El pacte del territori

Diuen els experts que els pactes d'ampli espectre ajuden a donar estabilitat a les societats. I conten, els qui en saben, que per fer un pacte durador cal assumir un cos central que no es toca durant molt de temps, combinat amb uns cossos laterals que són els que oscil·len en funció del color dels governs o de determinades conjuntures.

Les societats madures aprenen a identificar aquelles coses que constitueixen un “cos central”, i treballen per a garantir-ne la seva estabilitat estructural. Per exemple, a Menorca s'ha iniciat el treball del col·lectiu Edu-21, que persegueix precisament un pacte perquè l'educació no es trobi sotmesa als estires i arronses que s'han anat veient.

A Menorca, a més de les raonables qüestions d'educació, sanitat o atenció social, hi ha un aspecte que sol presentar-se com a transversal a la gent vinculada amb l'illa: la identificació amb el territori.

Qui més qui manco, amb un ampli espectre d'ideologies i de poblacions, les persones que mantenen lligams emocionals amb Menorca parlen amb un punt d'estima sincera de cala en Turqueta o del Pilar, del far de Cavalleria o de Calascoves, De les vistes de dalt el Toro, del casc antic de Ciutadella, del port de Fornells o de Favàritx. Hi ha lligams importants dels menorquins amb el paisatge rural, amb les parets seques, amb els paratges que es poden gaudir des del camí de Cavalls... I també qui més qui manco, desaprova les intervencions urbanístiques exagerades en primera línia de costa d'algunes dècades passades.

Cada comunitat humana ha de decidir quins són els seus trets fonamentals, aquells aspectes del seu context que li permeten avançar de manera sòlida i coherent. A Menorca, saber identificar quins són els valors essencials del territori no és només una qüestió emocional (ja de per sí prou important) sinó també una necessitat d'estratègia econòmica.

Una gran quantitat de gent entén que, per afrontar l'enorme competència turística d'altres zones que ofereix preus molt baixos, només ens queda la possibilitat d'oferir un producte diferenciat. Menorca no pot competir en preu ni amb Mallorca, ni amb la península, ni amb moltes altres destinacions més llunyanes. L'aposta pel futur és la diferenciació, això que es diu el valor afegit.

Unir aquestes qüestions i mirar d'identificar quin hauria de ser l'esmentat cos central de les polítiques de territori, seria un exercici intel·ligent, que es podria traduir en una rebaixa de les polèmiques internes i per tant, en una major cohesió social. Sens dubte que poder consensuar el llistat d'elements bàsics permetria també una major identificació de la societat amb les actuacions governamentals i, en conseqüència, augmentaria això que anomenen la governança.

Amb totes les complexitats que implica un treball d'aquestes característiques, no sembla massa arriscat pensar que algunes coses generarien un consens més fàcil que unes altres. És de lògica pensar que hi hauria més consens en preservar la primera franja de costa que en permetre alguna actuació nova a la part posterior de les urbanitzacions. Que no tindria el mateix pes evitar nous habitatges en el sòl rústic, que la discussió sobre les intervencions que convé fer o no en les cases principals dels llocs. O que tampoc es valoraran igual les normes que s'haurien d'observar en el cascos antics tradicionals que en les perifèries modernes, en les entrades als pobles que a la resta dels perímetres...

Tenir aquests deures fets, com els han fet altres territoris en dècades passades, també permet clarificar molt millor les oportunitats estratègiques que s'hi poden dur a terme. Això no és planificació soviètica, és establir unes regles del joc duradores. És oferir un marc estable on les societats poden projectar amb més solidesa els avanços que volen fer, sigui en termes de qualitat de vida, de dinamització econòmica o, si es vol, de model de desenvolupament,

Amb un pacte d'aquestes característiques, els canvis de govern tenen oportunitat de diferenciar-se a partir de polítiques distintes, però aplicades dintre dels marges acordats, sense posar en entredit els aspectes nuclears que sostenen el model.

En el moment que mos trobam, amb una desconfiança creixent de la societat cap a les institucions de govern, és urgent poder mostrar gestos que recuperin la il·lusió cap a les causes comunes, cap aquelles qüestions que desperten les identificacions que cadascú porta dins i que permeten sumar.

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 09/12/13)