La imminència de l'anunci fet per Autoritat Portuària, segons el qual el dragatge del port de Maó i el posterior abocament dels fangs davant cala Rafalet podria començar aquest mateix mes de març, ha encès la polèmica i les manifestacions ciutadanes.
Estan o no contaminats els fangs?
La versió dels tècnics contractats per Autoritat Portuària que s'han reunit aquesta setmana amb diferents col·lectius és que les analítiques s'han fet correctament i que es compleixen els paràmetres que el CEDEX estableix per poder tirar al mar els materials dragats.
El Cedex és el Centre d'estudis i experimentació d'obres públiques, un organisme públic que assessora tant al Ministeri de Foment com al de Medi Ambient, i que va elaborar en 1994 unes Recomanacions per la gestió de materials de dragats, que acostumen a usar-se com a referència en els ports de l'Estat.
Al respecte d'aquests paràmetres, convé clarificar vàries coses. Els criteris del Cedex no són una normativa, són unes Recomanacions que es van fer per orientar sobre el nivell de toxicitat que poden tenir els materials de dragatge. Però hi ha altres criteris tècnics que opinen que la toxicitat perillosa es troba en nivells bastant més baixos que els que proposa el Cedex. En concret, s'han localitzat cinc estudis alternatius (*) que cataloguen els nivells que surten en els fangs de Maó com a sediments contaminats amb concentracions massa elevades com per abocar-se al mar.
A això cal afegir que el primer informe emès per part de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) el març de 2012 advertia en aquest mateix sentit, dient que, amb les concentracions que surten a Maó, hi ha científics que creuen que no s'haurien de tirar els fangs al mar sense fer una descontaminació prèvia. I en el nou informe que ha emès l'IEO en març de 2013, diu que s'està treballant en la millora i l'actualització de les Recomanacions del Cedex. El problema és que a Menorca es volen tirar els fangs mentre es revisen els criteris.
En aquest context, no convé oblidar que l'estudi encarregat per Autoritat Portuària ha deixat sense analitzar la meitat de la zona que es vol dragar. Entre d'altres, no ha fet anàlisis a les zones que tres anys abans apareixien com a més contaminades per mercuri i per plom.
S'ha de recordar que no estem davant un dragatge de manteniment, sinó davant el guany d'un metre de calat, la qual cosa implica extreure els fangs de tota l'època industrial de Maó, des del segle XIX fins els anys setanta, incloent tots els anys de major activitat bijutera. Les aigües residuals de la ciutat es van abocar al port fins el 1978, quan es va fer l'emissari submarí.
Antecedents que dificulten la confiança
Vàries qüestions anteriors s'afegeixen a la situació actual. Com alguna gent recordarà, Autoritat Portuària va intentar (i segueix intentant) la construcció d'un nou vial al Cós Nou damunt la zona protegida que hi ha adjunta a l'estació naval. L'obra es va adjudicar sense haver sortit a exposició pública. El GOB va paralitzar el projecte mitjançant un recurs davant la Comissió Balear de Medi Ambient.
El primer estudi sobre els fangs del port de Maó el va encarregar Autoritat Portuària en 2008 a l'empresa Gehym. Les analítiques arribaven a la conclusió que els fangs no tenien contaminació i que es podien abocar lliurament al mar. Però el GOB va descobrir que les sumes del mercuri no estaven ben fetes. Amb la correcció de l'error, els fangs canviaven de catalogació. A més, l'estudi només havia estudiat els primers 15 cms del 100 que es volien dragar.
L'empresa que ha fet ara el segon estudi, CBBA, és la mateixa que va fer l'estudi d'impacte ambiental per la nova depuradora d'Addaia. El GOB va descobrir que el traçat de les conduccions pretenia passar per la part interior de cala Molí, just damunt unes comunitats de plantes marines protegides. Aquestes plantes es veuen a simple vista des de la vorera. Però CBBA deia que les comunitats estaven a 100 metres de distància d'on volia passar el col·lector. Finalment, el Ministeri de Medi Ambient va acceptar les al·legacions del GOB i s'ha canviat el traçat.
Ara, en l'estudi del dragat de Maó fet per CBBA, es deixa sense analitzar la meitat de la zona al·legant que no hi ha llims suficients. Quan el GOB va advertir que la pròpia empresa reconeixia que, a la part que es sap més contaminada, si que hi havia suficient percentatge de llims, van respondre dient que es tractava d'un error “tipogràfic”.
Sense que puguin condicionar la valoració del cas actual, resulta evident que els antecedents esmentats no mostren ni sensibilitat ambiental per part d'Autoritat Portuària, ni rigor permanent en la feina de l'empresa.
Efectes sobre el turisme i la pesca
La imatge dels abocaments a una milla nàutica de Cala Rafalet pot fer molt de mal a la reputació turística de Menorca com a Reserva de Biosfera. La nostra illa té com a tret diferencial els aspectes ambientals i una actuació com la que aquí s'analitza pot causar no només efectes ambientals, sinó també de pèrdua d'imatge turística.
Malgrat que els estudis d'Autoritat Portuària també diuen que la zona on es vol fer l'abocament és un indret degradat per anteriors abocaments, hi ha tres sectors que asseguren el contrari. D'una banda, l'organització Oceana va traslladar un equip d'investigadors i filmació, que van concloure que es tracta d'un espai que incorpora hàbitats i espècies protegides. Per altra part, la gent que es dedica al turisme subaquàtic confirma que es tracta d'una zona molt atractiva i visitada. Així mateix, la gent que fa pesca artesanal, asseguren que és una zona habitual de pesca.
Els interlocutors no poden ser els tècnics contractats
La problemàtica dels dragatges de Maó requereix un amplitud de mires que no poden exercir els tècnics contractats, com s'ha pretès fer amb les darreres trobades. Aquests tècnics responen exclusivament a la labor d'una empresa privada que té una contractació.
Autoritat Portuària també presenta una característica preocupant en aquest sentit, perquè la seva competència comença i acaba en el port de Maó. En la seva visió, treure els fangs (contaminats o no) de dins el port, li suposa un augment de la maniobrabilitat, especialment per al vaixell de descàrrega de combustible. El que passi fora del port, no és de la seva incumbència. Els que prenen les decisions no viuen a Menorca.
Qui s'hauria de banyar molt més en aquest tema és el Consell Insular, que és l'únic organisme públic que té visió d'illa i que ha de vetlar perquè aquesta illa segueixi intentant ser un exemple d'equilibri entre activitats humanes i valors ambientals.
De tot plegat, massa vegades es desprèn la sensació que Autoritat Portuària mai ha volgut contemplar cap altra possibilitat que tirar tots els fangs al mar. No és que no hi hagi alternatives, és que no es volen ni estudiar.
(*)
1.- Tweede Kamer, vergaderjaar 1994–1995, Evaluatienota Water, Dutch standards for contaminated sediments, 21, 250, pp. 27–28.
2.- Metodologia usada por la Administración Nacional Oceánica y Atmosférica (NOAA): Long, E.R., MacDonald, D.D., Smith, S.L., & F.D Calder (1995). Incidence of adverse biological effects within ranges of chemical concentrations in marine and estuarine sediments. Environmetal Management, 19: 81-97.
3.- Metodologia usada por el Departamento de protección ambiental de Florida: MacDonald, D.D., Ingersoll, C.G., & T.A. Berger (2000). Developement and evaluation of consensus-based sediment quality guidelines for fresh-water ecosystems. Arch. Environ. Contam. Toxicol. 39, 20–31.
4.- Metodologia de la comisión OSPAR: OSPAR Commission (2000) Quality Status Report 2000. Chapter 4 (Chemistry).
5.- Riba, I., Casado-Martínez, M.C., Forja, J.M., & T.A. DelValls (2004). Sediment quality in the Atlantic coast of Spain. Environ Toxicol Chem, 23: 271-82.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 19717 lectures