Renovables amb consens, ja!

El GOB demana celeritat i consens per aconseguir un model energètic basat en les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència, en un escrit dirigit al director general d'energia del govern balear Jaume Ochogavia.

Aprofitant el període de participació ciutadana sobre el document  Energies Renovables i Eficiència Energètica a les Illes Balears: Estratègies i Línies d'Actuació redactat per la direcció general d'energia, el GOB Menorca ha presentat un escrit on es reclama posar fi a la paràlisi actual en la implantació de les energies renovables a les Illes Balears, però des del màxim consens entre col·lectius socials, empreses i administracions.

L'energia és un dret bàsic en la nostra societat. Poder assolir un model energètic basat en l'estalvi, l'eficiència i la producció de manera neta, i el més descentralitzat possible, és molt important des del punt de vista social i econòmic. Qui atura la implantació de les energies renovables a les Balears no és la tecnologia ni el cost, ja que tenim tecnologia suficient i a un cost menor que el de la producció amb combustibles fòssils. El problema el tenim en les normatives i la falta d'una política decidida i valenta que ha de reclamar la nostra autonomia al govern de l'estat.

Els preus de la tecnologia actual permetrien un gran desenvolupament de l'energia solar a teulades i polígons industrials, donant l'oportunitat a empreses i particulars de produir-se bona part de la seva electricitat, i reduint així les importacions de combustibles fòssils, amb beneficis econòmics i ambientals. És la normativa que ho impedeix.

El GOB entén que s'han de simplificar les tramitacions per a la instal·lació de plantes de renovables, però li preocupa que es faci a base de rebaixar el consens i les garanties ambientals, com sembla desprendre's del document de línies d'actuació de la direcció general d'energia. Es pot arribar a un model 100% renovable mantenint la qualitat del paisatge, sense degradar ecosistemes i amb consens dels diferents sectors econòmics i socials. És fals el dilema de que hem de triar entre renovables o paisatge. Es poden integrar perfectament les dues coses. Com s'ha demostrat a Menorca amb les plantes solars de Son Salomó i Binissafúller.

Tenim exemples on l'eliminació dels controls ambientals s'ha vist traduïda en impactes importants, en el descontent de la gent i altra vegada en un resultat contrari al que seria desitjable. És per exemple el cas de l'extracció de biomassa dels boscos de Menorca, que es fa sense informes d'impacte ambiental i sense els suficients controls. El resultat és que s'està degradant el bosc al no emprar criteris professionals de gestió sostenible, tant en la tria dels arbres com en la higiene i prevenció de posteriors plagues. Per altra banda es provoquen impactes sobre valors ambientals importants. Un exemple és el cas de la Bassa Verda de s'Albufera de Fornells, una bassa inventariada i cartografiada ha estat inadmissiblement afectada, pel simple fet de no haver-se tingut en compte que era allà. Un senzill informe previ de reconeixement dels valors ambientals de la zona ho haguera pogut evitar. El resultat és que enlloc de potenciar un recurs renovable que tenim, l'estem degradant per uns minsos guanys econòmics puntuals i s'està provocant altra vegada una resistència social, a que s'explotin els boscos. Hi torna mancar el diàleg.

També tenim exemples que demostren que les imposicions forçades són contraproduents i poden crear resistència a les renovables, fins i tot de sectors més que convençuts de la seva necessitat. És una visió curta, que es va donar per exemple en els projectes de parcs eòlics de Son Bruc i Ses Comunes, on es va voler passar per damunt de la població local, ajuntaments i Consell Insular. El resultat va ser que enlloc de potenciar les renovables les van desacreditar.

Hi ha un ampli consens social en la conveniència d'implantar mesures d'estalvi, eficiència i producció d'energia de manera neta i renovable. Per tant hauria de ser fàcil arribar a consensos en les línies d'actuació concretes. Seria imperdonable que no es fes, i que seguíssim perdent el temps enrevessant les normatives i confrontant la societat.