S'han necessitat manco de 48 hores per aconseguir el fons previst per les despeses judicials del cas de la carretera general de Menorca. Moltes gràcies a les nombroses persones que han fet aportacions.
Sembla clar que el tema de les macrorotondes preocupa molta gent, perquè el sistema de recaptació mitjançant micro mecenatge ha obtingut una resposta enorme. Aquests fons permeten la interposició d'un contenciós administratiu contra el projecte de la carretera en el tram de Maó a Alaior, que el Consell ha aprovat definitivament.
Cal recordar que en aquests gairebé 11 quilòmetres de via, el Consell pretén incorporar-hi 4 grans rotondes a nivell inferior, que obliguen a importants obres d'alçada de la carretera i a la construcció de carrils laterals de baixada i pujada.
En concret, es vol construir una d'aquestes estructures a l'alçada de Biniai, on no hi ha cap creuer de camins. Aquesta obra es situaria sobre la capçalera d'un torrent, la qual cosa obliga a fer intervencions encara més grans.
La de Biniai és una de les macro rotondes més incomprensibles de la carretera, perquè on es realitzen freqüents canvis de sentit és en realitat vora el creuer de Talatí. Els nombrosos vehicles que acudeixen a les instal·lacions del butà, es sumen als que visiten el poblat prehistòric situat al sud i als que es dirigeixen al nucli d'hortals de la banda nord. Idò el projecte preveu que ja no es podran fer canvis de sentit en aquest punt, sinó que tothom s'haurà de desplaçar 900 metres d'anada i 900 de tornada per poder canviar de sentit a la inexplicable rotonda inferior de Biniai. No sembla que tal intervenció estigui precisament dirigida a millorar la seguretat de la carretera.
El projecte del Consell també inclou grans enllaços a doble nivell en el creuer de Rafal Rubí amb Alcaidús (on tota la carretera s'ha d'alçar uns 6 metres), a l'entrada de l'Argentina (amb un enllaç enorme projectat sobre una torrentera) i a l'entrada del polígon industrial d'Alaior (amb una rotonda inferior de devers 120 metres de diàmetre). Cal recordar que cap d'aquestes intervencions megalòmanes estava prevista en el projecte guanyador del concurs públic.
Després de presentar al·legacions i d'una important campanya ciutadana, ara ha de ser la via judicial la que dirimeixi la interpretació de les lleis. Aquesta és la funció del contenciós administratiu que interposa el GOB i per la qual es requeria disposar d'un fons econòmic estimat inicialment en 4.500 euros.
Però la campanya divulgativa no s'aturarà. Avui ja fa més de 5 mesos que es va demanar per escrit poder consultar i disposar d'alguns documents que figuren a l'expedient de la carretera. Després d'haver de recórrer a advocat i notari per poder veure la documentació, les còpies dels informes que es van demanar encara no s'han entregat. La transparència és ara un eslògan que s'ha posat de moda a l'equip de govern del Consell, però no es tradueix en fets.
La preocupació ciutadana en relació al mal irreversible que es pot causar en el paisatge dels 40 quilòmetres de carretera és palpable. La gran mostra de suport evidenciada amb la recollida de fons dóna ànims per continuar treballant per demanar millores de la carretera, però fetes amb seny.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 13079 lectures