20 anys de Reserva de Biosfera: avanços i reptes

Demà, 8 d'0ctubre de 2013, es celebraran els 20 anys de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera. Una fita que va venir precedida d'una gran activitat d'anàlisi i de debat i que avui es troba davant amenaces de molta consideració.

La distinció de Reserva de Biosfera (RB) no és una Llei; és un reconeixement honorífic que fa la UNESCO a aquells territoris que engloben importants valors naturals i que presenten encara possibilitats d'enfocar el seu desenvolupament cap a la sostenibilitat.

Aquí hi ha un primer incís important. Perquè l'objectiu de les RBs és  el “desenvolupament”, que no és el mateix que el “creixement”. No es tracta d'una qüestió menor. En absolut.

El paradigma del creixement, impulsat des de la revolució industrial, planteja un món on els recursos naturals són il·limitats i l'energia és barata i abundant. Aquest principi, incompatible en un planeta finit, és el que acaba provocant problemes de superació de la capacitat de renovació d'alguns recursos i de contaminació espectacular en d'altres.

A nivell global, hi trobam el canvi climàtic, bastant indiscutible des del moment que s'estan fonent els pols. A nivell local, ho podem veure clarament en les reserves d'aigua de l'aqüífer, que ens estem cruspint a un ritme increïble. I és que el creixement permanent, només l'hem aconseguit a partir de desplaçar les càrregues ambientals i de desigualtat a tercers països (la misèria del món manco desenvolupat) o a les generacions futures (els menorquins que es trobaran amb l'aqüífer esgotat).

Davant el creixement, la UNESCO planteja la idea de desenvolupament, és a dir, unes normes de joc més eficaces i eficients, que cerquen imitar millor els cicles naturals que aprofiten tots els residus, o que funcionen només a partir de l'energia que no genera contaminació. No és cap utopia. És una necessitat amb la qual molta gent hi treballa.

Davant el creixement urbanístic desorbitat, que s'havia planificat a Menorca mitjançant els plans municipals dels anys vuitanta, es va plantejar en 2003 (10 anys després de la declaració de RB), el Pla Territorial Insular. Que no previa creixement zero ni prop fer-hi (encara ara hi ha un 30% de sòl urbà i urbanitzable sense construir) però intentava racionalitzar el consum territorial a les zones de costa i al sòl rústic.

Ara, en 2013, ens trobam que s'està preparant una Norma Territorial Transitòria, que impedeix la participació ciutadana i que pretén tornar obrir creixements urbanístics a tort i a dret. Amb zones d'ampliació de les urbanitzacions, amb la retirada de protecció d'espais ara protegits, amb amnistia per la gent que ha fet obres il·legals, amb percentatges d'increment d'edificacions en el sòl rústic, etc. És a dir, tornar a eliminar els pocs límits existents, per poder “créixer”.

L'altre avanç que s'havia donat, el Contracte Agrari de Reserva de Biosfera (s'anomena així perquè era una proposta inclosa en la documentació entrada a la UNESCO en 1993), i que servia per anar reconduint el sector agrari cap un model manco intensiu i més viable, s'ha reduït i s'ha descafeïnat de forma substancial.

Per contra, s'està impulsant un projecte de gran impacte paisatgístic sobre els 40 quilòmetres de la carretera general, amb grans rotondes inferiors que obligaran a alçar la carretera cada 2 quilòmetres, i que els informes tècnics qualifiquen com a injustificades. 20 anys després de la Reserva de Biosfera, fa 4 mesos que el GOB demana veure l'expedient de la carretera i el Consell Insular no el vol mostrar.

20 anys després de la RB, es tornen a tramitar projectes per declarar d'”interès general” coses com una planta de triatge en sòl rústic, vora un jaciment arqueològic de primer nivell i a una distància ridícula d'un enorme polígon industrial en desús. O també es pretén que sigui d'interès general un parc aquàtic fet -altra vegada- en sòl rústic, en una zona protegida i en un municipi amb seriosos problemes d'abastiment d'aigua potable.

A la Reserva de Biosfera de Menorca hi queda molt per fer. Els primers avanços amb energies netes s'han frenat per la pressió de les grans elèctriques sobre el govern central. La salinització i sovint la presència de metalls pesants impedeix que puguem usar l'aigua depurada. A l'estiu, hi ha un munt de camps de blat d'indi que reguen impunement a ple sol. Moltes infraccions urbanístiques queden sense reconduir. El propi Consell Insular fa aparcaments sense llicència...

Està bé que el títol de Reserva serveixi per fer propaganda turística, però si només es queda amb això, provoca insatisfacció. I quan el qui la pregona hi pretén incorporar projectes del tot incompatibles, provoca indignació.

Les fires turístiques mostren Menorca com l'illa de les platges verges i el camí de Cavalls. Dos valors, per cert, aconseguits per la forta implicació que va mostrar la societat civil en el seu moment.

La Reserva de Biosfera no és només de les institucions. Ha de tornar ser de la població, a la qual estan segrestant la possibilitat de participar i a la que ja neguen fins i tot l'accés a documents pagats amb diners públics.