La part més contaminada amb mercuri dels fangs del port de Maó podrien quedar sense extreure degut a la manca d'agilitat burocràtica. Cal una reacció institucional que no s'està donant.
Amb el pacte que es va fer el passat mes de gener entre el Consell Insular, l'Ajuntament de Maó, Autoritat Portuària i el GOB, es va desbloquejar una polèmica de tres anys que va anar acompanyada d'importants mobilitzacions ciutadanes i va comptar amb la intervenció de la Fiscalia de Medi Ambient.
L'acord passa per treure a terra uns 29.000 m3, corresponents als fangs amb major càrrega contaminant. La resta, uns 160.000 m3, amb concentracions que ja compleixen els paràmetres internacionals, s'aboca al mar a la zona designada per l'Institut Oceanogràfic.
En aquests moments ja han sortit a terra i s'han traslladat a l'abocador de Milà uns 11.500 m3. N'hi queden 17.500. Totes les tasques de dragatge, assecament parcial en el moll i trasllat amb camions, estan contractades en ferm per Autoritat Portuària. Però l'actual posicionament del departament de Residus del Govern Balear (Conselleria de Medi Ambient) podria impedir l'acord i, per tant, les garanties ambientals.
Com es recordarà, l'objectiu és usar aquests fangs, una vegada dessecats, com a material de cobriment i estabilització de l'abocador. D'aquesta manera, els fangs poden substituir les entrades de materials nets d'excavació com es feia habitualment. Per tant, es converteixen en un residu que té una utilitat, al temps que es diposita en una zona controlada.
El problema ha sorgit perquè la naturalesa dels fangs requereix uns dies d'assecatge per poder ser acumulats per al seu ús progressiu posterior. El materials extrets no lixivien, no treuen el líquid sinó que l'assequen lentament. De manera que caldria usar temporalment altres zones de l'abocador per deixar-ho assecar i usar-lo posteriorment. A Milà hi ha espai més que suficient per fer aquest procés amb garanties. Però l'autorització del Govern Balear no arriba.
Aquest impediment està retardant les feines de dragatge davant la imminència de la temporada turística. Si el tema no es soluciona en breu, hi pot haver vàries conseqüències, totes elles molt negatives. Podria ser que no es pogués acabar el dragatge, ara que està tot contractat, amb el què això significa d'una inversió de diners públics que no serviria i de potencials problemes d'operativitat dels vaixells en el port.
Però també podrien sorgir temes ambientals ben conflictius. A ningú li deu fugir que hi podria haver temptacions de fer el dragatge igualment però abocant les parts contaminades al mar, un fet que fins ara s'ha evitat fruit del bon compliment del pacte acordat.
Així mateix, l'acord incloïa treure dues zones (les més contaminades de mercuri de tota l'àrea analitzada, zones 14 i 7 -veure il·lustració-) que es troben per sota de cota i que no són necessàries per calat, però que representen una oportunitat històrica per extreure una gran part de la contaminació industrial que hi ha dins el port de Maó des dels inconscients abocaments dels anys setanta.
El GOB fa una crida a les institucions presents en l'acord (President del Consell Insular, Alcadessa de Maó i President d'Autoritat Portuària), perquè evitin el descrèdit institucional que significaria l'incompliment dels paràmetres acordats. És molt millor per a tothom tenir el mercuri a l'abocador de Milà que no dins el mar o dins el port.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 10025 lectures