de 20 milions d'euros en unes actuacions innecessàries, és mereixedor de qualificatius difícils de dignificar.
Ja és greu que es vulguin fer coses només per aparentar. Però el qualificatiu augmenta de to quan això s'intenta fer en un moment de restriccions brutals, on s'estan desmuntant coses tan imprescindibles com l'educació, la sanitat o les pensions.
Els girs a l'esquerra a la carretera es poden resoldre amb sistemes molt més senzills, que s'han demostrat segurs i que no requereixen ni tant de consum de territori, ni tanta afectació a les finques colindants, ni tant de doblers públics que es dilapidin en unes obres que no necessitam.
En temps complicats com els actuals, amb prop de 5 milions de persones sense feina, s'ha de demanar altura de mires als governants. Tenim exemples de sobres del temps passat, amb obres sobredimensionades que ara ens costen molt de doblers de manteniment (autopistes, AVEs, aeroports...).
Com passa amb la reforma del PTI, el Departament de Mobilitat del Consell Insular torna a confondre la campanya electoral amb la realitat. El temps del ciment i l'asfalt ja ha passat. I la crisi energètica i el pronòstic del preu dels combustibles no sembla mostrar que hagi de tornar a venir.
Les possibilitats del conveni amb el Ministeri
No és cert que els diners només es puguin gastar en la carretera general. El conveni amb el Ministeri inclou una clàusula que preveu que es puguin fer canvis.
El darrer conveni, signat en 2012 per Santiago Tadeo, inclou una clàusula per a: “Proponer, en su caso, las variaciones que se consideren precisas de las anualidades del Convenio y de las actuaciones del anexo I, siempre y cuando el coste total no exceda del fijado en el presente Convenio” (vegeu clàusula setena del document adjunt en pdf).
Els convenis amb el Ministeri mai han estat tancats. El primer es va signar amb la Comunitat Autònoma en 1998 (el Consell Insular encara no tenia les competències en carreteres). Com a mínim, s'ha revisat en 2004, en 2007 (ja amb el Consell), en 2009 i en 2012.
La proposta idò de dedicar part d'aquests diners a la carretera general i part a solucionar altres necessitats viàries urgents, agafa tot el sentit. Abans que fer rotondes innecessàries, s'ha de demanar que solucionin l'entrada a Torresolí des de la general, o el gir a l'esquerra a la benzinera d'entre Mercadal i Ferreries.
Que solucionin la manca de pas per vehicles no motoritzats en el Camí de Cavalls entre Maó i Sa Mesquida. O entre Ferreries i Cala Galdana. Que aixequin els 72 enderrossalls que es veuen en els camins que van a les platges verges del sud de Ciutadella. I que abordin millores per al transport públic en tost de desmantellar-lo, que aquest sí que serà especialment necessari en el futur immediat.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 50234 lectures